Lectures

Lectures de l'Espolsada: Mendel el de los libros

Lectures de l'Espolsada: Mendel el de los libros

dissabte, 14 de febrer de 2009

Mendel el de los libros




Un breu relat de 57 pàgines a l'abast de tothom, no si val l'excusa de no tinc temps, perquè l'acabes en un obrir i tancar d'ulls.


Zweig ens descriu la vida de Jakob Mendel, un llibreter de vell, jueu i rus, que passa els dies en un cafè de Viena, el Gluck. L'any 1915, Mendel és enviat en un camp de concentració acusat, injustament, de traïdor. Fins aquí potser no hi ha res que us commogui o que no hàgiu llegit abans, però una de les coses que més admiro de Zweig és la capacitat de dir coses interessants i commovedores amb poc espai -qualitat que també atorgo a William Maxwell-. Per això, deixeu-me que us delecti amb uns quants fragments subratllats.

"En Jakob Mendel, aquel pequeño librero de viejo de Galitzia, contemplé por primera vez, siendo joven, el vasto misterio de la concentración absoluta, que hace tanto al artista com al erudito, al verdadero sabio como al loco de remate, esa trágica felicidad y desgracia de la obsesión completa."

"En primer lugar, porque todo lo que es único resulta día a día más valioso en un mundo como el nuestro, que de manera irremediable se va volviendo cada vez más uniforme."

"En su mundo superior de los libros no había guerras, ni malentendidos, tan sólo el eterno saber y querer saber aún más números y palabras, títulos y nombres. "

"Precisamente yo, que debía saber que los libros sólo se escriben para, por encima del propio aliento, unir a los seres humanos, y así defendernos frente al inexorable reverso de toda existencia: la fugacidad y el olvido."

Post dedicat a les persones malaltes de llibres i que encara creuen en la força de la paraula escrita.

Publicat en castellà per Acantilado
Publicat per L'Espolsada llibres a 10:00
Etiquetes de comentaris: Stefan Zweig

9 comentaris:

digue'm ariadna ha dit...

... El vaig llegir dins del recull Sueños olvidados y otros relatos de l'editorial Alba, gràcies a la selecció i traducció de Genoveva Dieterich. Aquest conte és una dolça trobada amb un protagonista senzill i proper que t'atreu i et fascina...

14 de febrer de 2009, 10:24 mendel-el-de-los-libros
Ferran (Un que passava) ha dit...

Fa uns dies aquest llibre em feia l'ullet des de la taula d'una llibreria, però no li vaig fer cas, tot i ser de Zweig. Hauré de posar-hi remei, més després d'haver llegit el teu comentari.

14 de febrer de 2009, 10:49 mendel-el-de-los-libros
Abel ha dit...

He acabat els dos que portava entre mans, així que aquest no el deixaré passar. L'hauré de comprar, que no el tinc.
Un plaer passar pel blog, L'espolsada, i sortir-ne amb una recomanació.

14 de febrer de 2009, 11:19 mendel-el-de-los-libros
kweilan ha dit...

El buscaré a la llibreria. Gràcies per aquest post i per la dedicatòria perquè m'he sentit al.ludida :)

14 de febrer de 2009, 16:46 mendel-el-de-los-libros
Mireia ha dit...

així que amb aquest no tenim excusa, és que en tinc 9 de pendents i tots el que dius fan bona cara

14 de febrer de 2009, 19:59 mendel-el-de-los-libros
Núria ha dit...

Uns fragments fantàstics, sobretot els últims!
(per fi puc parar atenció a altres coses i no només als apunts...)

15 de febrer de 2009, 23:29 mendel-el-de-los-libros
Abel ha dit...

Ja el tinc. A veure quan uc començar-lo!

18 de febrer de 2009, 19:17 mendel-el-de-los-libros
L'Espolsada llibres ha dit...

El plaer és meu que passeu per aquí i les propostes us semblin interessants. Una abraçada en la distància!

19 de febrer de 2009, 12:09 mendel-el-de-los-libros
Glòria Maria ha dit...

Prenc nota per a la propera visita a la llibreria (no sé quan serà, m'he d'"autocensurar" les anades a la llibreria, m'hi deixo una quarta part del sou!!!!!!!)

19 de febrer de 2009, 14:31 mendel-el-de-los-libros

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

Lectures de l'Espolsada: Petons de diumenge

Lectures de l'Espolsada: Petons de diumenge

dissabte, 3 de gener de 2009

Petons de diumenge



Comencem l'any amb el llibre que m'ha acompanyat els darrers dies de desembre, Petons de diumenge. Curiós, el títol és el que menys m'agrada del llibre. La història té una força que es mereixeria un altre nom -a parer meu, és clar!-

La Valèria Isern viu els darrers dies d'una vida intensa, el càncer se l'emporta i fa un repàs del que ha estat la seva vida. La Valèria és una dona madura, mare de quatre fills i ara, a l'abisme de la vida, recorda mitjançant escrits, cartes i converses la joventut que va viure en la grisor del franquisme. La Valèria una noia de poble abandona el poble natal, l'Escala, per anar a estudiar arqueologia a Barcelona. A Barcelona coneix l'Elisa, filla d'una família burgesa, que té el camí escrit i ben fàcil, però que com la Valèria decideix fer una petita revolució vital. Totes dues estudien arqueologia però mentre l'Elisa decideix voltar pel món, treballar en excavacions i conèixer gent diversa, la Valèria decideix viure una història d'amor molt intensa amb en Quim, casar-s'hi contra tot pronòstic familiar i viure una vida plena.

"Ja sé que la teva vida tampoc no és massa fàcil ni divertida però, noia, què vols, tu has renunciat a tot per un amor excepcional, que molt poques persones poden viure. I és un amor que, amb els anys, en lloc d'anar-se aprimant, creix i creix. És un autèntic miracle."

És gràcies a aquesta amistat i als dietaris personals de la Valèria que podem conèixer aquesta petita història d'anècdotes i experiències que són testimoni de la vida de moltes dones durant una època molt grisa. Soler adopta molts registres, amb un llenguatge senzill i planer que fa que la lectura flueixi i no decaigui en cap moment.

Petons de diumenge és una història de persones, sense fets trepidants, però amb una força que fa que vulguis girar cada pàgina esperant que no sigui l'última.

Hi ha una aclucada d'ull a dues donasses la Caterina Albert i la Mercè Rodoreda que hi són presents durant tot el relat...

"La Valèria i la Caterina i vivien molt a prop l'una de l'altra, i només es portaven dos anys, així que van compartir primer els jocs d'infància al carrer, i més endavant llarguíssimes converses assegudes als esglaons de casa, als estius, quan finalment el sol cedia una mica i la marinada, mandrosa, començava a refrescar els carrers de l'Escala."

Publicat per Columna en català
Publicat per L'Espolsada llibres a 22:02
Etiquetes de comentaris: Sílvia Soler

11 comentaris:

kweilan ha dit...

Em sembla interessant i no coneixia aquest llibre. Me l'apunto. Gràcies per la recomanació.

4 de gener de 2009, 0:58 petons-de-diumenge
Mireia ha dit...

Ma mare se l'acaba de comprar i té moltes ganes de llegir-lo, ami no em crida tant l'atenció. Ja saps, però que aquestes recomanacions encara que noarrelin deseguida a vegades amb el temps em decideixo

4 de gener de 2009, 17:05 petons-de-diumenge
L'Espolsada llibres ha dit...

Doncs doneu-li una oportunitat que s'ho val!

4 de gener de 2009, 17:17 petons-de-diumenge
Núria ha dit...

És que realment el títol enganya, sembla d'allò més ensucrat i, en canvi, per tot el que expliques, va més enllà.
A veure què tal, d'aquí dos dies ja el tindré desembolicat...

4 de gener de 2009, 20:52 petons-de-diumenge
Glòria Maria ha dit...

Pel que m'han dit, moltes vegades això del títol és cosa de l'editorial, és possible que l'autor/a el presentés amb un altre tñitol, és el ditxós marueting que tot ho abasta!!!

4 de gener de 2009, 21:04 petons-de-diumenge
L'Espolsada llibres ha dit...

Sigui com sigui, si us ve de gust llegiu-lo, i en parlem!

8 de gener de 2009, 18:26 petons-de-diumenge
Abel ha dit...

Ufff! Una recomanació més, és que no done l'abast!!!! Estic acabamt el "carreró dels miracles" i m'espera una altra recomanació que ens vas fer i que encara no he llegit, "quiet". Quan els acabi ja et diré el què.

9 de gener de 2009, 19:05 petons-de-diumenge
Assumpta Montellà i Carlos ha dit...

a mi no m'està agradant el llibre i l'he deixat per un altre moment...potser perquè no és la història adequada per ara mateix...

12 de gener de 2009, 19:05 petons-de-diumenge
L'Espolsada llibres ha dit...

Hi ha històries que s'hi connecta o no, però és cert que a vegades ha de ser el moment, tots els llibres, o molts, tenen el seu moment.

12 de gener de 2009, 19:16 petons-de-diumenge
Anònim ha dit...

Es una autentica novela tendra i plena de sentiments...
es realment recomanable... gens ensucrada....

9 de novembre de 2010, 10:00 petons-de-diumenge
NaiaraRuiz ha dit...

A mi m'ha agradat, i molt!

31 de desembre de 2010, 0:47 petons-de-diumenge

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

Lectures de l'Espolsada: Plou sobre mullat

Lectures de l'Espolsada: Plou sobre mullat

dissabte, 19 de setembre de 2009

Plou sobre mullat






Que la mainada descobreixi la vida de pagès, aprengui a estimar la terra, a preservar el paisatge i que conegui els productes que li posen al plat és de sentit comú. A vegades, des de l'asfalt, les presses i el dia a dia no ens ho permeten. A Mas Casablanca han trobat la solució, es pot visitar el mas i a més de la mà d'en Fermí i la Valentina, dos ratolins de pagès, i els seus contes la tasca d'explicar-ho esdevé més senzilla. En Pep i la Roser, els pagesos de Mas Casablanca, s'encarreguen de la part didàctica i l'Scaramuix dibuixa aquests ratolinets tan simpàtics.





Acaba de sortir el darrer títol de la col·lecció dedicat al mes de setembre, Plou sobre mullat, en Fermí i la Valentina cullen patates, van al mercat de Vic, juguen amb les mongeteres i tasten el raïm acabat de veremar.
La Valentina s'entossudeix a fer una escola pels ratolins i ratolines perquè aprenguin a llegir, la Valentina diu: "la lectura ens fa més savis i ens permet entendre i gaudir més plenament de la vida: la nostra i la de l'univers..."



Hi ha un títol per cada mes de l'any, encara no han sortit tots, i el llibre que obra la col·lecció, La visita de la Valentina, quan la Valentina arriba de ciutat per quedar-se a viure al camp.


Publicat per L'Espolsada llibres a 10:00
Etiquetes de comentaris: Scaramuix

3 comentaris:

Sílvia Tarragó Castrillón ha dit...

Està molt bé apropar la natura als nens, que comencin a prendre consciència. M'han agradat molt les il·lustracions també. Suposo que està adreçat a infants entre 3 i 6 no?

20 de setembre de 2009, 9:36 plou-sobre-mullat
L'Espolsada llibres ha dit...

Doncs Sílvia jo el recomanaria a nens i nenes de 5 a 10 anys. Tenen bastant text i molta informació. Els més petits poden gaudir de les il·lustracions i els més grans aprendre!

21 de setembre de 2009, 20:24 plou-sobre-mullat
jomateixa ha dit...

Fa molt bona pinta.

23 de setembre de 2009, 19:39 plou-sobre-mullat

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

Lectures de l'Espolsada: Premi Llibreter 2009

Lectures de l'Espolsada: Premi Llibreter 2009

dissabte, 7 de novembre de 2009

Premi Llibreter 2009


Contenta amb el premi llibreter 2009 de narrativa perquè és un llibre que ens ha agradat molt i que continuarem recomanant. Winesburg, Ohio, de Sherwood Anderson, publicat per Viena i Acantilado. Ja el vam ressenyar en el seu dia, a casa d'en Biel també i en Llunàtic i a les Ucronies. Només us queda doncs tastar-lo!


I contenta també pel premi en la categoria d'àlbum il·lustrat, Compte amb la granota, de William Bee, ed. Joventut, perquè la granota i la sra. Cagarrines ens van robar el cor... Aneu amb compte que la granota no se us mengi...





Publicat per L'Espolsada llibres a 10:00
Etiquetes de comentaris: Premi Llibreter

12 comentaris:

Mireia ha dit...

Ja era a la llista de pendents des de la teva recomanació ...

7 de novembre de 2009, 11:53 premi-llibreter-2009
Sílvia Tarragó Castrillón ha dit...

Caldrà tenir-lo present. Gràcies, Fe, per orientar-nos en aquest oceà de paper.

8 de novembre de 2009, 8:11 premi-llibreter-2009
viu i llegeix ha dit...

en que consisteix el premi llibreter? qui el dona? n'he sentit a parlar però no sé ben bé de que va.

8 de novembre de 2009, 11:28 premi-llibreter-2009
Marcel ha dit...

El dóna el Gremi de Llibreters i aquesta vegada l'han encertat. Què més es pot demanar???

9 de novembre de 2009, 0:02 premi-llibreter-2009
L'Espolsada llibres ha dit... L'autor ha eliminat aquest comentari. 10 de novembre de 2009, 9:36 premi-llibreter-2009
L'Espolsada llibres ha dit...

El premi llibreter és un reconeixement a l'edició d'un llibre per la seva qualitat literària, bona tasca editorial... que donen els llibreters agremiats. Durant l'any els llibreters van proposant llibres i finalment hi ha un jurat, format per llibreters, que escull els finalistes i l'obra guanyadora. No té cap dotació econòmica. Simplement es reconeix la bona feina tant en la categoria de narrativa com d'àlbum il·lustrat.

10 de novembre de 2009, 9:37 premi-llibreter-2009
kweilan ha dit...

El tinc pendent.

10 de novembre de 2009, 22:33 premi-llibreter-2009
Berta Bocado ha dit...

Hola Fe, mira, he vist una entrada a un bloc que potser ja coneixes, però he pensat amb llibreries com la teva...
"llibreries com el vi, amb denominació d'origen"!!!

http://tokland.com/blog/index.php/2009/11/como-el-vino-librerias-independientes-con-d-o/

11 de novembre de 2009, 9:33 premi-llibreter-2009
L'Espolsada llibres ha dit...

Caram gràcies llibreries com el vi i amb denominació d'origen, ara m'he posat vermella!

11 de novembre de 2009, 12:35 premi-llibreter-2009
bajoqueta ha dit...

Jo el tinc també a la llista de pendents, el vaig agafar de la biblio però no vaig tenir temps de llegir-lo. Hauré de tornar-lo a buscar.

11 de novembre de 2009, 19:09 premi-llibreter-2009
Biel Barnils ha dit...

Jo estic molt content d'haver participat en aquest jurat. Amb el cor vaig votar "Olor de Colònia" i amb el cap "Winesburg, Ohio". Ha guanyat el cap, m'alegra. Pensant-ho fredament és literàriament millor, tot i que això del cap i del cor sovint queda molt barrejat, oi?
Per cert, avui ha vingut a La Tralla l'editora del llibre i m'ha agradat tornar-la a felicitar. Viena Edicions edita poc però edita molt bé. Els llibreters estem farts de fitxar llibres que tornem de seguida i corrents ;)

14 de novembre de 2009, 3:23 premi-llibreter-2009
Anònim ha dit...

preberite celoten blog, kar dober

19 de novembre de 2009, 2:29 premi-llibreter-2009

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

Una illa plena de llibres (Bloc de la Llibreria L'Illa): Presentació del llibre 'Les mongetes del ganxet. Com preparar-les 10 vegades', de la Marina Duñach

Una illa plena de llibres (Bloc de la Llibreria L'Illa): Presentació del llibre 'Les mongetes del ganxet. Com preparar-les 10 vegades', de la Marina Duñach

divendres, 6 de març de 2009

Presentació del llibre 'Les mongetes del ganxet. Com preparar-les 10 vegades', de la Marina Duñach


Divendres 13 de març a les 20 h, tindrem el plaer d'oferir la presentació mundial del llibre 'Les mongetes del ganxet. Com preparar-les 10 vegades', de la cuinera molletana, i per sobre de tot amiga, Marina Duñach. A més de la Marina gaudirem de la presència del també cuiner vallesà Pep Salsetes.

El llibre està editat per SD edicions i forma part d'una col·lecció de prop de 30 títols, cadascun dedicat a un producte en concret.

La Marina fa una introducció on ens parla de la mongeta del ganxet com un producte tradicional de la nostra comarca i també de comarques veïnes com el Maresme o La Selva ("...la gent del Vallès que ja tenim uns quants cabells blancs hem crescut menjant mongetes del ganxet") i també ens explica com es conreen, com es couen i on podem trobar-les. Com a bona filla de Gallecs, aprofita per dir-nos que els pagesos d'aquesta joia vallesana, sempre amb l'espasa de Dàmocles al damunt, han apostat pel seu conreu seguint les directrius del Pla de Gestió Agrícola Sostenible. A continuacio ens dóna deu receptes molt variades que inclouen sopes, suquets o dolços.

De cara a la presentació, la Marina i el Pep aprofitaran per parlar-nos de la importància del producte de proximitat i de la potenciació de la pagesia i també hi haurà alguna sorpresa...

És un acte que ens fa una especial il·lusió acollir per la Marina i pel fet que enguany fa 25 anys que va obrir el restaurant 'La Marieta', lloc on molta gent de procedències diverses vam coincidir i ens ho vam passar tant i tant bé.


Publicat per Llibreria L'Illa a 9:36
Etiquetes de comentaris: 'Les mongetes del ganxet. Com preparar-les 10 vegades', Marina Duñach, Pep Salsetes, presentacions, SD edicions

12 comentaris:

L'Espolsada llibres ha dit...

Que vagi molt bé. M'agrada molt aquesta col·lecció i en especial aquest de Les mongetes del ganxet mmmmmmmm!

6 de març de 2009, 11:48 presentacio-del-llibre-les-mongete-del
kweilan ha dit...

Doncs per la meua part, també us envio desitjos de què us vagi molt bé la presentació.

6 de març de 2009, 14:24 presentacio-del-llibre-les-mongete-del
La cuina vermella ha dit...

Serà un èxit, segur!

11 de març de 2009, 9:55 presentacio-del-llibre-les-mongete-del
Aida ha dit...

Que vagi bé, salutacions d'una catalana a Madrid!

11 de març de 2009, 10:43 presentacio-del-llibre-les-mongete-del
Gonzalo («Darabuc») ha dit...

Farà obrir la gana. Per cert que seria una tarda encara millor si els qui hi vagin troben el temps de passejar una estona per Gallecs, que encara hi podran veure caure el sol, i és un petit paradís que ningú sospita que es pugui trobar a només 20 km de Barcelona.

11 de març de 2009, 12:23 presentacio-del-llibre-les-mongete-del
Llibreria L'Illa ha dit...

Moltes gràcies pels bons auguris que ens desitgeu. Sí Gonzalo, Gallecs és un petit paradís, sempre en perill, del qual tenim la sort de gaudir-ne, esperem que per molts anys.
Repeteixo, moltes gràcies i ja us tindrem informats del com ha anat.

D'aquí a finals de mes tenim altres sorpreses molt grans.

11 de març de 2009, 17:38 presentacio-del-llibre-les-mongete-del
Llibreria L'Illa ha dit...

Per cer, Txell i Kike, us he posat un enllaç al vostre bloc llaminer.

11 de març de 2009, 17:39 presentacio-del-llibre-les-mongete-del
Manel ha dit...

Malauradament no podré assistir-hi, tinc una cita amb el meu "amic" Mankell a la sala petita del TNC. Sort i a l'espera de les grans sorpreses!

Per cert, un encert l'enllaç a La cuina vermella, una gran --i de salivera-- feina!

12 de març de 2009, 8:38 presentacio-del-llibre-les-mongete-del
Llibreria L'Illa ha dit...

Manel, espero que ens ofereixis un comentari de l'obra.

Aida, encara et miren malament si portes un llibre en català al metro. Aviam quan vens i ens coneixem.

12 de març de 2009, 20:55 presentacio-del-llibre-les-mongete-del
La cuina vermella ha dit...

Amics, acabem d'arribar de la presentació i realment ha estat fantàstic. El pastís fals d'ametlla tot un descobriment.
Gràcies amics de l'Illa per ser tan bons amfitrions.
Un petó.

Per cert, Manel moltes gràcies pel teu comentari!

13 de març de 2009, 21:32 presentacio-del-llibre-les-mongete-del
Manel ha dit...

Hola!
Tal i com em demanava el Carles, us faig alguns comentaris d'"Antílops", l'obra de teatre del Mankell que estan fent al TNC.
L'obra és força interessant, ben interpretada, provocadora i..., ajudats pel col·loqui que es va fer posteriorment, que fa reflexionar. Un parell de frases com a mostra:
- Els cooperants anem a l'Àfrica amb respostes, però mai amb preguntes.
- Els del primer món, ajudem als del tercer, a viure?..., o a morir?
Ja ho veieu, una mostra del pessimisme sobre l'home que mostra en les seves darreres novel·les en Mankell, on la trama de novel·la negra n'és només una excusa.
Evidentment, i amb això coincidien participants del col·loqui, no es fa referència al cooperant de "base", sinó a aquelles entitats que dirigeixen el "salvament" del tercer món.
A nosaltres sí que ens va fer reflexionar força!

I als de "La cuina vermella", felicitats per la feina tan gustosa!

14 de març de 2009, 12:40 presentacio-del-llibre-les-mongete-del
La cuina vermella ha dit...

Hola a tothom!! Carles n'hem fet una entrada i un video, espero que us agradi!

http://lacuinavermella.blogspot.com/2009/03/marina-dunach-i-les-mongetes-del-ganxet.html

Un petó

17 de març de 2009, 21:26 presentacio-del-llibre-les-mongete-del

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

Lectures de l'Espolsada: Quatre germanes

Lectures de l'Espolsada: Quatre germanes

dissabte, 31 d’octubre de 2009

Quatre germanes


A principi dels anys 50, Matthew Soames i la seva família passen les vacances a la granja que tenen als afores de Renfro, Missouri. El matrimoni Soames espera l'arribada de les seves tres filles per passar l'estiu plegats.
"Les meves germanes i jo els anàvem a visitar a la granja. Ho fèiem cada estiu: la Jessica venia des del cor de les muntanyes Ozark, la Leonie des d'una petita ciutat de Kansas i jo des de Nova York - treballava a la televisió, llavors una indústria nova que la meva família considerava tot un misteri. Tant per a mi com per a les meves germanes aquestes visites eren com l'impost sobre la renda: una inconveniència anual. Hauríem pogut passar el temps de moltes altres maneres però, tot i que ja érem grans, els nostres pares exercien la seva autoritat. Ells fixaven l'impost i nosaltres el pagàvem.

Un cop ja érem allà ens ho passàvem força bé. De seguida tornàvem als antics costums, fèiem les mateixes bromes, pescàvem al rierol, ens preníem la llet de les vaques de la granja, ens engreixàvem i ens tornàvem mandroses. Eren uns dies d'irrealitat plàcida."

La família està formada per: el pare, Matthew Soames, mestre rural; la Callie, esposa i mare abnegada a les tasques domèstiques; la Jessica, la filla gran i que mai assoleix les espectatives del pare; la Leonie, la responsable; la Mathy, la indomable i la Mary Jo, la petita i que abandona la granja per dedicar-se a la televisió a Nova York.

El primer capítol ens situa tota la família com a conjunt a la granja i ens permet conèixer com es viu en el si d'una família de conviccions religioses a l'Amèrica més rural i els lligams familiars bastits en l'eclosió de la flor de lluna. Una flor que simbolitza aquesta família i que alhora n'oculta tots els secrets. Els capítols successius estan dedicats a cadascun dels membres de la família i és on rau, per a mi, la grandesa de l'escriptura de Carleton. Res és el que sembla. Observar el comportament de cadascú com a individu i com a membre d'un col·lectiu, en aquest cas la família. Amb els sentiments propis, dubtes i incongruències. En mica en mica, es desvetllen els secrets, les passions... dins d'una família aparentment benavinguda tothom aconsegueix amagar alguna cosa. No és fins que tanques l'última pàgina de la novel·la que es tanca tot el cercle.

És una novel·la clàssica de cap a peus que et permet gaudir del plaer de la bona escriptura. Saber posar distància en el temps i els costums de l'època ens permetrà gaudir-ne al màxim. Un pena que aquesta fos l'única novel·la publicada per Jetta Carleton, però com diu en Ricardo Menéndez Salmón: "Para qué escribir más después de haber urdido una obra com ésta no resulta, en el caso que nos convoca, una pregunta retórica. Porque mientras hay literaturas que con cincuenta títulos no pasan de primaria, hay otras que con un único libro se doctoran."

Publicada per Libros del Asteroide
Publicat per L'Espolsada llibres a 12:00
Etiquetes de comentaris: Jetta Carleton

12 comentaris:

Núria ha dit...

Oh, torno a allargar la meva llista! Els de l'Asteroide no tenen pèrdua eh!

(per cert, em moro de ganes de llegir 84,Charing Cross Road)

31 d’octubre de 2009, 14:16 quatre-germanes
kweilan ha dit...

He estat a punt de comprar-lo i al final no ho he fet perquè prefereixo alleugerir els que tinc a la tauleta. Molt bona ressenya i que m'ha convençut de comprar-lo un dia d'aquests.

31 d’octubre de 2009, 20:24 quatre-germanes
Mireia ha dit...

La llista de pendents jam'ocupa mig bloc. Molt bona ressenya fe, fa entrar ganes de legir-lo

1 de novembre de 2009, 14:20 quatre-germanes
elisabet ha dit...

Aquest serà un dels propers que llegeixi, i tant! Gràcies, Fe!

Núria, 84 Charing Cross Road és un llibre fabulós, no et decebrà! ;)

1 de novembre de 2009, 18:20 quatre-germanes
Biel Barnils ha dit...

El llegiran els del Club de lectura de La Tralla d'aquest mes de novembre ;)

2 de novembre de 2009, 10:01 quatre-germanes
SU ha dit...

Fe, una vegada més, encomanes llegiguera...

Gràcies per la recomanació! (Aquests de l'Asteroide et tenen el cor robat, no?).

Molts petons,

SU

2 de novembre de 2009, 23:34 quatre-germanes
L'Espolsada llibres ha dit...

Estic enamorada de la literatura nord-americana de principis del segle XX, i els de l'Asteroide m'ho posen molt fàcil :) i a més les edicions són tan acurades que fa ganes de llegir-los tots!
Biel encara m'escaparé al Club de lectura :P
Núria, 84, Charing Cross Road ja ha marxat de la lliberia i el tens a casa.. busca'l!

3 de novembre de 2009, 11:12 quatre-germanes
viu i llegeix ha dit...

veig que insistint en la tria, acabes sempre trobant un bon llibre. El tindrem en compte

3 de novembre de 2009, 15:41 quatre-germanes
digue'm ariadna ha dit...

... Vaig estar a punt de demanar-te'l el dia de la presentació, quan vaig rebre i llegir la novetat, el vaig apuntar ràpidament a la llibreta...
=:)

4 de novembre de 2009, 16:57 quatre-germanes
kokamuskes ha dit...

Jo en tinc moltes ganes, ja el tinc ben apuntat. Si és de l'Asteroide i t'ha agradat a tu, ha de ser bo bo.

12 de novembre de 2009, 21:18 quatre-germanes
L'Espolsada llibres ha dit...

Ja anireu deixant els vostres comentaris quan l'hàgiu llegit, bon viatge!

13 de novembre de 2009, 17:51 quatre-germanes
Marina ha dit...

Ja he acabat Quatre Germanes. És exquisit! M'ha recordat una mica a En Lloc Segur de l'Stegner, amb alguns punts de Doris Lessing. Gràcies per la descoberta, Fe! El recomano a tothom!

10 de gener de 2010, 20:02 quatre-germanes

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

Lectures de l'Espolsada: Quiet

Lectures de l'Espolsada: Quiet

dissabte, 28 de febrer de 2009

Quiet



Avui recupero aquesta entrada feta ja fa uns mesos, just quan va sortir el llibre. Ahir vam celebrar el 2n aniversari de la llibreria amb l'autor i va ser un èxit. Un d'aquells dies que et fa sentir molt contenta de la feina que fas i de veure com la gent respon. Una alegria en un mes de febrer més ensopit de l'habitual, que hi hem arribat amb els ànims una mica per terra, però mira ja caminem cap al tercer any. Va ser un moment màgic com ho és el llibre, sorpreses per tothom, però per a mi una de molt especial, una lectora del blog s'ha presentat a la llibreria. L'he reconeguda perquè ha comprat un llibre que no em canso de recomanar i quan he aixecat el cap m'ha dit sí, sóc jo! Gràcies Su! Gràcies Màrius, gràcies a totes i tots!
Definiria Quiet com un joc de sensacions perquè m'ha fet riure, plorar, viatjar, indignar-me, reflexionar...
Quiet és la història d'en Lluís, en Llullu, un nen de 8 anys que pateix una encefalopatia encara per definir, però, que en tot cas es pot qualificar de greu. En Llullu no es mou, no parla, no es pot valer per si sol, però en canvi en Llullu hi és i es fa estimar.Quiet s'estructura en capítols breus que no estan ordenats de manera cronològica, sinó que van i venen en funció dels records del pare, en aquest cas el narrador. Així, vivim en primera persona les primeres crisis d'en Lluís, les estades als hospitals, les vacances i els viatges, reflexions de matinada, intents de creure en déu, en la medicina... Una mena de dietari de la vida d'en Lluís i de la família.
Màrius Serra parla del seu fill, però en el fons entrellegeixes el que bull per dins d'un pare amb un fill de l'ètnia Llullu -tal com ell els defineix-. Per a mi, és sorprenent l'humor d'alguns passatges, la capacitat de sobreposar-se i anar viatjant, tant literalment com físicament i, sobretot, de ser conscient que el futur és incert, però no només el d'en Llullu, sinó el de tots.Al llibre també hi ha moments tristos, la realitat és la que és, i els protagonistes són humans. Una manera de fer front als mals moments és precisament la verbalització de la història que ha culminat en forma de llibre. Que s'hi respiri humor no deixa de ser un reflex de com la família es mou a la vida, i això no vol dir que no passi res, i tant que passa, i molt.
M'ha agradat en especial el sentit que pren la cançó L'home estàtic de Pau Riba. És curiós que en poc temps, m'hagi emocionat en dues ocasions, la cançó que acompanya l'espectacle de Sergi López Non solum també és la banda sonora de la relació d'un pare i un fill estàtic. Reconec que aquest capítol em va arribar.

Sol de lluna, cel de glaç
dins el calaix d'un armari,
draps de dona i un infant
amb un regust enigmàtic,
ve de néixer, està sorprès,
té uns grans ulls Modigliani,
absents, tristos, verds i oberts
i una vida fins que els tanqui...

No us desvetllo res més, emocioneu-vos.

Punt i a part per al treball fotogràfic d'en Jordi Ribó que aconsegueix enganyar-nos els ulls i fa que en Llullu corri, cosa impensable en el món real. Però com que Quiet és ple de moments de màgia no és d'estranyar que en Lluís corri i avanci. Els que coneixem en Jordi sabem del que és capaç quan es posa darrera una càmera i sinó feu clic a l'enllaç següent:
http://www.jordiribo.com/download/MARIUS_CALENDARI.pdf
Publicada per Empúries en català i Anagrama en castellà
Publicat per L'Espolsada llibres a 17:08
Etiquetes de comentaris: Màrius Serra

8 comentaris:

kweilan ha dit...

A mi Quiet em va agradar molt. És un llibre tendre, emotiu i a la vegada trist, perquè com tu dius "la realitat és la que és" però és d'admirar com fan front el dia a dia tots plegats.

1 de març de 2009, 20:47 quiet
kweilan ha dit...

I felicitats per aquest dia d'aniversari!

1 de març de 2009, 20:47 quiet
Mireia ha dit...

veig que l'aniversari va anar bé, i me n'alegro i també que vas tenir una sorpresa blocaire.
Per molts anys

1 de març de 2009, 20:50 quiet
Núria ha dit...

Va ser un bon vespre, esperem que la propera presentació també ho sigui... ;)

Ens veiem divendres! (abans, impossible)

2 de març de 2009, 13:13 quiet
SU ha dit...

Va ser un plaer afegir-nos a la festa!

I a mi també em va fer molta il·lusió conèixer "in person" a la meva "llibretera de capçalera" (encara que no sempre podré comprar els llibres a la seva llibreria!).

Endavant amb la lectura!

SU

2 de març de 2009, 13:27 quiet
Abel ha dit...

Hola, l'espolsada, MENDEL EL DE LOS LIBROS, molt i molt bo,

Gràcies per la recomanació.

2 de març de 2009, 20:18 quiet
Galderich ha dit...

Per molts anys i endavant amb aquesta llibreria tant activa que no us coneixia. A les Franqueses només hi vaig una vegada a l'any a fer una actuació de màgia (tinc aquesta afició!) per a una escola també molt activa de nens discapacitats a les antigues escoles.
El llibre del Màrius una meravella. Malgrat això una companya de feina que té una criatura de la mateixa edat en una situació semblant em va comentar que havia creat una certa polèmica amb altres pares que no veuen les coses de la mateixa manera d'optimisme.

5 de març de 2009, 12:31 quiet
L'Espolsada llibres ha dit...

Galderich benvingut a les Lectures de l'Espolsada. Jo crec que en Màrius no enganya, hi ha moments del llibre que posen la sensibilitat a flor de pell, però l'optimisme és una manera d'entendre la vida malgrat el que et plogui, i això, sempre és admirable. Cal llegir el llibre per veure que sí que passa i que les coses afecten.

5 de març de 2009, 19:27 quiet

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

Ariadna al laberint grotesc: Rellotge sense busques

ariadna al laberint grotesc: Rellotge sense busques

11 de maig de 2009

Rellotge sense busques




Carson McCullers
RELLOTGE SENSE BUSQUES
Ed. El Salobre

"En un dia assolellat com aquell, el cel, a banda i banda i per damunt de l'avió, és d'un blau absolutament monòton, impenetrable als ulls i a la imaginació, però allà baix la terra és rodona. La terra es finita. Des d'aquella alçada no es veu l'home ni els detalls de la seva humiliació. La terra des de la gran distància és perfecta i total.
Però aquest ordre és estrany al cor. I per estimar la terra t'hi has d'acostar. Davallant, planejant baix per sobre el poble i els camps, el tot es trenca en un multitud d'impressions."


"La mort és sempre la mateixa, però cada home es mor a la seva manera". En una localitat del Sud, on encara perdura el racisme, en J.T. es mor. El seu temps s'atura davant la futura buidor del no-res. En una localitat del Sud, on comencen a bufar nous vents de tolerància, el vell jutge viu en el passat. El seu temps s'esgota davant la desaparició del seu món. En una localitat del Sud, mans negres en barris blancs.

L'esquelet, amb el rellotge sense busques, balla la dansa que marca el monòton ritme del tabal. Lenta balada al compàs dels esdeveniments. Amor i frustració soterrats per una encesa violència.
per sempre digue'm ariadna en 12:42
a cada pas laberint de llibres

7 comentaris:

L'Espolsada llibres ha dit...

És un dels meus llibres de sant Jordi, el tinc que m'espera...

11 de maig de 2009, 19:31 rellotge-sense-busques
Olívia ha dit...

Em va agradar molt.
El més destacable és com es tracten els personatges entre ells, amb descortesia, odi, enveja...

12 de maig de 2009, 9:28 rellotge-sense-busques
kweilan ha dit...

M'agrada aquesta autora.

12 de maig de 2009, 14:24 rellotge-sense-busques
digue'm ariadna ha dit...

Espolsada... esperaré, doncs, la teva ressenya...

Olívia... a mi també m'ha agradat. De nou, la seva prosa s'endinsa en l'aïllament i els seus personatges s'enfonsen en el dolor i l'amor, amb una força punyent a cada paraula...

Kweilan... coincidim...

15 de maig de 2009, 17:19 rellotge-sense-busques
Sif ha dit...

Mc Cullers és un descobriment recent per a mi, gràcies a un amic que em va recomanar El cor és una caçador solitari. Llegint-te m'han vingut ganes de posar-me amb aquest altre llibre. Un més per a l'estiu. Gràcies

18 de maig de 2009, 15:29 rellotge-sense-busques
horabaixa ha dit...

Hola Ariadna,

Sense busques?

Quina hora no marca?

18 de maig de 2009, 23:33 rellotge-sense-busques
digue'm ariadna ha dit...

Sif... aquest estiu, a mi m'espera aquest cor...

Horabaixa... sempre que el temps s'aturi, el rellotge perdrà les busques, allargant i escurçant alhora aquell moment capaç d'enganyar la percepció del seu pas...

20 de maig de 2009, 22:53 rellotge-sense-busques

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

Lectures de l'Espolsada: Sant Jordi

Lectures de l'Espolsada: Sant Jordi

dissabte, 18 d’abril de 2009

Sant Jordi


Arriba sant Jordi, podria fer un escrit negatiu, emprenyat i decebedor. Parlar malament de les distribuïdores, dels llibres no arribats i promesos... queixar-me de mal d'esquena, dels nervis, però prefereixo ser positiva i valorar les coses bones que han passat aquesta setmana a l'Espolsada i les que arribaran la setmana que ve.
Dijous vam començar amb la primera sessió del Club de lectura amb Una lectora poc corrent. Va anar molt bé. M'agrada compartir un espai, jo surto de darrera al taulell i m'assec amb tots vosaltres els clients i parlem d'una de les coses que més ens agrada, llegir! Una menció especial per la Montse que ve de Barcelona al club de lectura a Les Franqueses del Vallès.

Dijous a la tarda també vam tenir una colla de mestres triant llibres diferents, especials per a les biblioteques dels seus centres, gràcies per confiar en nosaltres.




Ahir divendres vam tenir una gran vetllada literària. Gràcies Sílvia i Maria per fer-la possible, la gent va marxar encantada. Olor de colònia ens ha agradat molt, però quan sents la Sílvia parlar amb aquell entusiasme del procés creatiu de la novel·la és fantàstic. Gràcies Maria per fer una de les millors presentacions aquí a l'Espolsada. Una altra menció especial per a les lectores del blog que apareixen de sobte a la llibreria!





Us vull desitjar una diada de sant Jordi magnífica, anirem a atabalats, dimarts, dimecres i dijous obrirem les portes als nens i nenes de diferents escoles. I el dia de sant Jordi ho farem tan bé com ens sigui possible, però sempre amb les ganes de ser-hi.
Salut i llibres!
Fe
Publicat per L'Espolsada llibres a 17:15
Etiquetes de comentaris: Apunts de llibreria

25 comentaris:

hypatia ha dit...

(aqui una lectora de les que, de sobte, apareix per la llibreria... i més que apareixerà, m'hi sento tant còmode a casa teva ;o))

Va ser una vetllada genial, i d'una altíssima qualitat literàtia, impressionant!!

Així, en petit, et confesso però que em va encandilar molt més la Maria que no l'obra i autora, que també.

M'hauria agradat poder-me quedar al te i a les xerrades informals, i acabar de compartir la complicitat que ens regales.

Mil gràcies!!
i un petonet **!
Remei

18 d’abril de 2009, 18:26 sant-jordi
Mireia ha dit...

veig que has tingut i tindràs uns deis mogudets. Gràcies per la recomanació que m'has fet al blog, la tindré present per properes compres.
Ànims per la feinada que encara et queda, però llegint el comentari anterior t'ha de venir ganes de seguir amb tantes ganes

18 d’abril de 2009, 19:23 sant-jordi
kweilan ha dit...

Hola! Ara vinc de mirar llibres per tenir clar el que vull regalar i auto-regalar-me per Sant Jordi. M'encantaria poder anar a la teua llibreria...però només puc desitjar-te un bon dia de Sant Jordi!!!

18 d’abril de 2009, 19:55 sant-jordi
Marta ha dit...

Aquest any malauradament no estarè remenant llibres per Sant Jordi, ja que seré fora de Catalunya, però ja tinc encarregat "Olor de Colònia" que has recomenat. Espero no em fallin! Gràcies

18 d’abril de 2009, 23:14 sant-jordi
Anònim ha dit...

Ja m´agradaria passar per L´Espolsada, la distància no ho permet.
A la sogra li hem comprat Olor de colònia, tothom en parla la mar de bé i si vam veure L´hora del lector, ja està tot dit.
Bona diada per tothom!
Imma

19 d’abril de 2009, 2:22 sant-jordi
elisabet ha dit...

tant de bo tinguéssim una Espolsada a propet de casa! Un Club de lectura: enveja sana, sí senyora!

19 d’abril de 2009, 10:16 sant-jordi
Rosa ha dit...

Hola Fe,

Des d’El racó del llibre et desitgen un bon dia de Sant Jordi.
T'envejo "sanament" la teva feina, això de remenar llibres cada dia ha de ser fantàstic.
Algun dia vindre a fer-te una visita.
Fins aviat.

19 d’abril de 2009, 20:56 sant-jordi
montse feliu ha dit...

Per a mi, participar en el club de lectura és un plaer. Encara que vingui de Barcelona. La distància és una qüestió relativa. Quan els fas per força, 100 metres poden ser eterns; quan els fas per gust, 40 km. no són res.
Com deia l'altre dia la protagonista del llibre que comentàvem, quan llegeixes sents la necessitat de parlar amb els altres d'allò que has llegit, de compartir-ho. Al Club de lectura m'heu donat aquesta oportunitat, per tant, un cop al mes, penso fer els 40 km amb molt de gust per poder compartir amb vosaltres.
Hi ha qui m'ha dit: però, no tens a Barcelona un club similar?
Doncs, no ho sé, la veritat. Vaig conèixer l'Espolsada, a través d'uns bons amics, em vaig enganxar al seu blog, i ara m'ofereix la possiblitat de participar en un club de lectura. Doncs aquest és el meu club. Ho tinc clar.

19 d’abril de 2009, 22:08 sant-jordi
Núria ha dit...

L'Espolsada desperta molta simpatia i il·lusió per la lectura. Ja se'n deu haver adonat, la seva llibretera, suposo... ;)

[Continuo amb el meu violoncel·lista, que el tenia allà, enmig de Sarajevo...]

Bona diada a tothom!

20 d’abril de 2009, 0:34 sant-jordi
aranya ha dit...

Us desitgem molt bona diada !!!!
Olivia i Jordi

20 d’abril de 2009, 7:37 sant-jordi
Mireia ha dit...

Que tinguis una bona diada, L'Espolsada!

20 d’abril de 2009, 10:21 sant-jordi
L'Espolsada llibres ha dit...

Gràcies a tots pels comentaris i una abraçada als lectos de la distància!

20 d’abril de 2009, 17:22 sant-jordi
L'Espolsada llibres ha dit...

Als lectors volia dir!

20 d’abril de 2009, 17:30 sant-jordi
Viu i llegeix ha dit...

bona diada i ànims a dosificar per a tota la setmana dura que tindreu. Malgrat la comercialització ferotge de St Jordi, contniua sent una festa "molt nostrada", i més per els que estimem els llibres. Almenys un dia a l'any són protagonistes absoluts del carrer

20 d’abril de 2009, 18:45 sant-jordi
Thera ha dit...

Jo també us vull desitjar una molt bona diada! Llàstima que l'Espolsada hem quedi tan lluny, tot i així no ho descarto pas d'apareixer un dia de sobte. Qui sap!

20 d’abril de 2009, 20:08 sant-jordi
kokamuskes ha dit...

Ànim amb aquesta setmana de feina, de bona feina. I bona diada!

20 d’abril de 2009, 23:01 sant-jordi
digue'm ariadna ha dit...

... Si bé són uns dies de molta feina i alguns mals de cap, no deixen de tenir una màgia única. Et desitjo una molt bona diada... i felicitats pel club de lectura...

22 d’abril de 2009, 10:15 sant-jordi
Tonina ha dit...

A mi em passa el mateix. M'atabala un poc veure tants i tants llibres i no saber per on començar a triar, entre gent i llibres...
Però val la pena, l'ambient festiu i les cares de la gent davant dels llibres. Al final del dia sempre estic satisfeta.
Bon Sant Jordi també a tu.

22 d’abril de 2009, 12:59 sant-jordi
NaTxo CasTillo ha dit...

A Nova York -bé a la petita ciutat d'Schenectady- també estem preparant Sant Jordi. Tenim els llibres preparats des de la setmana passada i les nenes esperen poder obrir-los demà. El Natxo ha presentat la llegenda de Sant Jordi del Bosc de Colors als seus estudiants. Un èxit!
Jo, per part meva espero l'estiu per venir a triar-me unes quantes bones lectures!!!
Feliç Sant Jordi!!!!
Mercè

22 d’abril de 2009, 16:34 sant-jordi
bajoqueta ha dit...

Me n'alegro que lo del club anés tant bé :)
I molts ànims per demà que és un dia de moltíssima feina, però intenta pensar en la part positiva que és molt bonica.

22 d’abril de 2009, 16:38 sant-jordi
Dolora ha dit...

Hola Fe!! Des de Tona t'enviem molt bona energia i desitjos de que gaudeixis d'un feliç dia de Sant Jordi!! Una abraçada! Per cert, que feliços i com lluen aquests titelles ;)

22 d’abril de 2009, 17:57 sant-jordi
Dolors ha dit...

Hola Fe!! Des de Tona t'enviem molt bona energia i desitjos de que gaudeixis d'un feliç dia de Sant Jordi!! Una abraçada! Per cert, que feliços i com lluen aquests titelles ;)

22 d’abril de 2009, 17:58 sant-jordi
Lluís ha dit...

Bona Diada, Fe. Et vaig seguint...en silenci, ja ho veus.


Molts records

Lluís

23 d’abril de 2009, 8:30 sant-jordi
estel armengol ha dit...

aquest any te fet el salt... i em sap molt greu.... però no he trobat un foradet per pujar a visitar la teva llibreria.
però queda pendent aquell llibre que em vas dir que m'agradaria... hi penso!!!!!!

24 d’abril de 2009, 12:46 sant-jordi
L'Espolsada llibres ha dit...

Moltes gràcies a tothom pels comentaris!

24 d’abril de 2009, 16:05 sant-jordi

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

Lectures de l'Espolsada: Una tempesta

Lectures de l'Espolsada: Una tempesta

dissabte, 14 de novembre de 2009

Una tempesta


Acabada la lectura d'Una tempesta encara estic neguitejada i penso en la Sara Surp, l'admirador, el parapentista, els tertulians... Em vénen imatges del Pirineu i la pluja com si fossin flaixos, inquietant!

A grans trets, podríem resumir l'argument de la novel·la com ho fa la contraportada. Una escriptora que es dirigeix a fer una xerrada a un poble dels Pirineus es troba a la carretera amb una ambulància, en plena tempesta. Parla amb els conductors, que porten un jove que ha tingut un accident al bosc. El noi acaba de morir i l'únic indici per esbrinar-ne la identitat és un mòbil, on hi ha el darrer missatge que ha rebut.

El llibre de Monsó és molt més que una novel·la d'intriga. És un text ple de frases punyents i farcides de bon humor, capaç d'aglutinar una escriptora que escriu adormida, un noi que fa parapent, un admirador malaltís de l'escriptora, una pila de lectors... Monsó fa un retrat hilarant del món literari, de la relació autor-lectors -només espero que mai cap dels autors i autores que hem tingut a la llibreria s'hagin sentit com ho fa la Sara Surp-. No us perdeu el capítol 18.45, Malmercat, genial, com també ho és el gir final de la novel·la. No dubteu que passareu una bona estona.
"Els llibres són per construir-se un món propi, no per adaptar-se", pensava, i sabia que aquest pensament tenia alguna cosa a veure amb els pares, tan deliciosament excèntrics com irresponsables, però capaços d'una tendresa, d'una expressivitat afectuosa de què els tiets sempre havien estat sempre desproveïts. Els pares tenien un món propi. Els tiets, no."
Publicat per La Magrana
Publicat per L'Espolsada llibres a 10:00
Etiquetes de comentaris: Imma Monsó

12 comentaris:

hypatia ha dit...

Uuuiggs,
... aquest també!!
guarda-me'l ;o)

(tens la virtut d'apassionar-nos en tres paràgrafs, oooh!!)
=;)

14 de novembre de 2009, 10:36 una-tempesta
Rosa ha dit...

Hola Fe,
Aquest llibre me'l guarden a la fins dilluns per llegir-lo la propera setmana. Pel que sembla passaré una bona estona. Gracies per encaminar-nos a unes lectures fantàstiques.
una abraçada

14 de novembre de 2009, 11:43 una-tempesta
kweilan ha dit...

L'he llegit aquesta setmana també. Molt bona ressenya!

14 de novembre de 2009, 17:09 una-tempesta
Mireia ha dit...

Intriga! Aquest passarà davant de molts d'altre em sembla

14 de novembre de 2009, 19:15 una-tempesta
Thera ha dit...

M'intrigues...

14 de novembre de 2009, 23:12 una-tempesta
SU ha dit...

Té bona pinta, Fe! Però encara tinc molt recent el darrer llibre de la Monsó i aquest haurà d'esperar...

Que vagi molt bé aquest dijous el club, eh!

Petons, salut i llibres!

SU

16 de novembre de 2009, 23:55 una-tempesta
Natalia ha dit...

Estic llegint el llibre de la Monsó gràcies als vostres comentaris.
Inquietant, intrigant, divertit, genial!!
Gràcies. Us llegiré sovint.

17 de novembre de 2009, 18:24 una-tempesta
bajoqueta ha dit...

Apuntat com no, encara que amb l'Imma Monsó em costa enganxar la màgia del que escriu. Ho hauré de provar amb este :)

18 de novembre de 2009, 9:42 una-tempesta
L'Espolsada llibres ha dit...

Quan l'hàgiu llegit ja direu què us sembla. Passareu una bona estona. Tu què hi dius Kweilan?

18 de novembre de 2009, 19:08 una-tempesta
L'Espolsada llibres ha dit...

Per cert Natàlia benvinguda! Torna!

18 de novembre de 2009, 19:38 una-tempesta
Anònim ha dit...

Zakaj pa ne:)

19 de novembre de 2009, 2:29 una-tempesta
Tonina ha dit...

Avui la començaré. Em fa moltes ganes. Et dic coses.
salutacions

29 de novembre de 2009, 20:26 una-tempesta

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

Lectures de l'Espolsada: Un estiu al llac

Lectures de l'Espolsada: Un estiu al llac

dissabte, 11 de juliol de 2009

Un estiu al llac







"Durant aquelles hores, que transcorrien sense que es pogués adonar del temps, en Giacomo tenia la sensació de copsar, en l'estupor d'un mut diàleg de formes, una secreta correspondència entre la figura de color mel, sobre la qual anava a batre l'ardor del sol que inundava la platja, i la barca tota fulgor lleuger en el neguit de l'aigua, que la duia, amb una onada més alta o vehement, a tocar del perill de tombar-se. L'aixecava a últim moment, amb una brusca torsió del canell. Però això era un joc, mentre que aquell diàleg, aquella correspondència reflectien alguna cosa més alta, un sentiment que no podria dominar fàcilment i que ni tan sols era capaç d'entendre".

Un bombó de xocolata intensa. Un estiu al llac, descriu l'estiu d'un nen, en Giacomo, fill d'una família benestant de Milà que passa l'estiu al llac Como. Vigevani descriu amb una dolçor i melancolia l'esclat de vida que té l'estiu i alhora la tristor que deixa quan acaba. Amb ulls de nen i una prosa que enamora descobrim les hores mortes, els passeigs en bicicleta, la coneixença de noves amistats que finiran amb l'estació, la sexualitat i la sensualitat de les tardes tòrrides, les pluges i tempestes intenses...

"Pujava la drecera que s'enfilava al puig. A l'altra banda d'una paret seca penjaven fulles amples de figuera, però sota el sol gairebé a plom l'ombra es perdia. Una sargantana va fer una correguda entre dues pedres; les abelles van desplaçar-se des de les mates d'espígol pel pendent del prat fins a les arrels d'una planta enfiladissa, al racó de la tàpia que s'enrunava."

Una novel·la breu. Val la pena no córrer i assaborir-la a tastets. Un clàssic.

Publicada per Quaderns Crema en català i Minúscula en castellà.
Traduït per Anna Casassas
Publicat per L'Espolsada llibres a 10:00
Etiquetes de comentaris: Alberto Vigevani

8 comentaris:

Mireia ha dit...

Gràcies per la recomanació!

11 de juliol de 2009, 17:32 un-estiu-al-llac
Marta ha dit...

Com sempre, les vostres recomenacions et posen la mel a la boca.

11 de juliol de 2009, 19:41 un-estiu-al-llac
Rosa ha dit...

Hola Fe,
Com tot els llibres que ens recomanes, la sensació que emet és molt bona.
Una estona ja et passaré un correu. Quan fas les vacances?
Una abraçada

13 de juliol de 2009, 17:01 un-estiu-al-llac
elisabet ha dit...

a la maleta! ;)))

14 de juliol de 2009, 8:45 un-estiu-al-llac
Núria ha dit...

oh, ve molt de gust un llibre així a l'estiu, no?

14 de juliol de 2009, 12:20 un-estiu-al-llac
Tonina ha dit...

Fa bona pinta aquesta novel.la. Me l'apunto per cercar-la.
Gràcies i bon estiu!!

15 de juliol de 2009, 16:02 un-estiu-al-llac
roger olmos ha dit...

Doncs ja ho he fet, en el pròxim surt tant en vida com en mort, es en una escena on apareix un cementiri, i es clar, m'ho han posat "a huevo" surt en una làpida..

Salut!

16 de juliol de 2009, 17:46 un-estiu-al-llac
L'Espolsada llibres ha dit...

De res... espero que la mel faci apropar-vos-hi!
Elisabet, bon viatge i bons llibres.
Sí, és un llibre ideal per l'estiu perquè jo en molts fragments m'hi he sentit molt identificada.
Roger, el llibre ja l'he comprat al comercial ara ja espero tenir-lo, a l'octubre em sembla, i veure-hi aquest gat tan simpàtic.

17 de juliol de 2009, 20:28 un-estiu-al-llac

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

Subcategories

2023

2024