2007

Lectures de l'Espolsada

Lectures de l'Espolsada

dimecres, 29 d’agost de 2007

Després de mig any de funcionament de la llibreria, un cop passades les vacances i ara que comença el curs, he decidit tenir un bloc per poder comentar i compartir les experiències i sensacions que produeix llegir un llibre o simplement tenir-lo entre les mans.
M'agradaria que no només fos jo la que ho fes, sinó que acabés essent una cosa interactiva entre lectors.
Com a llibretera us puc dir que una de les coses més boniques és la relació que estableixes amb algunes persones que cada setmana sens falta venen a comprar-se un llibre, es deixen aconsellar, te'n recomanen... el millor però és quan has aconsellat un llibre i aquest agrada!
Triar un llibre o recomanar-lo no és gens fàcil, i tenir temps per llegir-lo i compartir-lo encara menys. Amb aquest bloc vull deixar constància dels llibres que per un motiu o altre m'han agradat, captivat, atret... no necessàriament han de ser novetats, sinó llibres que estan esperant que algú els doni una oportunitat i que la màgia del boca-orella funcioni.
Salut i llibres!
Publicat per L'Espolsada llibres a 10:32

8 comentaris:

estel ha dit...

m'encanta la idea!!!

hi participaré!!!!

4 de setembre de 2007, 18:55 desprs-de-mig-any-de-funcionament-de-la
judith ha dit...

m'agrada molt la idea !
Sempre vaig al darrera de la gent per que em recomani llibres que hagin llegit ultimament.
Els llibres que jo sempre recomano, que més m'han agradat són EL CLAN DE L'OS DE LES CAVERNES de JEAN M. AUER i ELS PILARS DE LA TERRA de KEN FOLLET.
Estarem en contacte

7 de setembre de 2007, 12:05 desprs-de-mig-any-de-funcionament-de-la
Josep M ha dit...

Si els lectors i lectores del teu bloc poguessin veure i compartir les estones que dediques a gaudir des llibres i de la seva lectura estic convençut que entendrien una mica millor que vol dir la felicitat.

Veure't a l'Espolsada, rodejada de llibres, recomenant alguna lectura tant a una lector o lectora novell com als més empedernits és veritablement un plaer.

I ara a l'aventura d'obrir una llibreria de poble en plena era del consumisme cec de les grans superfícies hi afegeixes el voler compartir les teves lectures en aquest bloc!

Els que et coneixem sabem quina passió tens pels llibres i per la lectura. Però també sabem fins a quin punt compartir i fer-nos partíceps del que t'agrada és per a tu un valor irrenunciable.

Endavant i gràcies per el que vindrà!!!

22 de setembre de 2007, 13:15 desprs-de-mig-any-de-funcionament-de-la
L'Espolsada llibres ha dit...

Moltes gràcies!
Espero els vostres comentaris sobre llibres!

24 de setembre de 2007, 20:56 desprs-de-mig-any-de-funcionament-de-la
Carina ha dit...

felicitats pel blog i per la feina que fas Fe!!
aprofito per preguntar a algú que s'hagi llegit l'últim llibre de Paolo Coehlo (Com el riu que flueix) què li ha semblat. Jo encara no he tingut temps de llegir-me'l però pel que em va explicar la Fe des de l'espai de Lecturàlia no el recomenaven gaire.
Gràcies i ànims amb els comentaris!!

30 de setembre de 2007, 0:37 desprs-de-mig-any-de-funcionament-de-la
L'Espolsada llibres ha dit...

Em sap greu no poder parlar-te d'aquest llibre, tot i que pel que han dit, no és el millor. Potser hi ha alguna persona fan del Coelho i ens en pot dir alguna cosa.
L'Espolsada

2 d’octubre de 2007, 19:06 desprs-de-mig-any-de-funcionament-de-la
L'Espolsada llibres ha dit...

Hola,

Doncs pels fans dels Pilars de la Terra, ja us avanço que el 29 de desembre surt la segona part cent anys després...

3 d’octubre de 2007, 10:33 desprs-de-mig-any-de-funcionament-de-la
gora ha dit...

hola a todos. Me incorporo con vuestro permiso a este foro tan interesante y en el que podemos compartir todas las sensaciones que produce una buena lectura.
De los libros comentados por Fe me solidarizo totalmente con su opinión sobre "El club eròtic dels dimarts". Os lo recomiendo ya que me hizo pasar un buen rato y reflexionar sin agobios sobre las relaciones que solemos mantener a diario y como se profundiza a veces a partir de un hecho puntual. También sobre aquellos prejuicios que a veces nos alejan de los demás y no nos dejan ver lo bueno que hay en otras personas olvidando que siempre se puede aprender de todo el mundo. En fin espero vuestros comentarios...
El libro de coelho no lo he leido ni sé ninguna opinión . La segunda parte de los pilares la leeremos. Gracias por ser la llibretera del barri¡ y gracias a todos por vuestras recomendaciones.

6 d’octubre de 2007, 16:23 desprs-de-mig-any-de-funcionament-de-la

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

Lectures de l'Espolsada: El club eròtic dels dimarts

Lectures de l'Espolsada: El club eròtic dels dimarts

dissabte, 1 de setembre de 2007

El club eròtic dels dimarts





Des que va arribar a la llibreria me'l mirava, acompanyat d'una bona campanya de punts de llibre i una llibreteta per presentar-se a un concurs de relats eròtics, prometia. Puc dir que no m'ha decebut gens, sense ser una obra mestra de la literatura, Lisa Beth Kovetz, aconsegueix una narració fluida que t'atrapa des del primer moment sense caure en els tòpics de la literatura chick-lit. El club eròtic dels dimarts explica la història de 4 dones, la Lux, l'Aimee, la Margot i la Brooke, que treballen al mateix bufet d'advocats i que els dimarts es troben per dinar i exposen els seus relats eròtics.



El que comença essent un taller d'escriptura eròtica acaba en una amistat consolidada entre quatre dones d'edats, mons i tendències ben diferents. El llibre aprofundeix en aspectes de les relacions que sovint oblidem, però quan es posa massa seriós aleshores surt el punt picant i divertit del relat. El llibre es va construint amb les anècdotes de la Lux, una jove de barri marginal, que té molt clar que vol canviar i té la sort de conèixer les altres tres protagonistes, que si bé al principi li fan el buit, acaben meravellades de les lliçons de la vida que els dóna la més jove de totes.



A través de la iniciació a l'escriptura de relats eròtics acaba sortint el que realment són elles, les pors, les angoixes, les fantasies eròtiques... És un bon llibre per passar una bona estona, somriure i fins i tot riure amb algunes escenes!



Publicat per Proa en català
Publicat per L'Espolsada llibres a 12:33
Etiquetes de comentaris: Lisa Beth Kovetz

1 comentari:

L'Espolsada llibres ha dit...

M'agrada que compartim la mateixa opinió, esperem que hi hagi alguna altra blocaire que ho faci!

Endavant!

8 d’octubre de 2007, 17:59 el-club-ertic-dels-dimarts (1)

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

Lectures de l'Espolsada: El club eròtic dels dimarts

Lectures de l'Espolsada: El club eròtic dels dimarts

dissabte, 1 de setembre de 2007

El club eròtic dels dimarts





Des que va arribar a la llibreria me'l mirava, acompanyat d'una bona campanya de punts de llibre i una llibreteta per presentar-se a un concurs de relats eròtics, prometia. Puc dir que no m'ha decebut gens, sense ser una obra mestra de la literatura, Lisa Beth Kovetz, aconsegueix una narració fluida que t'atrapa des del primer moment sense caure en els tòpics de la literatura chick-lit. El club eròtic dels dimarts explica la història de 4 dones, la Lux, l'Aimee, la Margot i la Brooke, que treballen al mateix bufet d'advocats i que els dimarts es troben per dinar i exposen els seus relats eròtics.



El que comença essent un taller d'escriptura eròtica acaba en una amistat consolidada entre quatre dones d'edats, mons i tendències ben diferents. El llibre aprofundeix en aspectes de les relacions que sovint oblidem, però quan es posa massa seriós aleshores surt el punt picant i divertit del relat. El llibre es va construint amb les anècdotes de la Lux, una jove de barri marginal, que té molt clar que vol canviar i té la sort de conèixer les altres tres protagonistes, que si bé al principi li fan el buit, acaben meravellades de les lliçons de la vida que els dóna la més jove de totes.



A través de la iniciació a l'escriptura de relats eròtics acaba sortint el que realment són elles, les pors, les angoixes, les fantasies eròtiques... És un bon llibre per passar una bona estona, somriure i fins i tot riure amb algunes escenes!



Publicat per Proa en català
Publicat per L'Espolsada llibres a 12:33
Etiquetes de comentaris: Lisa Beth Kovetz

1 comentari:

L'Espolsada llibres ha dit...

M'agrada que compartim la mateixa opinió, esperem que hi hagi alguna altra blocaire que ho faci!

Endavant!

8 d’octubre de 2007, 17:59 el-club-ertic-dels-dimarts

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

Lectures de l'Espolsada: El llibre dels plaers immensos

Lectures de l'Espolsada: El llibre dels plaers immensos

diumenge, 16 de setembre de 2007

El llibre dels plaers immensos


El jove escriptor mallorquí, Melcior Comes, ens sorprèn amb aquesta novel·la tan immensa com el propi títol. El protagonista, Humbert Salavador Melamp de Rocaforta, és fill d'un noble mallorquí que se sent sobrepassat per tot el que l'envolta, el seu pare, la família, l'entorn.
"Vaig néixer en un temps en què la vida era aquella farsa que representàvem entre tots. Sóc català, de Mallorca, estranya terra, Mallorca, i continuo vivint com vaig aprendre: buscant sempre la felicitat. Tanmateix aquesta serà la crònica dels meus desvaris."
Humbert viu al límit i durant tota la història va temptant tota mena de riscs, buscant la seva existència.
A voltes la història et porta creure que se situa en els ambients nobles de segles passats pel to, l'escriptura, però la realitat s'encarrega de transportar-te en ple segle XXI. És un llibre immens perquè té una riquesa extraordinària que tanmateix no fa que la lectura decaigui. Melcior narra passatges d'una bellesa infinita però també escenes de sexe explícit.
"Però ella vivia com una aigua; oberta a mi com un bosc, un sol, un mar, ella allargada davant meu, amb les cames obertes, resolent tot el misteri de les coses amb la seva simple presència. [...] Portava el cony afaitat. Li vaig besar tendrament els llavis, passava la punta de la llengua per la seva estela entreoberta, estremida, llavors tocava l'himen amb els meus llavis i el xuclava, sentint tot aquell sabor de sal i cendra, de fruita i metall."
Són aquests contrastos els que fan que no puguis desenganxar-te d'aquesta novel·la que comença a Mallorca, passa per Barcelona, vitaja fins a Nàpols, s'estableix a Sicilia per tornar al lloc d'origen amb la felicitat tan buscada.
Publicat en català per Proa
Publicat per L'Espolsada llibres a 20:11
Etiquetes de comentaris: Melcior Comes
Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

Lectures de l'Espolsada: El setè camió i La maternitat d'Elna

Lectures de l'Espolsada: El setè camió i La maternitat d'Elna

divendres, 9 de novembre de 2007

El setè camió i La maternitat d'Elna


Ahir vam poder gaudir d'una presentació de luxe a la llibreria amb l'Abel Camp, historiador i bon amic, i l'Assumpta Montellà, historiadora i autora de La maternitat d'Elna i El setè camió, publicats per Ara Llibres.

Dos llibres que recullen històries orals, anècdotes, vivències d'una de les èpoques més tràgiques del nostre país, els darrers dia la República i l'exili dels vençuts. He deixat passar unes hores per pair el que vam sentir ahir, les imatges de la platja d'Argelers van i venen del cap... l'emoció...

L'Assumpta vibra tant amb el que fa que ho encomana, i encomana el gust per retrobar-nos amb la història. L'Assumpta escriu històries que són part del nostre passat, de la memòria col·lectiva. No oblidem que sense un passat no podem tenir un present.

D'aquí una estona l'Assumpta presenta El setè camió a La Vajol, lloc on van tenir els fets descrits al llibre. M'agradaria ser-hi i més després d'haver llegit el llibre i haver-te sentit. Endavant amb la tasca de dignificar el país i la memòria. Venim d'un silenci antic i molt llarg...
Publicat per L'Espolsada llibres a 18:14
Etiquetes de comentaris: Assumpta Montellà

11 comentaris:

assumpta Montellà i Carlos ha dit...

Gràcies per l'acollida en la vostra llibreria,
segur que repetirem.
Assumpta

12 de novembre de 2007, 0:58 el-set-cami-i-la-maternitat-delna (1)
digue'm ariadna ha dit...

La implicació de l'escriptor amb la història és sempre un plaer que arriba a tothom. ´Felicitats!

12 de novembre de 2007, 16:08 el-set-cami-i-la-maternitat-delna (1)
JRoca ha dit...

Gràcies a llibres com aquest molta gent té accés a conèixer uns fets massa desconeguts de la nostra història, no s'entén com es va passar pàgina dels fets d'Argelers (i altres camps) d'una manera tan ràpida. Les noves generacions han de saber què van fer els seus avis i bes-avis.
Salut

12 de novembre de 2007, 20:14 el-set-cami-i-la-maternitat-delna (1)
assumpta Montellà i Carlos ha dit...

jroca: és cert que amb el tema d'Argelers sempre ha estat tabú per no incomodar al govern francès.
Però penso que tothom hauria de saber com va tractar França als exiliats catalans i espanyols l'any 1939

13 de novembre de 2007, 0:02 el-set-cami-i-la-maternitat-delna (1)
Anna ha dit...

avui mateix, em deia un noi de Costa Rica que està vivint també a Dinamarca: "who cares about things that happened 60 years before?"

m'he quedat d'una peça...

14 de novembre de 2007, 13:23 el-set-cami-i-la-maternitat-delna (1)
Anònim ha dit...

Fe,
Moltes per deixar-me compartir una presentació tant especial.
Ahir a la tarda vam estar a la maternitat d'Elna i és un indret màgic, per la història i per la humanitat que conté , per la bellesa de l'edifici i per la vista que hi ha des de la cúpula... Ahir vam veure una de les millors postes de sol que hem vist mai a la Catalunya Nord. És veia un cel rogent i el Canigó en negatiu, tot surant per damunt del mar de vinyes de la plana del Rosselló.
A Catalunya Nord hi ha un magnetisme especial que cal descobrir.

19 de novembre de 2007, 10:02 el-set-cami-i-la-maternitat-delna (1)
Anònim ha dit...

Upps!
L'anònim sóc jo:

L'Abel Camp ;-)

19 de novembre de 2007, 10:03 el-set-cami-i-la-maternitat-delna (1)
assumpta Montellà i Carlos ha dit...

Abel: aquesta posta de sol també l'ha vist en Huerga una tarda que estavem a la maternitat parlant sobre la peli, i va assegurar-me que filmaria aquell paisatge per la peli.

20 de novembre de 2007, 10:15 el-set-cami-i-la-maternitat-delna (1)
JRoca ha dit...

Abel,
aquí n'hi ha un altre que ha vist la posta de sol i que en va fer una foto:
http://www.flickr.com/photos/diarimef/449842625/in/set-72057594134753490/
Salut

21 de novembre de 2007, 18:00 el-set-cami-i-la-maternitat-delna (1)
L'Espolsada llibres ha dit...

Gràcies a tothom pels comentaris, tinc el bloc abandonat de fa dies però no atrapo la feina de llegir pendents. Ara passo per la segona part de la Trilogia de Deptford, Manticora, que us recomano en especial. I tinc a punt una recomanació que em van fer al bloc La casa de papel.

21 de novembre de 2007, 18:22 el-set-cami-i-la-maternitat-delna (1)
Abel ha dit...

Assumpta,

Serà brutal veure-ho a la gran pantalla d'un cinema!

Jordi,
Les fotos molt bones.

La resta,
No us ho podeu perdre!
Salut!

21 de novembre de 2007, 20:09 el-set-cami-i-la-maternitat-delna (1)

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

Lectures de l'Espolsada: El setè camió i La maternitat d'Elna

Lectures de l'Espolsada: El setè camió i La maternitat d'Elna

divendres, 9 de novembre de 2007

El setè camió i La maternitat d'Elna


Ahir vam poder gaudir d'una presentació de luxe a la llibreria amb l'Abel Camp, historiador i bon amic, i l'Assumpta Montellà, historiadora i autora de La maternitat d'Elna i El setè camió, publicats per Ara Llibres.

Dos llibres que recullen històries orals, anècdotes, vivències d'una de les èpoques més tràgiques del nostre país, els darrers dia la República i l'exili dels vençuts. He deixat passar unes hores per pair el que vam sentir ahir, les imatges de la platja d'Argelers van i venen del cap... l'emoció...

L'Assumpta vibra tant amb el que fa que ho encomana, i encomana el gust per retrobar-nos amb la història. L'Assumpta escriu històries que són part del nostre passat, de la memòria col·lectiva. No oblidem que sense un passat no podem tenir un present.

D'aquí una estona l'Assumpta presenta El setè camió a La Vajol, lloc on van tenir els fets descrits al llibre. M'agradaria ser-hi i més després d'haver llegit el llibre i haver-te sentit. Endavant amb la tasca de dignificar el país i la memòria. Venim d'un silenci antic i molt llarg...
Publicat per L'Espolsada llibres a 18:14
Etiquetes de comentaris: Assumpta Montellà

11 comentaris:

assumpta Montellà i Carlos ha dit...

Gràcies per l'acollida en la vostra llibreria,
segur que repetirem.
Assumpta

12 de novembre de 2007, 0:58 el-set-cami-i-la-maternitat-delna
digue'm ariadna ha dit...

La implicació de l'escriptor amb la història és sempre un plaer que arriba a tothom. ´Felicitats!

12 de novembre de 2007, 16:08 el-set-cami-i-la-maternitat-delna
JRoca ha dit...

Gràcies a llibres com aquest molta gent té accés a conèixer uns fets massa desconeguts de la nostra història, no s'entén com es va passar pàgina dels fets d'Argelers (i altres camps) d'una manera tan ràpida. Les noves generacions han de saber què van fer els seus avis i bes-avis.
Salut

12 de novembre de 2007, 20:14 el-set-cami-i-la-maternitat-delna
assumpta Montellà i Carlos ha dit...

jroca: és cert que amb el tema d'Argelers sempre ha estat tabú per no incomodar al govern francès.
Però penso que tothom hauria de saber com va tractar França als exiliats catalans i espanyols l'any 1939

13 de novembre de 2007, 0:02 el-set-cami-i-la-maternitat-delna
Anna ha dit...

avui mateix, em deia un noi de Costa Rica que està vivint també a Dinamarca: "who cares about things that happened 60 years before?"

m'he quedat d'una peça...

14 de novembre de 2007, 13:23 el-set-cami-i-la-maternitat-delna
Anònim ha dit...

Fe,
Moltes per deixar-me compartir una presentació tant especial.
Ahir a la tarda vam estar a la maternitat d'Elna i és un indret màgic, per la història i per la humanitat que conté , per la bellesa de l'edifici i per la vista que hi ha des de la cúpula... Ahir vam veure una de les millors postes de sol que hem vist mai a la Catalunya Nord. És veia un cel rogent i el Canigó en negatiu, tot surant per damunt del mar de vinyes de la plana del Rosselló.
A Catalunya Nord hi ha un magnetisme especial que cal descobrir.

19 de novembre de 2007, 10:02 el-set-cami-i-la-maternitat-delna
Anònim ha dit...

Upps!
L'anònim sóc jo:

L'Abel Camp ;-)

19 de novembre de 2007, 10:03 el-set-cami-i-la-maternitat-delna
assumpta Montellà i Carlos ha dit...

Abel: aquesta posta de sol també l'ha vist en Huerga una tarda que estavem a la maternitat parlant sobre la peli, i va assegurar-me que filmaria aquell paisatge per la peli.

20 de novembre de 2007, 10:15 el-set-cami-i-la-maternitat-delna
JRoca ha dit...

Abel,
aquí n'hi ha un altre que ha vist la posta de sol i que en va fer una foto:
http://www.flickr.com/photos/diarimef/449842625/in/set-72057594134753490/
Salut

21 de novembre de 2007, 18:00 el-set-cami-i-la-maternitat-delna
L'Espolsada llibres ha dit...

Gràcies a tothom pels comentaris, tinc el bloc abandonat de fa dies però no atrapo la feina de llegir pendents. Ara passo per la segona part de la Trilogia de Deptford, Manticora, que us recomano en especial. I tinc a punt una recomanació que em van fer al bloc La casa de papel.

21 de novembre de 2007, 18:22 el-set-cami-i-la-maternitat-delna
Abel ha dit...

Assumpta,

Serà brutal veure-ho a la gran pantalla d'un cinema!

Jordi,
Les fotos molt bones.

La resta,
No us ho podeu perdre!
Salut!

21 de novembre de 2007, 20:09 el-set-cami-i-la-maternitat-delna

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

Lectures de l'Espolsada: El zoo d'en Pitus

Lectures de l'Espolsada: El zoo d'en Pitus

diumenge, 9 de desembre de 2007

El zoo d'en Pitus


Des d'aquí el meu petit homenatge a en Sebastià Sorribas, un dels culpables de la meva passió per la lectura.

Recordo com si fos ara El Zoo d'en Pitus, un regal d'aniversari, que no vaig poder deixar fins a acabar-lo. Aquells nens i nenes que van organitzar un zoo per recollir diners per poder pagar el tractament del seu amic malalt, sens dubte, un cant a l'amistat. També recordo amb un somriure als llavis el Festival al barri d'en Pitus, Viatge al país dels Lacets i la Cinquena Gràcia de Collpelat.

Llibres que sens dubte marquen el teu camí com a lectora/a. Val la pena posar tots els sentits a l'hora de triar els llibres que la mainada llegeix, d'aquests en dependrà la passió i l'hàbit, perquè no oblidem que llegir és un hàbit, un saber aturar-se i decidir quin temps del dia dediquem a la lectura.

Una abraçada Sebastià pels bons moments.
Publicat per L'Espolsada llibres a 12:14
Etiquetes de comentaris: Sebastià Sorribas

5 comentaris:

aristocrataiobrer ha dit...

recordo que a mi també em va agradar molt, i això que de petit no llegia llibres, només còmics (a la meva època tebeos)

9 de desembre de 2007, 12:56 el-zoo-den-pitus
Darabuc ha dit...

És un clàssic molt especial, amb moltes virtuts, al meu parer. Es té ben merescudes la gran quantitat de reedicions.

Cordialment,

Gonzalo

10 de desembre de 2007, 10:34 el-zoo-den-pitus
L'Espolsada llibres ha dit...

Celebro la vostra arribada al bloc i més si és per parlar del Zoo d'en Pitus.

Fins aviat!

10 de desembre de 2007, 22:15 el-zoo-den-pitus
Mireia ha dit...

Molts lectors hem crescut ab el Zoo i amb tots els llibres de La Galera

11 de desembre de 2007, 8:21 el-zoo-den-pitus
assumpta Montellà i Carlos ha dit...

Sóc una fan dels personatges d'aquest llibre. Els trobo tan propers...
gràcies Espolsada llibres per fer aquest petit homenatge

12 de desembre de 2007, 3:17 el-zoo-den-pitus

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

Lectures de l'Espolsada: Etiopía, un rostro con tres miradas

Lectures de l'Espolsada: Etiopía, un rostro con tres miradas

dissabte, 15 de desembre de 2007

Etiopía, un rostro con tres miradas


Avui us vull parlar d'un llibre de fotografies però que alhora és una magnífica guia de viatges. De fet aquest llibre és el culpable de les meves vacances en aquest extraordinari país ara fa tres anys. El vaig veure en una pila a la llibreria Altaïr, em va sobtar la verdor de la portada i vaig dir, jo vull anar-hi! Quina sorpresa quan vaig descobrir que aquella verdor era d'Etiòpia, les imatges que en teníem eren de sequera i terra erma.

Ara passats aquests tres anys sóc jo la que tinc una llibreria i resulta que ara és Altaïr que el recupera i l'edita sota el seu segell.

Us animo a regalar-lo en aquestes fetes, però sobretot a llegir-lo. En Javier Gozálbez i la Dulce Cebrián ressegueixen el país de nord a sud, i de l'est a l'oest desvetllant els secrets d'un país d'una gran diversitat que té molt a oferir.

Viatjar i llegir, llegir i viatjar...

Publicat per L'Espolsada llibres a 18:32
Etiquetes de comentaris: Javier Gozálbez i Dulce Cebrián

5 comentaris:

assumpta Montellà i Carlos ha dit...

que estrany se'n fa veure verd a Etiopia¡¡
realment és així?
és un bon llibre per aquests dies. Procuraré arribar-me fins la teva llibreria i fullejar alguna cosa per regalar.
I és veritat, llegir i viatjar per relatar després el que has vist.
un petò

18 de desembre de 2007, 0:03 etiopa-un-rostro-con-tres-miradas
Jesús M. Tibau ha dit...

Felicitats, ja vaig veure que el dijous passat vas sortir al suplement de l'AVUI

18 de desembre de 2007, 17:18 etiopa-un-rostro-con-tres-miradas
L'Espolsada llibres ha dit...

Etiòpia és així i molt més. La verdor és al nord del país, el sud és més sabana. És un país de grans contrastos, però si véns per la llibreria ja t'ho explicaré :)
Jesús, sí això de l'AVUI em va fer molta il·lusió i més perquè parlava d'en Sebastià Sorribas.

18 de desembre de 2007, 18:52 etiopa-un-rostro-con-tres-miradas
digue'm ariadna ha dit...

Tres mirades i un rostre: Etiopia. Realment és un llibre que et fa venir ganes d'anar-hi...

19 de desembre de 2007, 9:54 etiopa-un-rostro-con-tres-miradas
JMJ ha dit...

Jo tampoc m'ho creia que aquesta foto fos Etiòpia. Però sí, aquests paisatges els vaig veure i viure en directe. I els contrastos i la duresa de determinades zones queden compensades per la riquesa humana i de l'entorn i, evidentment, amb una bona companyia!

19 de desembre de 2007, 13:13 etiopa-un-rostro-con-tres-miradas

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

Lectures de l'Espolsada: Fa mil anys que sóc aquí

Lectures de l'Espolsada: Fa mil anys que sóc aquí

diumenge, 23 de desembre de 2007

Fa mil anys que sóc aquí


El premi llibreter l’organitzem les llibreries de Catalunya. L’objectiu és destacar la qualitat d’una obra que passa desapercebuda enmig de l’allau de novetats publicades, però, que per la seva qualitat creiem que cal donar-li una oportunitat. Els llibreters proposem uns quants títols i un jurat pren la decisió final.

Enguany el premi ha estat concedit a Fa mil anys que sóc aquí de l’autora italiana Mariolina Venezia.


El llibre ens narra la història de cinc generacions d’una família, els Falcone, amb la qual vivim 150 anys de la història d'Itàlia, des de la unificació fins a la caiguda del mur de Berlín. La novel·la se situa al sud d'Itàlia, a l'oblidada regió de Matera, i recupera el plaer de narrar, descriure i de viure petites històries que acompanyen els habitants de la vila de Grottole. La veu que explica la història és la de les dones de la família immerses en una societat masclista, tanmateix són les que sembren la llavor del canvi.

Hi ha un treball lingüístic remarcable doncs els habitants de Grottole s’expressen en el dialecte tal com es transcriu en diferents fragments de l'obra, cal esmentar la tasca notable de l'Anna Casassas en la traducció.

Com diu l’autora: "En aquest món globalitzat, on tot és igual arreu, els aeroports, les botigues, les maneres de vestir..., la gent té la necessitat de conèixer coses que, encara que no siguin particularment felices o boniques, siguin autèntiques."

En certa manera, els personatges i les protagonistes de la novel·la m’han recordat als de dos llibres publicats recentment, El sol dels Scorta, de Laurent Gaudé, i L'art de viure, de la Goliarda Sapienza, que també s’ambienten al sud d'Itàlia, i a través dels quals també descobrim la història del país, l’escalfor del sol i l’olor de les oliveres, en definitiva la Mediterrània.

Enmig de la voràgine de llibres trepidants Fa mil anys que sóc aquí recupera el plaer per la lectura d’anar a poc a poc.

Publicada per La Campana en català i Gadir en castellà
Publicat per L'Espolsada llibres a 12:17
Etiquetes de comentaris: Mariolina Venezia

6 comentaris:

assumpta Montellà i Carlos ha dit...

Ja l'havia demanat pel tió. Si cau el llegiré aquestes festes i et diré que tal. De moment pinta bé.
Bon Nadal

24 de desembre de 2007, 10:20 fa-mil-anys-que-sc-aqu
Anna ha dit...

Quan l'anaves descrivint, d'alguna manera també em recordava al Sol dels Scorta. I també una mica a Sarum i els altres llibres de Rutherfurd, tot i que aquests abarquen moltíssimes més generacions.

25 de desembre de 2007, 23:03 fa-mil-anys-que-sc-aqu
digue'm ariadna ha dit...

És dels que espero que caiguin de la llista als Reis... una bona entrada d'any, si no ens "veiem" abans!

27 de desembre de 2007, 20:00 fa-mil-anys-que-sc-aqu
L'Espolsada llibres ha dit...

S'ha de dir que jo me n'esparava més. Vaig començar-lo en castellà perquè és el que hi havia a les llibreries, la versió en català just es va publicar en saber-se el premi, i em vaig encallar molt, no sé si per la traducció, el format... en català em va passar més lleuger, però està a anys lluny del premi llibreter de l'any passat. Com deveu haver deduït no és dels que vaig proposar.
De totes maneres us animo a llegir-lo i a parlar-ne!

28 de desembre de 2007, 16:57 fa-mil-anys-que-sc-aqu
hypatia ha dit...

uiggs,
i jo he de dir que.....

a mi em va recordar el "Cien años..." però a la italiana, i malgrat que l'encetava amb molta empenta, el vaig acabar amb penes i treballs

En recomano un, "Els tarongers de l'indià", d'en Jordi Achón, tendra, dolç, m'ha encisat del tot. Tasteu-lo, si voleu...

Amb somrís
=;)

27 de maig de 2008, 18:10 fa-mil-anys-que-sc-aqu
L'Espolsada llibres ha dit...

Hypatia estic d'acord amb el que dius, tot i que amb la distància el regust és bo. M'apunto aquest altre.

27 de maig de 2008, 18:25 fa-mil-anys-que-sc-aqu

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

Lectures de l'Espolsada: Herba d'enamorar

Lectures de l'Espolsada: Herba d'enamorar

dijous, 30 d’agost de 2007

Herba d'enamorar




Quan vaig sentir parlar d'aquest llibre a la seva autora, la gallega Teresa Moure, vaig tenir ganes de comprar-lo d'immediat. La portada suggerent, l'entrevista... m'hi vaig posar de seguida. Teresa Moure ens narra la història de tres dones amb un punt en comú: el filòsof Descartes. El filòsof és el pretext per anar desgranant la vida d'Hélène Jans, bruixa i amant del filòsof amb qui va tenir una filla, Cristina de Suècia, amiga personal, que va abdicar perquè no volia tenir fills i una noia dels nostre temps, Einés Andrade, que escriu una tesi doctoral sobre la vida privada de Descartes. Einés disposa d'un bagul ple de records d'Hélène que són la base d'aquest patchwork que és la novel·la com la pròpia autora la defineix "vaig voler jugar a construir seqüències petites, que s'intercalen, com la vida. Això també em permetia de trencar la idea de gènere i poder-me servir de tot quant tenia a mà: poesia, assaig, narració, epistolari..."


D'entrada no és un llibre fàcil, costa posar-s'hi però un cop hi ets no el pots deixar, és un llibre dolç, que amaga molta saviesa, on les dones hi tenen un paper molt important.


"M'agrada l'aigua, tenir temps, el vi, els petons, esclatar a riure fins que em faci mal la panxa, la pluja, el sol, la Revolució, els ordinadors, netejar a fons i ordenar els armaris, les converses amb respostes picants i ràpides. Però el que més m'agrada és posar el món de cap per avall. Perquè els tòpics no arrelin i ni jo mateixa cregui que és veritat tot el que dic. "


Publicat per La Campana en català i Lumen en castellà.
Publicat per L'Espolsada llibres a 12:28
Etiquetes de comentaris: Teresa Moure
Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

Lectures de l'Espolsada: La casa de papel

Lectures de l'Espolsada: La casa de papel

dissabte, 24 de novembre de 2007

La casa de papel


Un blocaire va deixar un comentari quan parlàvem de La lectura i la vida, de l'Emili Teixidor, enmig del debat de per què la gent llegeix o no, dels preus dels llibres, els bestseller... fins que va sortir el tema de l'espai que ocupen els llibres. En Puigmalet va suggerir que sempre podíem fer com un dels protagonistes de La casa de papel i no ens en va voler dir res més. No vaig poder resistir la temptació de saber què passava.

La casa de papel és una faula escrita per l'autor argentí, Carlos María Domínguez, que en tan sols 119 pàgines ens descriu molt bé les obsessions que patim aquelles i aquells a qui ens agraden els llibres, a través de la història del llibre La línea de sombra. Un professor de literatura rep un paquet que conté el llibre adreçat a la col·lega a qui substitueix a la universitat, a partir d'aquí estira el fil i viatja fins a l'Argentina i l'Uruguai.

L'autor ens fa reflexionar fins a quin punt els llibres canvien el destí de les persones: "En la primavera de 1998, Bluma Lennon compró en una librería del Soho un viejo ejemplar de los Poemas de Emily Dickinson, y al llegar al segundo poema, sobre la primera bocacalle, la atropelló un automóvil." O bé són les persones que canvien el destí dels llibres.

Hi ha passatges amb els que m'hi sento tan identificada que no puc deixar de reproduir-los:

"Los lectores espiamos la biblioteca de los amigos, aunque sólo sea para distraernos. A veces para descubrir un libro que quisiéramos leer y no tenemos, otras por saber qué ha comido el animal que tenemos enfrente."

"La biblioteca que se arma es una vida. Nunca, digamos, una suma de libros sueltos."

Us convido a llegir-lo i a dir-hi la vostra, només espero que l'obsessió com la del protagonista no esdevingui malaltissa.

Publicat en castellà per Mondadori
Publicat per L'Espolsada llibres a 10:27
Etiquetes de comentaris: Carlos María Domínguez

7 comentaris:

digue'm ariadna ha dit...

En prenc nota!

24 de novembre de 2007, 13:37 la-casa-de-papel
josepmanel ha dit...

Sempre va bé trobar gent que comparteix la dèria pels llibres. La meua ja és una afició malaltissa. M’apunto aquest llibre.

24 de novembre de 2007, 19:26 la-casa-de-papel
assumpta Montellà i Carlos ha dit...

I la llista va creixent...

25 de novembre de 2007, 12:08 la-casa-de-papel
Núria ha dit...

Una vegada la Núria Albó em va dir que "un llibre és com un amic, perquè mai no t'abandona i sempre és allà quan el necessites". Té raó, i de quina manera em captiven els llibres, almenys a mi, que tot i agafar-ne d'una biblioteca o llegir-ne de prestats, no em puc estar que siguin meus i restin al prestatge del davant. Sempre els podré tornar a obrir i llegir aquells fragments més captivadors...

26 de novembre de 2007, 22:14 la-casa-de-papel
L'Espolsada llibres ha dit...

Eps molt contenta que se'm llegeixi des del País Valencià.
Núria benvinguda al bloc!
Llibres, llibres... s'acumulen, s'apilen, però és fantàstic viure-hi envoltada.
Ara passo per les memòries del llibreter Guillem Terribas de la 22de Girona, interessant.

27 de novembre de 2007, 19:11 la-casa-de-papel
assumpta Montellà i Carlos ha dit...

en Guillem Terribes, tot un personatge en el mon dels llibres i de les llibreries emblemàtiques.
Presento el Setè Camió a la 22 de Girona, a casa seva, el proper 11 de desembre.

28 de novembre de 2007, 1:57 la-casa-de-papel
Anna ha dit...

EI, doncs pinta molt bé!

I en això dels llibres que canvien vides, m'has recordat a La història de l'amor de Nicole Krauss. No te'l perdis si en tens oportunitat!

29 de novembre de 2007, 14:40 la-casa-de-papel

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)