Un àlbum esplèndid! La veritat és que Barbara Fiore és una de les meves editorials favorites. Una meravella de regal, enhorabona!

10 de gener de 2009, 12:54

Totalment d'acord amb el llibreter

10 de gener de 2009, 18:32

Qi ho diu que les sogres no saben fer regals? ;)

11 de gener de 2009, 11:55

Hola, t'escric per un afer relacionat amb el post anterior, no passa res oi?
Resulta que ahir, després de setmanes sense fer-ho, em vaig comprar l'AVUI (pel suplement cultural9, i, una vegada més , esgtic indignat!!!! Cada vegada que kla blogosfera coincideix a recomanar un llibre (ho dic per PETONS DE DIUMENGE, recomanat a diversos blogs), va el crític de torn i el posa a parir!!!! Ho sento per`lo he de dir nom i cognoms, un tal X Pla, que cada setmana escriu ressenyes per tirar amb ganivet a matar. Si tots els llibres que ressenya són tan dolents, alguna cosa passa! O és com l'acudit de l'autopista (ja sabeu, aquell que diu que tots van en direcció contrària), o fa una mala tria (que no crec que sigui el cas).
Ara sí que, definitivamnent, no me'l torno a comprar. Amb la tasca tan lloable que feu en els blogs (jo segueixo el teu i el de keilan amb molt de delr, i també passejo per altres de tant en tant) en tinc de sobra per guiar les meves lectures!!!!!
I el tal X Pla aquest que continue cre,mant tots els llibres que llegeix si vol-
Salut des del País valencià, terra, com molt bé sabeu els lectors/es del blog, de bons escriptors)

PD: perdoneu l'extensió del comentari, però és que estic emprenyat i necessitava quedar-me a gust,.

11 de gener de 2009, 16:43

Jo també he vist la crítica de l'Avui i m'ha sobtat molt, perquè com bé diu l'Abel, en molts altres llocs ha rebut bones crítiques.
Crec que un ha de saber de quins crítics refiar-se i de quins no; potser en Pla és molt exigent i l'ha valorat amb baixa puntuació, però ell mateix reconeix que la novel·la està ben narrada i documentada, però llavors diu que no té estil ni originalitat... Jo primer la llegiria i em refiaria dels qui conec i que el recomanen. Abel, et pots tornar a comprar l'Avui, hi ha altres crítics que valen la pena, fins i tot a la pàgina del costat hi deuries trobar una magnífica crítica d'En lloc segur, que també se n'ha parlat en aquest bloc si no m'equivoco. El suplement de Cultura val la pena.

11 de gener de 2009, 20:24

Efectivament, Abel, tal com diu la Núria hi ha altres crítics més fiables. A la pàgina de la dreta hi ha la crítica que esmenta ella (del David Castillo) i puntua amb un 5 (que és el màxim). Des que va començar el sistema de puntuacions, el Pla aquest la nota màxima que ha posat és un 2!!!!! Segurament deu ser un amargat de la vida, és per això que és millor refiar-se d'aquells que són capaços de posar un 2, però també un 5 si l'obra s'ho val.

12 de gener de 2009, 9:40

Bon dia a tothom,
Abel jo també vaig llegir la crítica i em va saber greu, sobretot perquè a mi sí que em va agradar. Jo mai he pretès fer crítica literària des del meu blog, sinó que parlo dels llibres que m'han arribat endins per un motiu o altre, us remeto al primer post del blog de l'agost de 2007. Els crítics, experts literaris, hi veuen tot de coses que serveixen per valorar un llibre segurament des del punt de vista més acadèmic, és la seva feina. Reconec que em sap greu quan la crítica no és com la meva opinió, però com diu la Núria i la Glòria Maria al costat hi ha una crítica d'un llibre que em té enamorada i que ja vaig comentar que és En lloc segur, Wallace Stegner. Una abraçada i benvinguts al debat. No deixeu de mirar La ola que és un àlbum preciós.

12 de gener de 2009, 10:20

sento molt no coincidir però a mi no m'enganxa el llibre "petons de diumenge"...
l'he començat (regal de Nadal) i ha quedat damunt de la tauleta tapat per altres.
potser no és el meu moment per a llegir-lo però m'aburreix, no he connectat... i vaig llegir en diagonal la crítica de l'Avui però no en vaig fer massa cas.
en canvi m'he llegit en un tres i no res "el Caçador d'estels" i "Quiet".
Espolsada, ja han passat per les teves recomanacions aquest dos llibres?

12 de gener de 2009, 19:12

Així m'agrada que tothom hi digui la seva. Assumpta pots llegir al blog l'entrada de Quiet. Caçadors d'estels no està comentat però sí que ho està Mil sols esplèndids, del mateix autor.

12 de gener de 2009, 19:15

... Unes imatges que fan remoure records i sentiments sense necessitat de paraules, un molt bon regal...

13 de gener de 2009, 16:08

Preciós, Espolsada.

14 de juny de 2009, 20:07

Me n´han parlat molt bé de La part visible, Sebastià Alzamora (premi Carles Riba 2008).
El desig, l´amor...

Gràcies per mostrar-nos poesia
Imma

15 de juny de 2009, 10:45

No sóc gens entesa en poesia, només sé quan em mou i em transmet i per a mi ja és suficient per recomanar-la. Kweilan, el mèrit és de l'Alzamora i sí, Imma, te'l recomano.

15 de juny de 2009, 17:27

Tampoc sóc gens entesa en poesia, però n'hi ha que quan els llegeixes passa alguna cosa... m'ha agradt aquest tast i crec que en faré una menjada sencera.

20 de juny de 2009, 3:22

Tampoc sóc gens entesa en poesia, però n'hi ha que quan els llegeixes passa alguna cosa... m'ha agradt aquest tast i crec que en faré una menjada sencera.

20 de juny de 2009, 3:23

Carina bon profit, ja ens diràs què t'ha semblat.

20 de juny de 2009, 10:09

sí que ho sembla, de potent!

i això dels animals fenomenals també és fenomenal
;)

31 de maig de 2009, 13:43

Excel.lent ressenya. I el llibre ha de ser interessant.

31 de maig de 2009, 22:38

Com sempre, ens fas ganes de llegir-lo :) A la llista dels 10.000 jajaja

1 de juny de 2009, 20:25

Fe,

Aquest llibre ens el va recomanar l'Eduard Márquez quan va venir a fer-nos la sessió especial al Club.

Ja el tinc a casa (com la bajoqueta, a la pila dels 10.000!!!).

Gràcies, un cop més, per la recomanació!

Petó,

SU

2 de juny de 2009, 19:25

Gràcies a vosaltres. A mi m'ha arribat molt, ja em direu el que.

3 de juny de 2009, 18:37

Caram, recomanació de l'Espolsada i d'Eduard Marquez... aquest no el deixaré passar

5 de juny de 2009, 17:46

Abel (perdona la intromissió, Fe),

Realment me'n refio d'en Márquez, però t'he de dir que en aquella mateixa sessió "es va carregar" Mal de pedres, que a mi -tot i que em va costar entrar-hi- em va encantar.

Ju veus! Un cop més... sobre gustos...

Petó,

SU

5 de juny de 2009, 19:33

Torno a passar per aquí i em trobo aquesta sorpresa, fa uns dies que tinc el llibre i no m'havia acabat de decidir a començar-lo. El vaig comprar arran de veure un pel·li afganesa que em va encantar: Osama i en veure aquest llibre a la llibreria em vavenir unes ganes terribles de comprar-lo per si algun dia em venia de gust llegir-lo. Ara ja no tinc excusa.
Una ressenya genial

6 de juny de 2009, 1:44

Mal de pedres a mi també em va agradar molt. A veure què us sembla aquest... ja direu cosetes.
Una abraçada,

Fe

6 de juny de 2009, 11:09