Lectures

Lectures de l'Espolsada: Homer i Langley

Lectures de l'Espolsada: Homer i Langley

dissabte, 4 de setembre de 2010

Homer i Langley


Desconeixia la història dels germans Collyer que han inspirat aquesta obra de Doctorow. Els germans Collyer, Homer i Langley, vivien a Nova York. Fills d'una família benestant, cultes, apassionats de la música i la literatura acaben els seus dies colgats de tota mena d'objectes. Amb el pas dels anys Homer i Langley són capaços d'emmagatzemar uns quants pianos, cotxes, bicicletes, tones de diaris i revistes... De fet els van trobar dins de casa coberts per tota mena d'andròmines.



"Teníem un acudit, en Langley i jo: un que està a punt de morir-se pregunta si hi ha vida després de la mort. Sí, li responen, però no la teva."

Doctorow amb una escriptura encisadora i molt humana reescriu la vida de Homer i Langley. El que per a molts seria la història de dos germans que embogeixen i pateixen una mena de síndrome de Diògenes, per a Doctorow és una oportunitat per oferir-nos el vessant més humà i introspectiu.
Homer i Langley viuen en una mansió a Manhattan, el pare és un reconegut ginecòleg i això fa que portin una vida plaent amb cuinera i servei. Tanmateix, la ceguesa d'en Homer, la mort dels pares, víctimes de la grip espanyola, i el curs de la història com la guerra amb el Japó no fan sinó esclatar el polvorí, la decadència d'aquests dos germans.
Homer, el germà cec, ens narra la història i gràcies a la seva condició ens ofereix un punt de vista molt especial. Homer i Langley mantenen uns diàlegs molt interessants sobre els esdeveniments que fan girar el món, contra més gira més es reclouen i s'empesquen tota mena de recursos i teories per intentar sobreviure.

"Érem tots força pessimistes. Jo, amb la imatge de la pobra Siobhan al cap i el record dels viatges que havia hagut de fer al cementiri de Woodlawn per enterrar-hi els pares, només era capaç de pensar amb quina facilitat es mor la gent. I a més a més hi havia aquella sensació que tens quan vas cap a un cementiri amb un cadàver dins d'un taüt: una impaciència amb els morts, un desig de tornar a ser a casa, on pots continuar mantenint la il·lusió que no és la mort sinó la vida la condició permanent."

Què pot passar pel cap d'algú per arribar a acumular obsessivament tota mena de trastos i tancar-se dins de quatre parets? Doctorow no ens dóna cap resposta al trastorn, però sí que ens acosta al vessant més humà del cas i projecta amb la mirada particular d'Homer el dia a dia, els petits canvis i circumstàncies de la vida i com aquests poden arribar a afectar la vida dels més sensibles o d'aquells que, quan miren per la finestra i veuen com va el món o simplement van a contracorrent, no farien altra cosa que voler desaparèixer.

"Redéu, si mai ha existit un invent que no feia falta a ningú, és aquest, va dir en Langley. Aleshores ja teníem un altre parell de televisors que s'havia trobat en algun lloc. I cap no funcionava al seu gust.
Quan llegeixes o quan escoltes la ràdio, va dir, veus l'escena dins del cap. És igual que tu amb la vida, Homer. Perspectives infinites, horitzons sense fi. Però la pantalla del televisor ho aplana tot, comprimeix el món, per no dir res de la ment. Si la miro més seria el mateix que agafar una barca, baixar per l'Amazones i deixar que un jívaro em reduís el crani."

Publicada per Edicions de 1984/Miscelánea
Publicat per L'Espolsada llibres a 10:00
Etiquetes de comentaris: E.L. Doctorow

7 comentaris:

viu i llegeix ha dit...

uau, aquest promet.
Corre per Terrassa una història que no sé si és certa o es llegenda urbana. La d'un llibreter de vell que anava acumulant llibres. El seu fil va marxar a fer el soldat i va deixar la moto en un racó de a botiga. Quan va tornar la moto havia quedat cogada per els llibres i allà va quedar. La llibreria va tancar ara fa un parell d'anys

4 de setembre de 2010, 17:26 homer-i-langley
bajoqueta ha dit...

Sembla una història molt interessant, a més que tots els d'esta editorial estan molt bé.

Ai jo perquè no tinc traster sinó no cabriem jajaja

4 de setembre de 2010, 19:33 homer-i-langley
Núria ha dit...

M'agrada l'ambient de la història. Com sempre, un altre llibre que em fas afegir a la llista... Hauries d'aconseguir uns vals d'afegit temporal o quelcom semblant quan fas recomanacions!! ;)

6 de setembre de 2010, 12:49 homer-i-langley
L'Espolsada llibres ha dit...

Núria potser pots estirar el fil de la història de Terrassa i esciure'n una novel·la.
De debò que és una història molt interessant i que no et deixa indiferent...
Gràcies per passejar per aquí.

7 de setembre de 2010, 15:08 homer-i-langley
Mireia ha dit...

El van recomanar a L'HORA DEL LECTOR, ara, en veure'l aquí, "puja" com l'escuma...

7 de setembre de 2010, 16:40 homer-i-langley
Tonina ha dit...

M´ha agradat molt, una gran obra.
Em vaig endinsar tant dins el llibre que em venien ganes de posar-me a endreçar tots els armaris,hehe..
Bromes a part, he decidit llegir més coses de Doctorov, un autor que em feia una mica de respecte i que amb aquesta obra m´ha enganxat.
Gràcies per l'apunt.

18 d’octubre de 2010, 18:30 homer-i-langley
Anònim ha dit...

Una història molt curiosa.M'ha agradat molt !!!! Havia llegit una mica de la seva vida a un article del DOMINICAL DE ELS PAIS.
Maria Tarraagó

27 de març de 2011, 13:06 homer-i-langley

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

Lectures de l'Espolsada: Hi ha res més avorrit que ésser una princesa rosa?

Lectures de l'Espolsada: Hi ha res més avorrit que ésser una princesa rosa?

dissabte, 11 de desembre de 2010

Hi ha res més avorrit que ésser una princesa rosa?


La Carlota estava tipa del rosa i d'ésser una princesa. La Carlota no volia besar gripaus per veure si eren prínceps blaus. La Carlota sempre es preguntava per què no hi havia princeses que cacessin dracs voladors o defensessin prínceps dels llops.


Un llibre fantàstic per educar en la igualtat, un conte que permet ser una nena pirata, valenta, inconformista i somiadora. Un conte en què les nenes caçadores de dracs hi tenen cabuda i no esperen un príncep blau que les besi per tenir el seu lloc al món. Un conte en què les nenes poden ser astrònomes i viatjar en globus. Dones que un dia vau ser nenes amb els genolls pelats i que us agradava enfilar-vos als arbres i que volàveu al país de mai més. Persones a qui agrada veure les coses des d'una altra realitat. Raquel Díaz Reguera, autora i il·lustradora, ens regala unes imatges precioses i plenes de color per deixar anar la imaginació i acompanyar la dels més petits.

Dedicat a les botigues de joguines que aquestes dies les separen per gènere i per color.

Editat per Thule
Publicat per L'Espolsada llibres a 10:00
Etiquetes de comentaris: Raquel Díaz Reguera

5 comentaris:

viu i llegeix ha dit...

m'hauria encantat que em regalessin aquest libre quan m'enfilava als arbres i somiava que seria astronoma. l'apunto com a regal per a nebodes intrèpides.
I més avorrit que ser una princesa rosa? trobar un princep blau, segur

11 de desembre de 2010, 18:22 hi-ha-res-mes-avorrit-que-esser-una
SU ha dit...

Un llibre que han de tenir els meus fills, sense cap mena de dubte, perquè puguin conèixer una mica més a les seves mares...

Gràcies Fe!

Una abraçada!

SU

11 de desembre de 2010, 22:01 hi-ha-res-mes-avorrit-que-esser-una
kweilan ha dit...

Quins dibuixos més bonics! A mi de petita m'encantaven aquests contes amb dibuixos.

12 de desembre de 2010, 21:07 hi-ha-res-mes-avorrit-que-esser-una
bajoqueta ha dit...

Jo no conexia llibres així de menuda... quina llàstima!

Terra de llibres

14 de desembre de 2010, 12:06 hi-ha-res-mes-avorrit-que-esser-una
Tonina ha dit...

El recomano a tothom. Just en vares fer la ressenya al "face", el vaig comprar. A la meva filla li va encantar. UNa bona reflexió per a nenes i no tan nenes...

16 de desembre de 2010, 21:35 hi-ha-res-mes-avorrit-que-esser-una

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

Lectures de l'Espolsada: Genealogía de una bruja

Lectures de l'Espolsada: Genealogía de una bruja

dissabte, 30 de gener de 2010

Genealogía de una bruja



La Lisbeth es prepara per passar les vacances de nadal a casa de la seva àvia. La Lisbeth és una nena especial amb alguns poders, com la seva àvia, per això s'hi entén tan bé. A ca l'àvia la Lisbeth es troba amb el veí, l'Edward, i plegats descobreixen el munt de llibres que l'àvia té a les golfes, n'hi ha un, però de molt especial, prohibit...




A mitjanit la Lisbeth s'aixeca per llegir-lo... és Brujas y hechizos... un grimori ple de fórmules màgiques i de vides de dones trencadores que han estat considerades com a bruixes... Lilith, Medusa, Mambo... i sorpresa! L'àvia i ella també hi apareixen. Mite, llegenda i realitat heus aquí el secret que comparteix amb l'àvia. Un conte molt especial que en aquesta edició de col·leccionista va acompanyat del Grimorio, Brujas y hechizos al qual el conte fa referència. Fantàstic. Apte per a petits i grans amb cor de petits, una joia. Precioses il·lustracions de Benjamin Lacombe.




Dedicat a dues bruixetes com la Lisbeth, la Kweilan i la Viu i llegeix, que aquesta setmana han fet un viatge fins a la llibreria, gràcies.

Publicat per Edelvives
Publicat per L'Espolsada llibres a 10:00
Etiquetes de comentaris: Benjamin Lacombe; Sébastien Perez

8 comentaris:

elisabet ha dit...

Unes il·lustracions espectaculars (i no ho dic només perquè treballi a Baula Edelvives...). :) Un magnífic regal per a totes i tots els aprenents de bruixa i bruixot!

30 de gener de 2010, 11:15 genealogia-de-una-bruja
Mireia ha dit...

Sempre pinten bé aquests llibres amb il·lustracions que ens ensenyes però mai em decideixo, potser un dia o hauré de fer

30 de gener de 2010, 12:27 genealogia-de-una-bruja
kweilan ha dit...

Segur que els nens i nenes que visiten la teua llibreria quedaran encantats amb aquest llibre...Gràcies per la dedicatòria i una abraçada!!!

30 de gener de 2010, 22:00 genealogia-de-una-bruja
viu i llegeix ha dit...

e que deiem, on trobar llibres especials per a nens?
I gracies també per la dedicatòria, la propera vegada vindré amb l'escombra voladora

31 de gener de 2010, 16:43 genealogia-de-una-bruja
L'Espolsada llibres ha dit...

Mireia el dia que els tastis no podràs parar, es fan obres d'art.

3 de febrer de 2010, 12:56 genealogia-de-una-bruja
bajoqueta ha dit...

Unes il·lustracions magnífiques, fan venir ganes de comprar-lo :)

I que bé tenir una visita d'unes bruixes tan ximpàtiques.

3 de febrer de 2010, 14:22 genealogia-de-una-bruja
Tonina ha dit...

Aquest ja el tinc reservat, serà el regal de sant de la meva filla, el 12 és Santa Eulàlia i sé que aquest li encantarà!!!
M'ha encantat llegir la teva ressenya.
Salutacions

3 de febrer de 2010, 21:26 genealogia-de-una-bruja
L'Espolsada llibres ha dit...

Tonina i a tu també ;P

4 de febrer de 2010, 19:33 genealogia-de-una-bruja

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

Llegeixes o què?!: Estem d’enhorabona!

Llegeixes o què?!: Estem d’enhorabona!

dimarts, 16 de març de 2010

Estem d’enhorabona!

L’editorial Minúscula ja té a les llibreries (a la del meu barri sense anar més lluny!) els dos primers títols traduïts al català: L’illa de Giani Stuparich i Verd Aigua de Marisa Madieri. Amb aquests dos llibres –de lectura imprescindible!– enceten “Microclimes”, amb disseny també de Pepe Far (Llegeixes o què!?, diumenge 14 de maig de 2006), que ha proposat per aquesta col·lecció un canvi de color, de blau a groc.


Recordo amb entusiasme la lectura de Verde agua, que ens va recomanar l’Antoni Clapés (Llegeixes o què!?, diumenge 29 de gener de 2006).
I també tinc molt present la pregunta que em venia al cap, després de llegir el llibre de Marisa Madieri o quan vaig regalar a la meva dona un altre títol de Minúscula (Venecia es un pez. Una guía de Tiziano Scarpa): “I per què no ho editen en català?”

La resposta s’ha fet esperar (10 anys i 60 títols en castellà) però em sembla que ha valgut la pena!

Sense cap mena de dubte, estem d’enhorabona!

Ja he començat a llegir L’illa.

Llegeixes o què?!, un blog per on passar, llegir, comentar i escriure, sempre amb un somriure!

Il·lustra l'apunt d'avui un detall de Tempelhof (2007), fotografia de Begoña Zubero
Publicat per SU
Etiquetes: pura literatura, Recomanablessss

15 comentaris:

  1. estem-denhorabona

    Veus que bé. M'acabes de fer descobrir una editorial, unes llibres i una llibreria. I tot, en un sol post!
    Bones lectures

    ResponElimina
  2. estem-denhorabona

    Doncs jo com la Mireia, tot de bones descobertes. Me'ls apunto!!!! :-)

    ResponElimina
  3. estem-denhorabona

    Advertència: aquest llibres provoquen addicció.

    ResponElimina
  4. estem-denhorabona

    Mireia i Rita,

    M'encanta informar-vos de tot plegat!

    I creieu-me, val la pena!

    Elena,

    Totalment d'acord!

    Gràcies per deixar els vostres comentaris!

    Petons i bones lectures!

    SU

    ResponElimina
  5. estem-denhorabona

    L'illa em va enamorar, el tinc comentat al meu blog.
    Ara llegeixo Verd aigua... Sens dubte és una bona notícia tenir aquest nou color a la llibreria i a casa!

    ResponElimina
  6. estem-denhorabona

    Fe,

    "Verd aigua" (jo vaig llegir "Verde agua") em va deixar meravellada... I amb "L'illa" vaig pel camí!

    Ja has vist que t'he fet el salt, però també hem de cuidar les botigues del barri i de tota la vida!

    Petons i que vagi molt bé demà!

    SU

    ResponElimina
  7. estem-denhorabona

    estem llegint l'illa al club de lectura però en castellà :) espero que agradi molt als clubaires

    ResponElimina
  8. estem-denhorabona

    No ho sabia i me n'alegro molt. Jo també m'he fet aquesta pregunta moltíssims cops ("per què no es pot fer el mateix en català?"). Minúscula és el millor que ha succeït en el món editorial en moltíssims anys. Salutacions!

    ResponElimina
  9. estem-denhorabona

    Hola Su,

    No coneixia aquests llibres, me'ls apunto.
    Amb la llita que vaig fent, estaré enfeinada tot l'estiu.
    Una abraçada.

    ResponElimina
  10. estem-denhorabona

    Núria,

    No sé com són les teves lectores i lectors del club, però em sembla que “L’illa” els farà gaudir de valent!

    David,

    Volia felicitar l’editora “en viu i en directe” el dilluns de la setmana passada però la neu m’ho va impedir! Amb aquest pas, Minúscula s’ha consolidat –per a mi– com una GRAN editorial.

    Rosa,

    La meva llista va creixent i creixent cada dia. La veritat és que em fa molta il·lusió descobrir (i fer-vos descobrir) llibres per llegir... a l’estiu i tothora!!!

    Gràcies pels vostres comentaris!

    Salut i llibres, sempre!

    SU

    ResponElimina
  11. estem-denhorabona

    És una magnífica notícia que Minúscula editi en català. Ho van dir fa cosa de dues o tres setmanes a L'HORA DEL LECTOR.
    Aviat faré alguna adquisició, i tant!!!

    Per cert, l'ESTIMAT AMIC m'ha agradat força.

    Ara estic amb un japonès, Kawabata, que també em sembla una meravella, té una prosa poètica que fa que els sentits se me'n surtin!!

    ResponElimina
  12. estem-denhorabona

    ... Tots dos, a la seva manera, em van captivar en el seu moment, perdent-se pel laberint. M'alegra molt saber aquesta línia catalana de Minúscula, el seu catàleg és molt acurat i resulta un plaer llegir les seves propostes. Sí, estem d'enhorabona =:) ...

    ResponElimina
  13. estem-denhorabona

    Mireia,
    Aquest “m’ha agradat força” no sé si m’ha acabat de convèncer... Però gràcies per l’esforç de comprar “Estimat amic...” i llegir-lo!

    digue'm ariadna
    Si em permets, equipararé els plaers de llegir: els llibres de Minúscula en català i el teu blog! (“Això s’entén, companys?”, com diria el Doctor i Mestre Puyal).

    Gràcies a les dues!

    Per cert, la xerrada entre Valeria Bergalli (Editorial Minúscula) i Beatriz de Moura (Tusquets Editors) a la Laie serà –si no torna a nevar!– el dilluns 19 d’abril.

    Petons i no us oblideu de llegir...

    SU

    ResponElimina
  14. estem-denhorabona

    SU, T'HO DUC DE VERITAT QUE M'HA AGRADAT L'"ESTIMAT AMIC!!" si ja et vaig comentar que en Triadú és el crític que més admiro i en caldres un dels meus favorits, el resultat final no podia ser més que POSITIU!!!!

    ResponElimina
  15. estem-denhorabona

    D'acord, Mireia, d'acord... T'ha agradat... Ja ho he entès... Gràcies...

    SU

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

Lectures de l'Espolsada: El xal

Lectures de l'Espolsada: El xal

dissabte, 15 de maig de 2010

El xal


"A l'altra banda de la tanca del filferro, a la llunyania, hi havia prades verdes clapejades de dents de lleó i violetes de color virolat; més enllà, més lluny encara, innocents lliris tigrats, alts, que sostenien les seves campanetes ataronjades. Als barracots parlaven de "flors", de "pluja": excrements, trenes de cagallons i la lenta cascada pudent de color granat que baixava de les lliteres superiors es barrejava amb un fum flotant amarg i greixós que tornava oliosa la pell de la Rosa."

Si voleu saber com sonen les paraules dolor i plany i que pregones poden arribar a ser, llegiu El xal, de Cynthia Ozick. Comences i no pots parar de llegir aquest petit gran llibre de dos relats. El primer, El xal, és una història breu que és el passat de Rosa Lublin i que ens condueix cap al present de la protagonista, un present que no existeix perquè viu atrapat en un passat que li ha xuclat la vida. El segon, Rosa, és la vida actual de Rosa Lublin una dona gran que malviu en un hotel de Miami aferrada al xal.

"-Sense vida -va contestar la Rosa-, la gent viu on pot. Si l'única cosa que té una persona són pensaments és on viu."

No vull descobrir l'argument perquè m'agradaria que us deixéssiu seduir per la ploma magistral de Cynthia Ozick, fins ara inèdita en la nostra llengua i que Viena ha incorporat al seu catàleg del Cercle. Una narrativa punyent, afilada i amb ritme la d'Ozick i que gràcies a la traducció de Dolors Udina ens arriba plena de força. Si voleu fer l'exercici de llegir en veu alta la primera part, sentireu com us arriben les paraules.

"Que curiós era agafar la ploma: després de tot, no era res més que una canya petita afilada que supura els seus bassals jeroglífics: una ploma que, miraculosament, parla polonès. Un forrellat obert a la llengua. Altrament la llengua està encadenada a les dents i al paladar. Una immersió en la llengua viva: de cop i volta aquesta claredat, aquesta capacitat, aquest poder de fer una història, de dir, d'explicar. Rescatar, indultar!"

Publicada per Viena
Publicat per L'Espolsada llibres a 10:00
Etiquetes de comentaris: Cynthia Ozick

9 comentaris:

digue'm ariadna ha dit...

... De manera captivadora i intensa, Rosa sembla gronxar-se en el temps, endavant i endarrere, en un present sense rumb... Una petita gran lectura...

15 de maig de 2010, 10:45 el-xal
Màgia ha dit...

Els fragments que has posat són preciosos. No sóc massa amant dels contes curts, però me l'apunto!

15 de maig de 2010, 18:08 el-xal
Núria ha dit...

Sí, uns fragments molt bonics. Ve de gust, sempre aconsegueixes que vingui de gust! ;)

15 de maig de 2010, 19:36 el-xal
Mireia ha dit...

Els de Viena tenen un ull magnífic!! (gairebé comparable als Asteroides)

15 de maig de 2010, 19:40 el-xal
montse feliu ha dit...

A mi tampoc m'atrauen, en principi, els contes, però pel que dius, aquests ja em criden.
Me'l poso a la llista

16 de maig de 2010, 21:40 el-xal
L'Espolsada llibres ha dit...

En realitat són dos relats que fan una novel·la, fan una vida.

17 de maig de 2010, 18:13 el-xal
viu i llegeix ha dit...

en vaig sentir a parlar a l'hora del lector i ja el tinc apuntat a la llista... però ha guanyat ranquing

17 de maig de 2010, 19:42 el-xal
Tonina ha dit...

Només de veure la portada ja m´ha fet llegiguera. Me l'apunto per a properes visites a la llibreria.
Un plaer llegir les teves recomanacions.

17 de maig de 2010, 21:21 el-xal
bajoqueta ha dit...

La recomanació al teu blog i l'editorial Viena, són motius suficients per llegir-lo. No em miro res que me'l vull comprar, ja contaré :)

22 de maig de 2010, 8:18 el-xal

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

Ariadna al laberint grotesc: El xal

ariadna al laberint grotesc: El xal

23 de març de 2010

El xal


Cynthia Ozick
EL XAL
Ed. Viena

"(...) i si deixava anar l'udol de llop que ara pujava per l'escala del seu esquelet, li dispararien; així doncs, va agafar el xal de la Magda i se'l va anar ficant a la boca, a poc a poc, omplint-la del tot, fins que es va empassar l'udol de llop i va tastar la canyella i la profunditat d'ametlla de la saliva de la Magda; i la Rosa va beure el xal de la Magda fins que va quedar sec."


Per la Rosa Lublin, només hi ha tres vides. La d'abans, la de durant i la de després. Ella continua lligada a un lloc sense pietat, en un naufragi sense mesura, derivant entre l'abans i el durant. El xal ho és tot, el que va ser i el que podria ser. I s'hi agafa amb força.

El xal. Olor de canyella i ametlles humides. Lli que alimenta i abriga. Amaga la vida, destapa la mort. Símbol del record, de la memòria, del somni i de la il.lusió. Un relat llarg, suggerent, subtil i intens. Una novel.la curta, profunda, lleugera i delicada.

Imatge Flickr (cl a ra)
per sempre digue'm ariadna en 14:41
a cada pas laberint de llibres

12 comentaris:

David ha dit...

Mira, una altra escriptora de qui n'hauria de llegir alguna cosa ben aviat. Sé que té un llibre dedicat a Bruno Schulz i a l'obra que aquest va escriure i que s'ha perdut. T'agraeixo que m'hi hagis fet pensar. Salut!

23 de març de 2010, 18:05 el-xal (1)
novesflors ha dit...

Una prosa captivadora...

23 de març de 2010, 19:00 el-xal (1)
lizquies ha dit...

M'han agradat les tres vides....i que maca es la que vindrà.

23 de març de 2010, 23:24 el-xal (1)
L'Espolsada llibres ha dit...

Aix que m'has passat al davant!
Encara no m'hi he pogut posar, però me n'has fet venir moltes ganes.

24 de març de 2010, 12:58 el-xal (1)
kweilan ha dit...

Després del que dius, la llegiré.

24 de març de 2010, 20:27 el-xal (1)
jolector ha dit...

Magnífic apunt! És una sort que els Clàssics Moderns de Viena hagin afegit Cynthia Ozick al seu catàleg.
Salutacions

26 de març de 2010, 10:30 el-xal (1)
Mireia ha dit...

No l'he llegit, però me n'has fet venir ganes. I, a més a més, he de dir que TOT el que he llegit de Viena m'ha agradat. És d'aquelles editorials que aposta per la QUALITAT (com Asteroide, Minúscula, Empúries etc)

31 de març de 2010, 19:15 el-xal (1)
digue'm ariadna ha dit...

David... feia temps que volia llegir a Cynthia Ozick i gràcies als Clàssics moderns de l'editorial Viena ho he pogut fer en català i començant per El xal, una escriptora que tornaré a llegir...

Novesflors... el fragment correspon a un primer relat breu, el passat de Rosa, que introdueix un segon relat, treinta anys més tard, el seu present...

Lizquies... Cuba????...

Espolsada... =;p ... espero poder llegir ben aviat el teu apunt... deus estar molt enfeinada, espero que puguis descansar i recuperar forces aquests dies, cuida't molt...

Kweilan... m'agradarà molt parlar-ne...

Jolector... és una sort poder gaudir de la selecció que ens ofereixen, ens llegim...

Mireia... si el llegeixes m'agradarà molt parlar-ne... és un plaer gaudir de les propostes de lectura d'aquestes i altres editorials...

1 d’abril de 2010, 14:49 el-xal (1)
Anònim ha dit...

Ara a L´hora del lector la Valeria ha parlat d´El xal, dels diferents temps.
Ha destacat Cynthia Ozick com una gran escriptora nord-americana.
Imma

10 d’abril de 2010, 0:16 el-xal (1)
digue'm ariadna ha dit...

Imma... no el vaig acabar de veure i m'ho vaig perdre. M'agrada molt Valeria Bergalli, trobo que la seva sensibilitat literària és fascinant i escoltar-la resulta un autèntic plaer... per cert, el dilluns 19, ella i Beatriz de Moura,parlaran a la Laie sobre l'edició...

14 d’abril de 2010, 14:13 el-xal (1)
L'Espolsada llibres ha dit...

Magistral i colpidor.

14 de maig de 2010, 12:38 el-xal (1)
digue'm ariadna ha dit...

Espolsada... ara llegeixo el teu apunt...
=:)

15 de maig de 2010, 10:37 el-xal (1)

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

Lectures de l'Espolsada: El vicio de la lectura

Lectures de l'Espolsada: El vicio de la lectura

dissabte, 18 de desembre de 2010

El vicio de la lectura


Un bombonet d'Edith Wharton de només 46 pàgines sobre la lectura. Una reflexió interessant, molt, sobre l'hàbit de llegir i els tipus de lectors que existeixen, publicada el 1903 a la North American Review.

"La lectura verdadera es una acción refleja; el lector nato lee de forma tan inconsciente como respira; y, llevando la analogía un poco más lejos, la lectura no es más una virtud que el hecho de respirar."

"Los libros más grandes que se han escrito sólo valen para cada lector lo que éste puede sacar de ellos. Los mejores libros son aquellos de los que los mejores lectores han podido extraer la mayor cantidad de pensamiento de la mejor calidad."

"El programa del lector mecánico lo determina la vox populi. Se dirige directamente al libro del que se habla, y la importancia que le atribuye es proporcional al número de ediciones agotadas, ya que no posee ningún medio de distinguir entre las diferentes clases de libros de los que se habla, ni entre las voces que hablan de ellos."

Publicat per José J. de Olañeta.
Publicat per L'Espolsada llibres a 10:00
Etiquetes de comentaris: Edith Wharton

6 comentaris:

viu i llegeix ha dit...

És greu, doctor? I té cura aquest vici?

18 de desembre de 2010, 15:58 el-vicio-de-la-lectura
Mireia ha dit...

ara m¡he deprimit, i si sóc una lectora mecànica ( que no ho descarto)... també val, com a lector?

18 de desembre de 2010, 18:15 el-vicio-de-la-lectura
L'Espolsada llibres ha dit...

Ai Mireia, la Wharton és molt exigent i incisiva, llegeix-la!

18 de desembre de 2010, 18:20 el-vicio-de-la-lectura
Biel Barnils ha dit...

Va cap al cabàs, Fe.
Ja et diré què m'ha semblat!

21 de desembre de 2010, 14:56 el-vicio-de-la-lectura
kweilan ha dit...

M'encanta aquesta autora!

21 de desembre de 2010, 19:05 el-vicio-de-la-lectura
J. G. ha dit...

demasiado vicio de verdad, gracias.

21 de desembre de 2010, 23:28 el-vicio-de-la-lectura

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

Lectures de l'Espolsada: El viatge al passat

Lectures de l'Espolsada: El viatge al passat

dissabte, 20 de febrer de 2010

El viatge al passat






"I tant bon punt la seva memòria va recordar aquells versos, es va completar ràpidament tota la imatge com per art de màgia: el llum que il·luminava amb una claror daurada el saló mig a les fosques en què ella li va llegir, al capvespre, aquell poema de Verlaine. La veia entre les ombres dibuixades pel llum, de la mateixa manera que aleshores, propera i alhora llunyana, estimada i inabastable; va sentir de sobte el seu propi cor bategant amb la mateixa excitació d'aleshores, i podia sentir com la veu d'ella, gronxant-se damunt l'ona sonora dels versos, pronunciava en el poema -només en el poema- les paraules "nostàlgia" i "amor" en una llengua estrangera i adreçades a un estrany; però, igualment, que embriagador que resultava sentir-les en aquella veu, la seva veu. Com havia pogut oblidar durant tants anys aquell poema, aquell vespre en què tots dos eren sols a la casa i, desconcertats per aquest fet, van defugir la perillosa conversa buscant el recer amable d'un llibre en què, darrere de les paraules i la melodia, de tant en tant brilla l'espurna que ens permet reconèixer els sentiments més íntims, com la llum que travessa els arbustos, guspirejant, intangible i, tanmateix, vivificant fins i tot sense una presència física. Com havia pogut oblidar-ho durant tant de temps? I com és que havia recuperat, també de cop i volta, aquell poema perdut? Sense adonar-se'n va dir, traduint aquells versos:

" En el vell parc solitari i glaçat
Dues ombres busquen el passat."

El retrobament al cap dels anys de dos amants que van viure una història d'amor impossible de la mà del mestre Zweig. Sobren les paraules que jo pugui dir sinó és per celebrar que edicions 1984 ha tingut la bona pensada de publicar-la per primer cop en català a la col·lecció de butxaca.

Publicat per 1984/Acantilado
Publicat per L'Espolsada llibres a 10:00
Etiquetes de comentaris: Stefan Zweig

5 comentaris:

Estonetes ha dit...

Em resulta molt interessant este bolc. El seguiré.

20 de febrer de 2010, 16:34 el-viatge-al-passat
Sílvia Tarragó Castrillón ha dit...

Doncs sí, una molt bona pensada! Gràcies per la informació, Fe.

20 de febrer de 2010, 23:19 el-viatge-al-passat
digue'm ariadna ha dit...

... Una exel.lent lectura. Curiosament, el fragment que has escollit és la continuació del que vaig escollir pel laberint =:) ...

21 de febrer de 2010, 12:18 el-viatge-al-passat
L'Espolsada llibres ha dit...

Estonetes, t'esperem doncs.
Sílvia, em sembla que a tu t'agradaria molt aquest relat.
Ariadna doncs no n'era conscient,
casualitats llibretesques o de sensibilitat :P

21 de febrer de 2010, 12:30 el-viatge-al-passat
kweilan ha dit...

Una proposta interessant!

21 de febrer de 2010, 23:45 el-viatge-al-passat

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

Lectures de l'Espolsada: El silenci dels arbres

Lectures de l'Espolsada: El silenci dels arbres

dissabte, 6 de març de 2010

El silenci dels arbres


"-I no amaguis el so. Que la música arribi on acaba el silenci dels arbres."
Imatge poètica com ho és aquesta deliciosa novel·la d'Eduard Márquez. Una novel·la teixida a partir de les experiències de diferents personatges durant la guerra dels Balcans. L'Andreas Hymer, músic, torna per fer un concert a la seva ciutat natal, assetjada per la guerra i els franctiradors. La tornada és més dura del que s'imaginava perquè a més del conflicte es retroba amb el passat. "Durant una estona, ningú no gosa moure's. La por ocupa l'escàs espai que separa la vida de la mort."
La novel·la és com un treball de patchwork. Per mitjà de l'Andreas Hymer coneixem la història d'un amor frustrat amb Amela Jensen, també la dels seus pares, però sobretot la de la mare, Sophie Kesner i la del lutier Ernest Bolsi (que ara fa de guia del museu saquejat i enrunat, però que ofereix la dosi d'humanitat necessària per sobreviure l'horror) i la de tant gent anònima que escriu cartes a l'exterior i que ens permeten ser testimoni de com malviu la gent sota un conflicte bèl·lic i tanmateix posa de manifest la capacitat de sobreposar-nos i de resistir.

"Ni tan sols ara, que només tinc te i paper de diari per cargolar cigarrets, puc estar-me de fumar.
Sovint em pregunto on és el meu límit. Fins quan podré? La veritat és que no ho sé. Em sorprenc de ser capaç d'anar sempre una mica més enllà: penso que no faré mai més quatre hores de cua per omplir mitja dotzena de bidons d'aigua, però l'endemà en faig cinc i no passa res. Torno a començar cada dia com si el dia abans no hagué existit mai. Pots imaginar-t'ho?
A vegades surto de casa per retrobar els nostres racons preferits que no han desaparegut sota la runa. Fa una setmana vaig ficar-me al jardí del museu de música. Del nostre banc només en queda l'estructura de ferro. Dins el palauet hi havia gent. Vaig entrar-hi i vaig seguir l'home que feia de guia. Mai no he viscut res igual: la seva veu ressonant per les sales buides, es va convertir en un fil de llum. Va ser una estona màgica. "

Un viatge de la mà de la música, dels arbres i de la bona literatura.

Publicada per Empúries i Alianza editorial.
Publicat per L'Espolsada llibres a 10:00
Etiquetes de comentaris: Eduard Márquez

20 comentaris:

Estonetes ha dit...

Definitivament me l`apunte i quan puga me`l llegire. Molt bona ressenya, m`agraden les històries de retornaments i retrobaments.

6 de març de 2010, 10:32 el-silenci-dels-arbres
Jesús M. Tibau ha dit...

què dir d'aquest llibre! Deliciós i dur alhora. Un dels millors dels últims anys

6 de març de 2010, 11:17 el-silenci-dels-arbres
Marta ha dit...

Fe, el vam llegir al Club de Lectura, amb la Susanna de conductora.!! Un llibre fantàstic.
Després ens va portar l'Eduard Màrquez en persona per intercanviar impressions! Ja et pots imaginar com va anar.Ens va explicar fil per randa com el va escriure!

6 de març de 2010, 20:58 el-silenci-dels-arbres
Margarida Aritzeta ha dit...

El llegiré

7 de març de 2010, 13:40 el-silenci-dels-arbres
Anònim ha dit...

Coneixes ERÒTIQUES I DESPENTINADES?

Arola Editors

Un recorregut de cent anys per la poesia catalana amb veu de dona.
Imma

7 de març de 2010, 15:55 el-silenci-dels-arbres
kweilan ha dit...

Un ressenya molt bona per un llibre que impressiona quan el llegeixes. Molt bé, Fe!

7 de març de 2010, 16:12 el-silenci-dels-arbres
viu i llegeix ha dit...

el tinc a l'espera, segur que és bonissim.
He vist per el feisbuc que da'qui a poc tindras visita de l'autor, un luxe!! que ho disfruteu

8 de març de 2010, 20:43 el-silenci-dels-arbres
digue'm ariadna ha dit...

... Va ser el primer que vaig llegir d'ell i va ser tota una descoberta (gràcies a SU de Llegeixes o què?!)... Vindrà Eduard Màrquez a L'Espolsada? Estaré pendent de la visita per veure si m'ho puc arreglar...

9 de març de 2010, 10:27 el-silenci-dels-arbres
L'Espolsada llibres ha dit...

És el llibre d'aquest mes del club de lectura i l'Eduard ens hi acompanyarà. Si voleu venir ja ho sabeu, 18 de març a les 20:00h

9 de març de 2010, 10:34 el-silenci-dels-arbres
Mireia ha dit...

Novel.la MAGISTRAL, IMMENSA, que no paro de recomanar.
L'Eduard Márquez , per mi, és un dels millors escriptors catalans.
Al blog de la SU ens han comentat que està preparant una nova novel.la, l'espero amb candeletes!!!!!

9 de març de 2010, 15:12 el-silenci-dels-arbres
SU ha dit...

Fe,

La trobada amb en Márquez serà tot un èxit, sense cap mena de dubte!

Ell és un GRAN autor, però tu i les lectores i els lectors de L'Espolsada sou d'un GRAN NIVELL!!!

Ens agradarà saber com us ha anat. No te n'oblidis de fer-nos-en cinc cèntims!

I molts records i petons!

SU

9 de març de 2010, 17:35 el-silenci-dels-arbres
Màgia ha dit...

Me l'apunto de seguida, tinc pendent Eduard Márquez però a mesura que en llegeixo ressenyes i crítiques puja graons a la llista de pendents.

9 de març de 2010, 18:41 el-silenci-dels-arbres
Mireia ha dit...

Ja està apuntat. La desició de Brandes em va encantar. I aquest tard o d'hora caurà. La Mireia i la SU en van tenir "la culpa" i ara els hi he d'agrair! ;)

9 de març de 2010, 19:26 el-silenci-dels-arbres
El veí de dalt ha dit...

UN molt bon llibre, ben travat, ben escrit i evocador. Precís i concís com ha de ser la bona literatura.

11 de març de 2010, 0:00 el-silenci-dels-arbres
Tonina ha dit...

Definitivament l'hauré de llegir!!
Vaig a buscar-lo.
Una abraçada

11 de març de 2010, 18:43 el-silenci-dels-arbres
Anònim ha dit...

Últimament he llegit uns quants bons llibres....però aquest en especial m'ha encantat perquè m'ha arribat....difícil d'oblidar...merci per la resenya !

29 de març de 2010, 15:55 el-silenci-dels-arbres
dtc ha dit...

Tot just el vag començar ahir i ja sé que quan l'acabi el tornaré a començar.

2 d’octubre de 2010, 21:21 el-silenci-dels-arbres
Anònim ha dit... Un administrador del bloc ha eliminat aquest comentari. 12 de març de 2012, 10:55 el-silenci-dels-arbres
Anònim ha dit...

Anonim ha dit ..
Aquest llibre ens el fan llegir obligatoriament a l'institut i la veritat és que es un aburriment total, no se qwue hi trobeu pero apesar que no entenc res es que el trobo molt Merda .. Vaya llibres apranem a pensar y escriure millor siusplau!

6 de novembre de 2013, 9:46 el-silenci-dels-arbres
Anònim ha dit...

El llibre m'ha agradat molt però no acabo de entendre la part on no poden salvar a la nena però les cames si,le tingut que llegir obligadament i per això no m'ha agradat gaire
Saps o no saps

30 de novembre de 2015, 12:02 el-silenci-dels-arbres

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

Lectures de l'Espolsada: El secreto de Garmann

Lectures de l'Espolsada: El secreto de Garmann

dissabte, 25 de setembre de 2010

El secreto de Garmann


En la literatura infantil es tendeix a donar veu als infants, normalment és un adult qui ho fa, i a vegades el resultat és nyonyo i poc creïble. No és fàcil des de l'òptica d'un adult fer parlar un nen i que quan ho llegeixes facis un viatge automàtic a la infantesa i sentis que allò que descriu tu ho hauries pogut dir o viure d'aquella manera. El dissenyador gràfic i il·lustrador noruec, Stian Hole, ho aconsegueix amb escreix amb el seu Garmann, que ja ens va sorprendre amb El final del verano, La calle de Garmann i ara ho fa amb El secreto de Garmann. Àlbums que combinen diferents tècniques artístiques que els fan llibres molt atractius visualment amb unes històries fantàstiques, reals i gens ensucrades.


En aquest cas en Garmann comparteix un secret amb una amiga en plena natura que els fa despertar sentiments i emocions que em vindria molt de gust tornar a reviure.

"¡-Hola Planeta tierra!¡Todo se ve diferente desde aquí arriba! -exclamó Johanna poniendo voz de astronauta. Se tapaba la nariz y hacía los mismos ruidos entrecortados que emiten los viejos altavoces. -El cielo es el océano y su fondo está lleno des estrellas de mar -decía entre risas."



No us els deixeu perdre o encara millor regaleu-los!
Publicats per Kókinos
Publicat per L'Espolsada llibres a 10:00
Etiquetes de comentaris: Stian Hole

5 comentaris:

el llibreter ha dit...

Una autèntica meravella! M'alegra que molt en parlis.

Salutacions cordials.

25 de setembre de 2010, 12:29 el-secreto-de-garmann
Sílvia Tarragó Castrillón ha dit...

Quines il·lustracions!!! Espero que es trobi també en català. Gràcies per la recomanació, em sembla que el regalaré per reis.

27 de setembre de 2010, 11:17 el-secreto-de-garmann
L'Espolsada llibres ha dit...

Benvolgut llibreter,
En vull parlar per veure si ajudem a difondre'l. No són llibres que agradin a tothom perquè trenquen amb els esteroptips "del que és per a nens"... però a mi només mirar-los em fan feliç!
Sílvia en català no hi són. Els publica una editorial de Madrid i suposo que l'aposta de fer-los en català és massa gran...

27 de setembre de 2010, 17:19 el-secreto-de-garmann
Agnès ha dit...

Val molt la pena tenir la trilogia de Garmann!

Salutacions!

28 de setembre de 2010, 14:40 el-secreto-de-garmann
jomateixa ha dit...

jo també el buscaré. molt bonic.

29 de setembre de 2010, 13:29 el-secreto-de-garmann

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

Lectures de l'Espolsada: Els camins

Lectures de l'Espolsada: Els camins

dissabte, 17 de juliol de 2010

Els camins



Els camins
Plau-me seguir els camins que els camps parteixen
ignorant cap on van,
amarats d'un perfum de terra molla
i d'un errívol cant.
I prenen uns colors de coure càlid
d'un bes del sol ponent,
i celen amb amor, sota les branques,
el fresseig de la gent.
Plau-me seguir els camins que per la vinya
s'enfilen costa amunt,
i tenen per la set i la mirada
un bell gotim a punt.
Plau-me seguir els camins entre pollancres
vetllant un rierol,
i coneixen el vol de les becades,
el joc de pluja i sol...
Amo tots els camins, fins els més aspres,
mentre siguin oberts
i posin tremolor de fruita nova
als meus sentits desperts.

Extret de Rosa Leveroni, poesia essencial publicat per CCG edicions.
Publicat per L'Espolsada llibres a 10:00
Etiquetes de comentaris: Rosa Leveroni; Mònica Miró; Abraham Mohino

2 comentaris:

elisabet ha dit...

M'agrada molt el canvi de cara del bloc. El trobo molt clar, amb més llum. :) petons

18 de juliol de 2010, 15:16 els-camins-plau-me-seguir-els-camins
Xavier Salomó ha dit...

La Casa és una molt bona recomanació, realment.
Una abraçada!

23 de juliol de 2010, 19:49 els-camins-plau-me-seguir-els-camins

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

Subcategories

2023

2024