Queda't amb mi

Dissabte, 9 de juny de 2018

 

Quedatambmi

 

Som als convulsos anys vuitanta a Nigèria, la Yehide i l'Akin es coneixen a la universitat, s'enamoren, es professen un amor de debò que fuig de la tradició poligàmica dels ioruba. La Yehide està sola al món, va perdre la família fa molt de temps, l'amor i l'admiració d'Akin li permeten muntar un negoci contravenint la submissió de la dona a l'home que marca la tradició. L'Akin no vol més esposes i està disposat a defensar-se de tot davant la pressió externa. Són una parella ideal que se sent invencible.

"Em vaig estimar la Yejide des del primer instant. No hi ha dubte. Però hi ha coses que ni tan sols l'amor pot fer. Abans de casar-me, creia que l'amor ho podia tot. Aviat vaig aprendre que no podia suportar el pes de quatre anys sense fills."

La Yehide regenta una perruqueria i tot sembla anar bé, però la parella no és conscient del núvol fosc de tempesta que s'acosta, que no arribin els fills és una situació per la qual la família d'Akin no està disposada a passar. Les pressions, els retrets i les mirades fan que Yehide i Akin ho provin tot, tractaments mèdics fins a rituals màgics esotèrics. L'amor de joventut que els va donar la força per defensar-se d'una tradició que no senten gens seva trontolla quan els fills no arriben a la parella, això portarà a Akin a prendre una decisió difícil traint Yehide. Akin veu com la seva família li arregla un matrimoni amb una segona esposa malgrat ell hi renegui i no la vulgui a casa amb Yehide.

Yehide sap que la solució passa per quedar-se embarassada al preu que sigui i el paga molt car. Ella que ha estat sola a la vida també somia amb una família, la desesperació després de la pèrdua del primer fill obre una escletxa en la parella difícil de cicatritzar: "Mentre observava com la taca de llet s'escampava cap avall, em vaig adonar que se'ns havia obert el terra sota els peus, que érem en l'aire i que les meves paraules no evitarien pas que caiguéssim al pou que havia aparegut a sota nostre."

Adébáyò, nascuda a Lagos el 1988, debuta amb una novel·la que sorprèn per la maduresa amb què qüestiona la tradició, el rol de la dona amb la maternitat i la realització de la dona com a ésser més enllà de ser mare o no. Adébáyò hi aporta unes dosis d'humor que fan suportable el pes de la novel·la que a estones és tràgic. Adébáyo és una gran explicadora d'històries, el llibre dona veu als protagonistes en capítols alterns que ens permeten saber què pensen un i l'altre en tot moment, sense emetre judicis simplement els mostra tal com són. L'autora forma part d'una generació d'escriptors africans, formats a les universitats del seu país i a l'estranger que no reneguen ni volen fer-ho del seu origen però que es mostren crítics amb els governs, els sistemes i la corrupció endèmica. Veus solvents que no s'avergonyeixen de qui són, ni d'on venen i que troben en la literatura una veu per explicar-se i situar la seva cultura al món. En sentirem a parlar.

Traducció d'Alexandre Gombau i Arnau i Irene Oliva Luque en castellà

Edita Angle Editorial/ Gatopardo ediciones

Angle editorial Ayobami Adebayo Alexandre Gombau