Dissabte, 3 de febrer de 2018
Era a principi de setembre a la cuina de casa la Laura, recordo la imatge com si fos ara, la Laura rentava musclos per tirar-los a l'arròs i jo parava taula. Parlàvem de com havien anat les vacances, dels llibres que havíem llegit, per allà a sobre hi havia La vida a qualsevol preu i La ciutat i la casa, llibres de poesia... com qui no vol la cosa, la Laura es va girar i em va dir: Fe, saps que he escrit una novel·la? Saps que me la publiquen? Emoció continguda, respecte, alegria i alhora aquell neguit intern de i si no m'agrada... Hem tingut uns mesos prou convulsos que amb la Laura ens han dut a parlar de moltes altres coses i gens de la novel·la, quan de cop arriba el butlletí de novetats de l'editorial i hi veig imprès El risc més gran de Laura Pinyol.
La Júlia té trenta-quatre anys, dos fills i una nova vida a Prat del Comte, a la Terra Alta. Enrere deixa un marit desaparegut a Ginebra i tota una vida a la ciutat que l'ha vist néixer. Decidida arriba a Prat del Comte per respirar i sortir del desgavell personal en què es troba. Com a eix principal la Júlia serveix d'excusa per anar a coneixent la resta de personatges el pare, la mare, el germà, la Tona, en Marc, en Roger, l'Esteve, en Jordi, persones clau per a la Júlia que anirem descobrint a mesura que ella va desgranant la seva vida. La novel·la es divideix en 25 capítols i un epíleg narrats des de Prat del Comte amb viatges al passat que construeixen el relat present. I així, la Júlia explica el divorci dels pares, els viatges pel món amb en Roger, les anècdotes amb la Tona, el naixement del seu germà, la malaltia de la mare, quan s'enamora de l'Esteve, el naixement del Jan i d'en Pere:
"Els seus fills. Aquesta maternitat que, a vegades, pensava que no havia demanat. O no havia demanat tan aviat. O no havia tingut temps de decidir si la volia. Que sovint la feia sentir presonera, aquella decisió. Tinc trenta-quatre anys, dos fills, un marit absent, una vida al davant."
El risc més gran és una novel·la de personatges, íntima, de pèrdues, de solitud, d'incomunicació, de famílies sobrevingudes i és alhora una novel·la de segones oportunitats, de renéixer i un homenatge a la gent que estima sense concessions, disposada a fer el que calgui quan els necessites. Hi ha pèrdua, dolor, amor i temes molt vigents. Una novel·la sobre la vida i les decisions que prenem, la por que ens paralitza i sovint no ens deixa fer el que voldríem sota la pell de la Júlia, una protagonista que es fa estimar, plena de matisos i tot un seguit de personatges secundaris que es fan imprescindibles. Parlem d'una novel·la que et sap greu acabar, que juga amb el paisatge com un personatge més, un territori que se't fica dins i que voldries trepitjar.
Laura tenim un brindis pendent per moltes coses però ara cal afegir-hi la novel·la. Enhorabona perquè has escrit una primera novel·la molt bona, de les que no en voldria sortir i de personatges que m'agradaria saber com els va la vida.
*Si us va agradar Anatomia de les distàncies curtes de la Marta Orriols i Primavera, estiu, etcètera de Marta Rojals aquest no us decebrà.
Editada per Amsterdam llibres