Dissabte, 27 de gener de 2018

Magda és una novel·la breu, intensa, colpidora i valenta que es llegeix d'una glopada i et deixa sense alè. Ziervogel fa un exercici literari arriscat perquè ficciona la vida de Magda Goebbels, casada amb el ministre de propaganda de Hitler. Una dona que va preferir assassinar els seus sis fills abans de deixar-los créixer en una societat sense el Führer. Què va dur el matrimoni a fer-ho és una resposta que no sabrem mai, però Meike Ziervogel intenta amb aquest relat apropar-nos a la figura de Magda.

Magda és filla il·legítima d'una minyona que ni la vol ni l'estima, l'envia en una escola convent on creixerà sota una rigidesa extrema i aprendrà a sobreviure per no patir els abusos cap als més indefensos. Magda forja una personalitat que la caracteritzarà, l'ambició, les ànsies de poder la perseguiran en els seus matrimonis i aspiracions, per això quan coneix Joseph Goebbels veu acomplert el somni. Magda abraça amb fervor el nacionalsocialisme com un credo, oblida el passat, el fill que té amb el primer marit i se centra en representar el model de família del règim, no en va és considerada la primera dama.

Ziervogel retrata la psicologia de Magda i dota la novel·la de diferents veus que ens apropen a la protagonista. La veu pròpia per descriure els pitjors moments d'infantesa, joventut i un dels millors capítols quan imagina com hauria sigut viure a Alemanya sense Hitler; la de la mare de Magda que passa de veure la filla perduda en les nits berlineses a adorar amb fervor i convicció Hitler i per últim, la veu de la filla gran, Helga, que gosa discrepar en veu alta de les conviccions familiars i escriu un diari en què narra el final de la guerra i la caiguda de Hitler. En poc més de 100 pàgines Meike Ziervogel se centra en la figura de Magda fent un perfil psicològic d'una dona controvertida, forjada a si mateixa. Ens destapa el vessant més humà d'un monstre fora de casa, que responia al credo del nazisme, capaç de justificar les atrocitats més grans i ser una gran mare dins de casa. Una lectura que incomoda, d'aquells llibres que no oblides i que ressonen durant dies. Un altre encert de la recent nascuda Les hores.  

"El pare i la mare volen protegir-nos; no ens volen pas fer mal. Som els seus fills. Sou el més preuat que tinc, ens va dir la mare. La mare té el cor d'or. Amb quin orgull solia presumir de nosaltres! La Mare de la Nació, Mare de la Nació alemanya! Estava tan orgullosa de nosaltres, encara ho està. Ningú no ens pot fer mal; ella no ho permetria. Sempre ha estat molt protectora amb nosaltres. M'hauria encantat seguir anant a escola, però ella va pensar que era millor que els professors vinguessin a Schwanenwerder. Va dir que era més segur."

Traduït per Dídac Gurguí

Edita Les hores