Dissabte, 13 de maig de 2017

En una setmana en què el foment de la lectura ha estat en boca de tothom gràcies a l'ocurrència d'una agència de publicitat d'enviar llibres a Donald Trump per veure si així obria la ment, una campanya que s'hauria sufragat amb diners públics, una campanya que clamava al cel per la incompetència ortogràfica de qui la redactava, en aquesta setmana a diferents llibreries del territori han passat coses molt boniques i a diferents biblioteques també. És curiós que cada vegada que algú planteja una campanya de foment de lectura s'oblidi d'asseure's amb els agents implicats, amb aquells que cada dia treballem en pro de la lectura i mirem de contagiar lecturina a tothom que se'ns acosta. Tot això ha passat just en una setmana en que he rebut uns quaranta nens d'una escola, que m'han entrevistat sobre l'ofici i amb els que hem treballat les diferents tipologies de text; també ha passat en la setmana que teníem puces lectores, aquell invent que la Glòria i una servidora vam parir un matí de juliol a les 8 del matí abans d'anar a les respectives feines, un invent que ens ha regalat grans alegries i que avui ens ha obsequiat amb un matí fantàstic.

Avui les puces lectores han fet la seva primera sessió acompanyades dels autors del llibre que havien llegit, Una nit bestial, del tàndem Martí-Salomó. La història d'una mare i el seu fill que van conduint per una carretera que creua un bosc, és de nit i a cada revolt van trobant tot d'animals que van cap algun lloc que el lector no sap, en paral·lel veiem en imatges la història d'un ocell carter que va repartint tot de cartes als caus, nius i llars dels animals, unes cartes que amaguen el secret de la història que no desvetllarem. És una història de les que fa lectors i també ho és la sessió que ha ideat la Glòria. Ha preparat el terra amb una cinta adhesiva, ha fet pintar a les puces les línies de la carretera, teníem un cotxe que ens ha servit per rodar per la carretera i donar el torn de paraules, amb unes rodones de cartolina verda i marró hem fet el bosc. Per començar la sessió la Glòria ha repartit uns antifaços a les puces perquè experimentessin la sensació d'anar de nit per una carretera mentre la Meritxell i en Xavier els llegien en veu alta el text, un cop acabada la història el cotxe ha començat a rodar per la carretera i amb ell les preguntes de les pucetes sobre la creació del llibre, sobre els dibuixos i mil coses que els han passat pel cap. El colofó el moment de veure els dibuixos originals, les dedicatòries i el paquet que la vaca Florentina ha portat per en Xavier amb una sorpresa multicolor... 

Tinc la sort de poder ser testimoni d'aquestes sessions des de fora, avui mentre l'observava pensava que si això no és foment de la lectura que el món s'aturi, pensava on eren els creatius de les agències que volien vendre un producte i on són els responsables de les polítiques culturals que es perden aquests petits miracles. Senyors i senyores, no cal un gran pressupost, cal saber trobar la gent que cada dia treballa en pro de lectura, escoltar-los, que ens preguntin, que s'asseguin amb nosaltres i que deixem de fer campanyes amb eslògans perquè si continuem així ben aviat no tindran lectors que els llegeixin. Cal dotar les biblioteques, donar valor a les llibreries, introduir la figura del bibliotecari escolar, reprendre el programa Nascuts per llegir, recomanar la lectura des de les consultes pediàtriques per aspirar a tenir gent que pensi, no voti en Trump i no miri programes com All you need is love o no. 

Tot això ho escric dissabte a la nit, mentre penso que dilluns a la tarda és el torn dels adolescents amb qui parlarem d'un llibre sobre els desapareguts durant la dictadura argentina, que dimarts al matí em reuniré amb el consell de redacció de la revista Faristol per parlar dels continguts del proper número, que dijous al vespre tindrem la sort de compartir el club dels adults amb una autora quebequesa que ha escrit una joia que es diu Una felicitat imposada i que divendres al matí passaran per la llibreria una vuitantena de nens de 5è i 6è i que parlaran amb un traductor i una editora i que acabarem la setmana amb la Gina Clotet i la seva maleta màgica de contes i farem unes capsetes per guardar-hi les paraules que més ens agraden... i així anem fent, defensant allò en què creiem i que tant estimem la lectura, sense eslògans.