Dissabte, 18 de juny de 2016
Quan vaig saber que Germà de gel era el premi Documenta 2015, l'Eugènia Broggi, l'editora de l'Altra, amb molta eufòria em deia: "te l'has de llegir, et fliparà." Per dins pensava, però jo per què m'he de llegir un llibre sobre les obsessions polars d'una autora que no sé ni qui és? D'entrada una història sobre els exploradors àrtics no és la meva prioritat lectora... però a mi el fred em té el cor robat i aquella coberta tan blanca i tan gèlida era una temptació massa gran...
Comences a llegir i et trobes amb mapes, exploradors, teories sobre la terra, els pols, picabaralles entre expedicionaris... les formes del gel... i no pots parar de llegir mentre penses estic fent un curs intensiu de fred glacial... però de cop, Alicia Kopf et porta al terreny més personal i t'adones que se situa en la distància més polar per poder parlar d'allò que fa més mal, la intimitat de les relacions personals, familiars i de tenir un germà de gel, un noi glaçat per l'autisme. Allunyar-te en la distància física per parlar de la geografia més íntima.
"Aquest viatge èpic per acotar el no-res de qui havia perdut tots els punts de referència posa en relleu el fet fundacional de la casa, la família, com a força centrípeta o com a força centrífuga. Com a llar, com a refugi, com a camp de batalla, o com a castell encantat."
No sabria definir l'estil literari d'aquest llibre, a cavall entre un llibre de coneixements, d'art, dietari personal i alhora tan carregat de frases que voldries haver escrit tu. Kopf s'emmiralla en el fred per expressar el dolor, per reconstruir-se per posar nom a una sèrie de successos. Germà de gel és una manera d'aturar-se, agafar aire, respirar fons i exhalar el dolor i el no entendre tot el que s'esdevé al seu voltant.
"Cada mes tot allò que no hem pogut comprar, i que no comprarem en els mesos posteriors, va a parar en algun lloc, allà, sota el gel. Els amors platònics formen cristalls, i també, queden colgats sota la neu. Aquests desitjos insatisfets, quan són molts, fan escletxes que surten a la pell del front. De vegades el glaç fa relliscar i caure en escletxes més profundes. Al cap de molt temps hi pot haver desglaç i tot el que hi emergeix com els mamuts a les planes siberianes a l'estiu. Les restes són humides i fan pudor. Llavors ja no les volem. Pensem que igualment no valia la pena. Que eren diners llençats o que aquell amor per l'altre era immerescut."
Estem d'enhorabona que la literatura catalana incorpori una veu jove tan sòlida, conceptual i moderna a qui augurem llarga vida literària.
Publicat per l'Altra editorial