La mort i la primavera

Dissabte, 30 de desembre de 2017

 

Lamortilaprimavera

 

L'any 2008 es commemorava el centenari del naixement de Mercè Rodoreda, aprofitant l'efemèride vaig decidir-me a llegir La mort i la primavera. Deu any després, teniu la sort immensa de poder-la llegir en una nova edició impecable, amb epíleg i revisió d'Arnau Pons. Fa deu anys vaig escriure: és una novel·la que el seu editor, Joan Sales, li va publicar a títol pòstum sota la supervisió de Núria Folch, malgrat ella encara hi treballava, revisava, reescrivia i que per tant llegeixes amb apèndixs, notes, comentaris manuscrits... que fan que encara tingui més atractiu.

La mort i la primavera ens parla d'un poble situat en algun indret remot on la mort hi sobrevola constantment. Un poble on els habitants renillen com els cavalls, es comporten com a salvatges en estat pur i on res es diu pel seu nom. Hi ha tanta brutalitat en aquest poble que l'autora la vesteix amb la poesia que ens ofereixen les flors, les abelles, els ocells, en definitiva, la natura. És una obra plena de símbols, Rodoreda en estat pur, la Rodoreda dels contes. 

"A l'altra banda del riu vaig deixar la pudor de fulla menjada d'eruga i vaig trobar l'olor de les glicines i la pudor dels fems. La mort i la primavera".

Rodoreda contraposa constantment el més bell i el més odiós com a metàfora, els habitants volen morir per sentir-se vius i reencarnar l'ànima en la natura. El fet d'estar vius els oprimeix en uns cossos que no els deixen viure. Una denúncia d'allò establert, de les convencions socials i la moral. És una obra cabdal, Rodoreda passa molts anys sola a l'exili, llegeix i llegeix els grans autors i pensadors europeus que la inspiren en les seves novel·les menys compreses a casa nostra que són alhora les més ambicioses. 

"No puc canviar res de la meva vida. La mort va fugir pel cor i quan ja no vaig tenir la mort a dintre em vaig morir..."

No va ser un llibre de lectura fàcil, cal llegir-lo acuradament, pair-lo, detenir-s'hi i entrar-hi, un cop hi ets t'atrapa.

La millor manera de retre homenatge a la Rodoreda és parlant-ne, llegint-la i parlant dels seus llibres. Feu-vos un favor regaleu-vos-la, regaleu-la. Enhorabona i gràcies Club editor per posar-la a mans dels lectors. 

Publicada pel Club Editor en català