Lectures de l'Espolsada: Cartes completes 1960-1983

Lectures de l'Espolsada: Cartes completes 1960-1983

dissabte, 24 de gener de 2009

Cartes completes 1960-1983








"[...] heu guanyat per a Catalunya batalles tan extraordinàries com la Plaça -un llibre que ell tot sol ja justifica l'existència d'una llengua."


He estat un mes i mig immersa en la lectura d'aquestes cartes entre Rodoreda i el seu editor, Joan Sales. Pair tota la informació no és fàcil, n'hi ha tanta... Durant aquests dies inevitablement m'han arribat inputs, alguns de negatius, sobre la necessitat o la idoneïtat de publicar aquest epistolari. No seré jo qui entri a fer judicis de valors ni acadèmics, potser sí que sóc tafanera i em fico en una correspondència que no em pertoca, però aquestes cartes són testimoni d'una època i de la concepció d'una novel·la cabdal en la nostra literatura.

Al llibre es respira una saviesa pròpia dels grans. És ple de genialitats i clarividències sobre el català, el país i el sector editorial. He mirat de prendre distància i observar-ho des de fora i des d'una altra època. Tanmateix, hi ha hagut passatges decebedors, Sales és conservador i fa afirmacions que em posen els pèls de punta, desmitifica gent per a mi especial com és en Benguerel. He intentat anar més enllà de les observacions més personals per quedar-me amb el testimoniatge i apropar-me al procés creatiu de la Rodoreda. M'ha agradat viure els encerts i els fracassos, pocs, d'aquest tàndem creatiu Rodoreda-Sales.
Hi predominen les cartes de Sales a Rodoreda, ell és més expeditiu i parla sense embuts de tot. A Rodoreda no l'acabes de conèixer, no respon totes les cartes i quan ho fa és més aviat breu (en aquest aspecte podeu llegir l'Autoretrat). No porta massa bé les observacions i correccions que Sales a vegades li fa. S'enfaden, es discuteixen, però amb un nivell!

Tota la família hi té una implicació, la Nuri, la dona de Sales és un gran lectora de Rodoreda i és qui connecta de ple amb ella. La Maria, la néta, passa temporades amb els avis i esdevé una lectora precoç de la prosa de Rodoreda. L'avi n'està molt i li augura un gran futur. Avui la Maria dirigeix l'editorial i té una ment clarivident com se li augurava (vegeu el vídeo del magnífic programa L'hora del lector, del dia 13/11/08, tot el programa val la pena, però el minut '58, ho diu tot). S'acusa Sales d'egoista, però sense la tossuderia d'homes com ell la nostra literatura no comptaria amb obres tan emblemàtiques.

"Si la consciència de tenir una llengua pròpia -i llengua de cultura- no s'ha perdut, es deu en bona part al fet que mai, fora d'uns pocs anys, no ha deixat d'existir una literatura catalana ambiciosa, que ho ha anat recordant a un públic cada cop més extens. Es deu doncs en bona part als escriptors; deixeu-m'ho dir amb legítim orgull. I haver-hi contribuït és una de les coses que més em satisfan en tant que autora de La Plaça del Diamant, de Mirall trencat, d'El carrer de les Camèlies."

No cal que us digui que ha estat una de les lectures més enriquidores dels últims temps. Excel·lent tasca la de Montserrat Casals de recuperar, introduir, fer notes aclaridores que ens permeten gaudir d'aquest epistolari -tot i que un índex onomàstic ens hauria ajudat molt-. Assignatures pendents de qui us escriu: llegir Incerta Glòria i el que em falta de Rodoreda.
Publicada pel Club editor.

14 comentaris:

kokamuskes ha dit...

Aquest epistolari té molt bona pinta, tinc moltes ganes de llegir-lo. Rodoreda és gegant. I m'encanta Joan Sales, com a editor i com a escriptor. "Incerta glòria" és una novel·la formidable, una de les grans de la nostra literatura. No te la pots perdre!

24 de gener de 2009, 11:38 cartes-completes-1960-1983
Núria ha dit...

Com tu dius, no aquest epistolari s'ha de pair, no és una lectura lleugera. Tampoc vull entrar en judicis, però és fantàstic poder llegir aquestes cartes, és una eina més per entendre aquests escriptors (grans escriptors del nostre país) i saber què pensaven.

24 de gener de 2009, 14:09 cartes-completes-1960-1983
kweilan ha dit...

Potser sí que és una mica indiscret però m'agraden molt aquests tipus de llibres. Jo tinc el d'Incerta glòria a la tauleta de nit i tinc molt interès també en llegir aquest epistolari. Després del teu post, encara més.

25 de gener de 2009, 0:09 cartes-completes-1960-1983
Efrem ha dit...

Ep, tens un bloc molt interessant! T'afegeixo a la llista per anar-te llegint. Salutacions!

25 de gener de 2009, 14:46 cartes-completes-1960-1983
elisabet ha dit...

Hola, hola, ja torno a ser per aquí! Tot allò que envolta la Rodoreda té màgia, oi? Jo també tinc pendent Incerta glòria. Petons forts!

25 de gener de 2009, 17:32 cartes-completes-1960-1983
L'Espolsada llibres ha dit...

Us animo a llegir-lo, estic segura que és un llibre on tothom hi trobarà coses interessants.
Efrem benvingut al blog de l'Espolsada.

26 de gener de 2009, 17:16 cartes-completes-1960-1983
NaTxo CasTillo ha dit...

Hola Fe,
Desde Nova York seguim el teu blog i trobem a faltar la teva llibreria. Aqui ens hem d'aconformar amb el Barnes & Noble, una llibreria d'aquelles taaan grans. Jo m'he passat a les coleccions de la biblioteca, questió de no moure tans llibres quan tornem.

L'Aurembiaix ha preguntat si podrem anar a mirar llibres a la "nostra" llibreria quan estem de vacances...

Et paso el blog del natxo per si no el tens: http://natxocastillo.blogspot.com/

Una abraçada.

Mercè i Natxo

26 de gener de 2009, 17:42 cartes-completes-1960-1983
L'Espolsada llibres ha dit...

Natxo, quina il·lusió saber de vosaltres! Digues a l'Aurembiaix que aquí hi ha molts llibres que l'esperen. Una abraçada per tots quatre des de l'Espolsada.

Fe

26 de gener de 2009, 18:13 cartes-completes-1960-1983
Rat ha dit...

Jo encara no l'he acabat, desitjaria que no s'acabés mai, estic disfrutant molt. M'ha divertit especialment la discusió dels títols de les noveles, sobretot perquè saps com acaba!

27 de gener de 2009, 22:09 cartes-completes-1960-1983
Glòria Maria ha dit...

Ja he devorat L'AFRICÀ (en un tres i no res). Un cop més, merci per la recomanació!!! Espero tornar-vos aviat totes les recomanacions positives amb alguna lectura que hagi fet i que desconegueu.

28 de gener de 2009, 18:07 cartes-completes-1960-1983
L'Espolsada llibres ha dit...

El plaer és meu! Un privilegi que passeu una estona per les Lectures de l'Espolsada i compartiu les vostres.

28 de gener de 2009, 19:42 cartes-completes-1960-1983
Sílvia Tarragó ha dit...

Amb raó vas trigar una mica a llegir "La sociedad literaria y el pastel de piel de patata de Guernsey"....

Jo fa molt que no llegeixo llibres tan gruixuts perquè llavors estaria 3 mesos sense llegir res més, però, com tu, m'agrada poder accedir a d'altres èpoques i aquesta correspondència té un gran interès tan històric com cultural.

Gràcies pels teus comentaris.

Sílvia

30 de gener de 2009, 19:29 cartes-completes-1960-1983
Mortadel.la casolana ha dit...

HOOOOOLa espolsada!!!
Ja està, finalment t'he trobat!! Tinc un descans... aniré passant!
Vinga, una abraçada!

8 de març de 2009, 11:28 cartes-completes-1960-1983
sarasareta ha dit...

Hola Fe,

segueixo el teu blog des de fa ja uns anyets, i sovint llegeixo les teus recomanacions.

Anit mateix, a les 00.38, vaig acabar de llegir les Cartes Completes Rodoreda-Sales.

Ha estat una lectura amb la qual he rigut molt, sobretot pels disparats d'en Sales. Avui en dia diríem que és un feixista, però vist des de la distància, jo m'he fet un fart de riure.

Efectivament també se'm posen els pèls de punta quan llegeixo exclamacions com ara: Visca el Rei!

Però per mi el més important de la lectura ha estat poder apropar-me a la història de Catalunya. Jo sóc valenciana, del País Valencià, i el pas dels anys ha volgut que ara tinga relació directa amb la ciutat de Barcelona. Per això, estes cartes han estat el millor llibre de text d'història!

La part més trista, és que encara avui, l'any 2012, després de tants anys, els mateixos problemes que es trobaven Sales i Rodoreda amb la llengua, la independència i l'Estat, els continuem patint.

Bon estiu, Fe.

9 de juliol de 2012, 9:37 cartes-completes-1960-1983

Lectures de l'Espolsada: Cau de llunes

Lectures de l'Espolsada: Cau de llunes

dissabte, 5 de desembre de 2009

Cau de llunes


Avui t'he cercat, amic, entre foscants;
m'he confós en les fulles, i m'he perdut
pel senderol dels verns.

Al braç, un cistell massissat d'ombres i de versos
i un aixolet de marges sortillers.
Un didal d'aigua verda m'ha dut la remor dels teus passos;
un pols de llum negra t'ha escossellada la veu.

I a cada revolt hi eres tu, i jo cavalcava un destrer de neulia;
i a cada recolze una lluna, i tu cavalcaves el sol.
Veig treure'm, llavors, el vestit de vilera
i a la teva pell vaig escriure l'avui i el demà.

Tot era una selva de paraules
i era tot una paraula embullada entre arços gegants.

Dansaven entorn les pinyes i les glans s'irisaven,
quan ens sorprengué la remota tremolor d'una vall vidrera.
Extret de Cau de llunes, Maria-Mercè Marçal

5 comentaris:

kweilan ha dit...

Preciós!

5 de desembre de 2009, 21:13 cau-de-llunes
Biel Barnils ha dit...

Marçal és bona, molt bona. Se l'ha de reivindicar des de tots els blogs possibles. Bona tria!

7 de desembre de 2009, 0:11 cau-de-llunes
digue'm ariadna ha dit...

... Cau de llunes és un inici, un despertar a la seva poesia, un llibre on comencen a aparèixer algunes de les imatges que continuaran latents en la seva obra. Com bé dir en Joan Brossa al final de la sextina-pròleg: "S'estripen llibres entremig dels arbres/ i es cull a l'aigua un gravadal de lletres:/ doni vent a la barca aquesta lluita!", que no pari aquest vent...

8 de desembre de 2009, 17:28 cau-de-llunes
Anònim ha dit...

Hola,
digue´m ariadna ho diu molt bé quan diu que Cau de llunes és un inici, com un viatge iniciàtic...
Ben trobada la relació amb el poeta Brossa.
Imma

8 de desembre de 2009, 22:12 cau-de-llunes
Sàlvia ha dit...

M'encanta la poeta i el poema!
Besadetes

15 de desembre de 2009, 20:40 cau-de-llunes

Lectures de l'Espolsada: Contrabandistes de la llibertat

Lectures de l'Espolsada: Contrabandistes de la llibertat

dissabte, 24 d’octubre de 2009

Contrabandistes de la llibertat







Com diu l'Ariadna al pròleg del llibre: "Si ningú no pregunta i escolta, tot pot quedar enterrat en el silenci quan la veu s'apagui."

Per sort, hi ha gent que va estirant dels fils de la gent anònima per reconstruir un passat col·lectiu. Assumpta Montellà ja ens va emocionar amb La maternitat d'Elna, ens va fer vibrar amb El setè camió i ara recupera la memòria d’aquella gent que es jugava la vida per passar refugiats i exiliats d’una banda a l’altra del Pirineu. Montellà ens descobreix el sentit positiu de la paraula contraban a Els contrabandistes de la llibertat.

Montellà dóna veu als que fugien:

"Un consol efímer que l'endemà s'esvairia quan es van endur el pare i només ens va quedar el soroll de les botes alemanyes damunt l'empedrat. El soroll d'aquelles passes...

Potser li semblarà que això no és transcendental, però amb el pas dels anys he sabut que el més important són els detalls, un soroll, una olor... són com ressorts guardats dins teu, i quan els prems surt tota la memòria dels fets."

"Hi va haver un temps que em vaig prohibir pensar en la família, havia d'anestesiar la meva sensibilitat, no pensar en totes aquelles coses familiars d'abans que m'estovaven i es convertien en un sentiment perillós que calia foragitar si no volia patir."

També sentim la veu dels passadors o dels seus familiars:

"Va estar detingut tres mesos a la ciutadella de Perpinyà i interrogat brutalment per la Gestapo, que el va deixar mig mort. Per mediació de Pau Casals, amb el qual eren molt amics, van rebaixar el grau de presó del pare i el van portar a l'hospital de Saint Jacques. Allà hi havia menys vigilància i, finalment, se'n va poder escapar. Com va poder, va arribar a casa, va restar amagat fins al final de la guerra i ho va perdre tot."

"Quan el va deixar a la vora del foc, el meu germà somreia, però ja feia estona que no contestava les preguntes del seu portador. Estava congelat. Estava mort."

Sota les neus i enmig de les valls pirinenques van quedar-hi sepultades moltes vides, però també bocins i records d'aquells que van aconseguir fugir.

Serà un plaer sentir l'Assumpta Montellà com ens recorda totes aquestes veus a la llibreria, dijous 29 d'octubre.
PD Gràcies per la presentació d'ahir, un plaer.

Publicat per Ara Llibres

9 comentaris:

Rosa ha dit...

Hola Fe,
Sóc una gran admiradora dels llibres de l'Assumpta Montellà i com be dius, La maternitat d'Elna, ens va deixar a tot bocabadats i esglaiats amb tot el que va passar amb els refugiats republicans a França. El setè camió és una història diferent però molt interessant. Aquest, m'imagino que també serà bo, coneixen com escriu l'autora, en gaudirem! També admiro l'Assumpta pel treball d'investigació que fa per escriure aquest tipus de llibre. Com sempre Fe, has fet una bona tria.
Una abraçada.

24 d’octubre de 2009, 11:32 contrabandistes-de-la-llibertat
Núria ha dit...

Quina activitat que porta l'Assumpta Montellà, eh? És bo que furguem en la història.
Que vagi bé, la presentació!

25 d’octubre de 2009, 14:55 contrabandistes-de-la-llibertat
kweilan ha dit...

No conec l'autora. Me l'apunto i bona presentació!!

25 d’octubre de 2009, 22:34 contrabandistes-de-la-llibertat
L'Espolsada llibres ha dit...

Kweilan descobreix les històries que explica l'Assumpta que són la història col·lectiva. Pots visitar el seu blog Sentiments a flor de pell.
La presentació va anar molt bé!

30 d’octubre de 2009, 19:47 contrabandistes-de-la-llibertat
hypatia ha dit...

La presentació va ser impressionant!!
la llibreria plena de gom a gom, i l'Assumpta que ens va fer emocionar amb la potència de la seva vivència...

En arribar a casa, li vaig explicar al meu adolescent (que no m'havia volgut acompanyar), li vaig descriure l'Assumpta, la seva feina, l'ambient de la presentació, li vaig llegir passatges del llibre (que l'Assumpta em va gargotejar amb tendresa)...

En va quedar corprès. Ara, el llibre és a la seva tauleta. I ahir em dèia: és una passada, m'arriba tant a fons!! com escriu, aquesta dona....

I la llista d'espera de lectors a casa s'ha ampliat. Hauré de fer cua per poder tenir-lo a la meva tauleta...

=;)

31 d’octubre de 2009, 9:55 contrabandistes-de-la-llibertat
Anònim ha dit...

llegiu la ressenya que s'ha fet del llibre al darrer número de la revista L'AVENÇ

16 de gener de 2010, 7:02 contrabandistes-de-la-llibertat
Anònim ha dit...

Quina vergonya. M'acabo d'enterar que bona part dels continguts del llibre són una apropiació indeguda/plagi. Que en diu de tot això la nostra insigne historiadora i la gent que li aplaudeix totes les seves "gràcies"

6 de febrer de 2010, 9:32 contrabandistes-de-la-llibertat
L'Espolsada llibres ha dit...

Benvolgut anònim, l'Assumpta Montellà té un blog propi, si tens algun comentari a fer-li t'hi pots adreçar. Si estàs tan segur del que afirmes també podries signar els teus comentaris i fer que el debat sigui més ric i plural. Nosaltres parlem de llibres i no de maneres de concebre la història.

6 de febrer de 2010, 9:41 contrabandistes-de-la-llibertat
Anònim ha dit...

Precissament parlem de llibres. I resta clar que aquest llibre està assenyalat, amb proves feafents, de ser una apropiació indeguda. No m'interessa la concepció de la història. Però cal denunciar els plagis i apropiacions.
http://pensacions.blogspot.com/2010_01_01_archive.html

9 de febrer de 2010, 18:27 contrabandistes-de-la-llibertat

Lectures de l'Espolsada: D'aniversari amb L'estranya desaparició d'Esme Lennox

Lectures de l'Espolsada: D'aniversari amb L'estranya desaparició d'Esme Lennox

dissabte, 29 d’agost de 2009

D'aniversari amb L'estranya desaparició d'Esme Lennox

Avui fa 2 anys que vam engegar aquest blog i ho celebrem, com no podria ser d'altra manera, parlant de llibres que és una de les coses que més ens agrada. Abans, però, agrair-vos a totes aquelles persones que passeu per aquí i que doneu l'energia per continuar existint. Gràcies per llegir, per opinar, escriure i compartir la màgia de la literatura i, sobretot, gràcies als que us heu acostat fins a la llibreria i ens hem pogut conèixer.
Us ofereixo la ressenya d'un llibre que em va impactar -no sóc l'única- abans de marxar de vacances i que he deixat reposar fins ara. Som-hi!


Maggie O'Farrell, autora nord-irlandesa criada a Escòcia, dóna veu a dues germanes escoceses nascudes a l'Índia, l'Esme i la Kitty. A l'Índia succeeix un fet que marca per sempre l'Euphemia, Esme com li agrada que l'anomenin. Res no serà igual i la seva vida quedarà marcada per sempre. De retorn a Escòcia ambdues germanes intenten adaptar-se al rigor del clima però sobretot a l'ostracisme d'una societat benestant i conservadora. L'Esme no és com s'espera d'una noia de l'època, és rebel i vol trencar les normes. Amb el consentiment de família i metges ingressa en un sanatori i desapareix de les vides de tothom com si mai hagués existit.

Som al present. L'Iris, una noia jove, posa ordre a la seva botiga de segona mà quan rep una trucada que la deixa parada. El sanatori on l'Esme ha passat més de 60 anys és a punt de tancar i li truquen perquè se'n faci càrrec. Qui és l'Esme? Per què li truquen?
L'Iris va estirant el fil d'una vida que la condueix fins a aquella jove rebel. No en direm massa cosa més perquè val la pena deixar-se seduir pel joc de veus de l'autora i endinsar-se en aquestes vides.
Un llibre que llegeixes d'una tirada, en vols saber més i més.
Fets que condicionen una vida i fan trontollar vides futures. Situacions normals i quotidianes que es confonen amb una bogeria, per a mi, inexistent.
Us ve de gust?

Publicat per La Campana en català i Salamandra en castellà

14 comentaris:

hypatia ha dit...

A mi sí que em ve de gust!!
(tornes amb una ploma poderosa, eh?)
=;*)

29 d’agost de 2009, 10:22 daniversari-amb-lestranya-desaparicio
kweilan ha dit...

Molt bona ressenya i una bona recomanació.

29 d’agost de 2009, 10:25 daniversari-amb-lestranya-desaparicio
Rosa ha dit...

Hola Fe,
Primer de tot, felicitar-te per aquest blog tan esplèndid amb ressenyes d'llibres. Jo, ja ho sap, hi estic molt enganxada i moltes vegades segueixo els teus consells, llegint els llibres que aconselles.
L'estranya desaparició d'Esme Lenox" aquesta setmana le penjat con a novetat, em va semblar que podia està bé. I ara tu li fa la ressenya!
Ja et passaré un correu qualsevol dia.
Una abraçada

29 d’agost de 2009, 11:08 daniversari-amb-lestranya-desaparicio
elisabet ha dit...

ei, després de llegir el que en dius, a mi em ve MOLT de gust!
l'enhorabona per l'aniversari, maca!
;)

29 d’agost de 2009, 11:58 daniversari-amb-lestranya-desaparicio
Sílvia Tarragó Castrillón ha dit...

Per molts anys Fe i benvinguda! Sembla interessant la novel·la que comentes. Completament d'accord amb l'Hypatia: tornes amb una ploma poderosa!

29 d’agost de 2009, 14:57 daniversari-amb-lestranya-desaparicio
Marta ha dit...

Benvingudes les teves recomenacions!
Avui l'he tingut a les mans, però no m'he decidit. Ja ho faré. Encara en tinc d'altres pendents. Una abraçada!

29 d’agost de 2009, 18:05 daniversari-amb-lestranya-desaparicio
Mireia ha dit...

Feliç Aniversari; dos anys!!! A seguir recomanant-nos llibres

29 d’agost de 2009, 18:46 daniversari-amb-lestranya-desaparicio
elisabet ha dit...

Ei, aquesta tarda una amiga m'ha fet el regal "amb retard" de l'aniversari i... "L'estranya desaparició d'Esme Lennox". ;)
Deu ser que també és fan de L'Espolsada!

31 d’agost de 2009, 20:38 daniversari-amb-lestranya-desaparicio
Núria ha dit...

Veig que l'Espolsada ja ha tornat a la càrrega!
L'argument d'aquesta novel·la m'ha sorprès. Però no sé què és el que em ve més de gust ara mateix!

31 d’agost de 2009, 21:14 daniversari-amb-lestranya-desaparicio
L'Espolsada llibres ha dit...

Gràcies a tothom!
Hypatia el llibre és fort i poderós. Com va l'Havanera?
Kweilan un cop més coincidim, sembla que tinguem itineraris lectors paral·lels.
Rosa, gràcies a tu per fer-me confiança.
Elisabet un vol regal sens dubte!
Sílvia, Núria, Marta i Mireia crec que us pot agradar molt!
Núria a veure si em véns a veure que m'has d'explicar un munt de coses, per cert, postal rebuda i ja penja a la llibreria, gràcies!

1 de setembre de 2009, 10:04 daniversari-amb-lestranya-desaparicio
Mireia ha dit...

Felicitats pel segon aniversari!!

3 de setembre de 2009, 13:00 daniversari-amb-lestranya-desaparicio
digue'm ariadna ha dit...

... Moltes felicitats i ben tornada...

4 de setembre de 2009, 19:50 daniversari-amb-lestranya-desaparicio
viu i llegeix ha dit...

està clar que ve de gust, fas venir salivera!!!

un altre al sac...

7 de setembre de 2009, 22:43 daniversari-amb-lestranya-desaparicio
Marga Losantos ha dit...

M'ha impactat molt! No sé perquè, m'ha fet pensar en una pel·lícula de Hitchcock, que al final et deixen amb el cuquet de no saber què passarà, si el que feia tanta por es repetirà.
M'ha impressionat aquesta idea, llegida a més novel·les, però del XIX, de que uns pares o un marit podien ficar una filla o dona que els fes nosa al manicomi sense gaire problema.
Personatges entranyables, els de l'Esme i l'Iris.

23 de setembre de 2013, 19:02 daniversari-amb-lestranya-desaparicio

Lectures de l'Espolsada: De petons i de presentacions

Lectures de l'Espolsada: De petons i de presentacions

dissabte, 28 de març de 2009

De petons i de presentacions



Ahir vam tenir la Sílvia Soler presentant Petons de diumenge. Va ser una presentació especial perquè vam voler que la fes la Núria, una lectora jove, de les poques que venen a la llibreria de la seva edat sense obligació, només pel plaer d'acostar-s'hi, triar i remanar.

Per algunes persones, fer presentacions de llibres és un acte més que cal fer per promocionar un llibre. Per a nosaltres, cada presentació és especial, intentem donar-li un enfocament diferent i que la gent fidel -gràcies- no tingui la sensació que sempre viuen el mateix.



A vegades som més, d'altres no tants, però sempre amb un bon ambient com el que es va respirar ahir. Quan presentes un llibre que ja fa temps que ha sortit i la gent l'ha llegit et permet establir un debat, fer preguntes sobre el procés creatiu que és molt interessant. Ahir va ser un d'aquests dies en què la vergonya es va quedar fora de la llibreria i la gent es va atrevir a parlar gràcies als personatges que la Sílvia ha creat a la novel·la.


Gràcies!

15 comentaris:

Núria ha dit...

Gràcies a tu!

28 de març de 2009, 14:05 de-petons-i-de-presentacions
Dolors ha dit...

Hola Fe! Sempre és una plaer venir a les presentacions de l'Espolsada, però és cert que aquesta vegada ha estat diferent. El fet que la presentació la fés la Núria, una jove lectora, crec que li ha donat un to especial, més proper... i que potser va ajudar a que sorgís un interessant col·loqui. Em va agradar. Gràcies i fins la propera!

28 de març de 2009, 19:48 de-petons-i-de-presentacions
elisabet ha dit...

aix, quina llàstima que ens separin tants quilòmetres... :(

29 de març de 2009, 11:32 de-petons-i-de-presentacions
viuillegeix ha dit...

elisabet, m'ho has tret de la boca

29 de març de 2009, 13:22 de-petons-i-de-presentacions
kweilan ha dit...

Me n'alegro que us anés tan bé!!

29 de març de 2009, 21:20 de-petons-i-de-presentacions
Abel ha dit...

Fa goig de veure que una activitat cultural com aquesta (malauradament cada vegada n'hi ha enys) anés tan i tan malament.
Pl que fa al llibre el vaig començar i me'l vaig haver de deixar... no m'"arribava", suposo que cada llibre té el seu moment, així que segur que algun dia el reprendré i la cosa anirà millor.

30 de març de 2009, 10:26 de-petons-i-de-presentacions
L'Espolsada llibres ha dit...

Ja m'agradaria a mi també tenir-vos més a prop i que poguéssiu participar de la llibreria en viu, no només virtualment. Abel, l'acte va anar molt bé i no malament! El llibre potser confon al principi, fins que no sents totes les veus que el conformen, no és fins al final que saps qui el narra. Tens raó, però, que els llibres tenen el seu moment, potser si haguessis sentit la Sílvia de viva veu ja hi tornaries a ser.

30 de març de 2009, 10:35 de-petons-i-de-presentacions
mercè ha dit...

hola,
No és la primera presentació a la que vaig, però he de dir, sense desmerèixer les altres, que va ser del tot especial. El to gens afectat i absolutament proper de la Sílvia va permetre que estiguéssim del tot relaxats , com si es tractés d'una tertúlia en un cafè! Gràcies Silvia. I em va agradar moltíssim l'explicació de la Sílvia sobre perquè els llibres de dones parlen de dones: també els d'homes habitualment parlen d'homes i ells no ho han de justificar!
Quant a la Núria, vas estar impressionant, dóna goig veure lectores/lectors joves amb aquesta inquietud. Una abraçada.

30 de març de 2009, 10:50 de-petons-i-de-presentacions
SU ha dit...

Fe,

Felicitats per aquesta tan celebrada presentació!

Una gran idea que una lectora presentés el llibre! I la Sílvia és un encant i una gran comunicadora!

Em vaig perdre una gran vetllada...

Petons i més felicitats!

30 de març de 2009, 14:50 de-petons-i-de-presentacions
Abel ha dit...

Volia dir que l'acte no hagi anat "malament", PERDÓ!!!!!!!!

30 de març de 2009, 16:35 de-petons-i-de-presentacions
Marta ha dit...

M'hagués agradat ser-hi. No sempre es pot estar a tot arreu.Precisament ahir vaig acabar de llegir el darrer capítol. Una bona narració. Ja el comentaré en el meu blog.

30 de març de 2009, 20:06 de-petons-i-de-presentacions
hypatia ha dit...

ostres,
com m'agradaria també haver-hi estat....

"Petons de diumenge" em va arribar del tot, un llibre madur, una narració serena...

=;)

2 d’abril de 2009, 9:44 de-petons-i-de-presentacions
Sílvia Tarragó ha dit...

Quan es fan les coses no s'ha d'esperar res, però si et responen no només és gratificant sinó que et permet anar a més. Enhorabona per haver aconseguit tant de "quorum" Fe, no és gens fàcil.

Salutacions.

3 d’abril de 2009, 11:44 de-petons-i-de-presentacions
L'Espolsada llibres ha dit...

Gràcies per tots els comentaris. Evidentment, no s'ha d'esperar res, però és molt gratificant que la gent participi de la vida de la llibreria, sense ells jo no hi seria, o sigui que sempre els dic gràcies per tornar a confiar en el que els proposo.
Una abraçada,
Fe

3 d’abril de 2009, 20:21 de-petons-i-de-presentacions
Tonina ha dit...

Arrib amb retràs però aquest llibre va ser la meva adquisició a la setmana del llibre en català. Em fa moltes ganes sobretot ara que ja en sé més coses gràcies a vosaltres. Salutacions. M'encantaria estar més aprop, però us seguiré a través del blog.

5 d’abril de 2009, 19:09 de-petons-i-de-presentacions

Lectures de l'Espolsada: De raspalls, llunes, boires i lacets...

Lectures de l'Espolsada: De raspalls, llunes, boires i lacets...

dissabte, 11 d’abril de 2009

De raspalls, llunes, boires i lacets...


Estic contenta com una nena amb sabates noves, enmig de l'allau de novetats de cara a Sant Jordi, hi ha coses que es reediten i d'altres que fan 40 anys. A vegades la gent em pregunta a què es deu la meva dèria lectora i què m'ha dut a obrir una llibreria... És fàcil, aquí teniu algunes possibles respostes.





Raspall de Pere Calders i Carme Solé Vendrell, ed. Rosa Sensat, col. Mars

Tinc tants records d'aquest conte... Res és el que sembla i els raspalls es tornen gossos...

Si teniu canalla no us ho penseu dues vegades!


La lluna d'en Joan de Carme Solé Vendrell, ed. Rosa Sensat, col. Mars




Dos contes amb un llenguatge molt ric i unes imatges que parlen per si soles.

I aquests imprescindibles fan 40 anys! Em fa molta il·lusió tenir-los a la meva llibreria de casa i ara retrobar-los en aquest format commemoratiu a l'Espolsada. Llibres de grans escriptors escrits per als infants! Llàstima que en Sebastià Sorribas ja no hi és. Publicats per la Galera.


12 comentaris:

Thera ha dit...

Dídac, Berta i la màquina de lligar boira o Rovelló,... quins records! De fet de vegades enyoro la colecció de la Galera, les meves lectures de petita!

11 d’abril de 2009, 10:34 de-raspalls-llunes-boires-i-lacets
Mireia ha dit...

Els dos primers no em sonen, però el de La Galera... quin grans títols.

11 d’abril de 2009, 12:30 de-raspalls-llunes-boires-i-lacets
Marta ha dit...

A la meva filla de 26 anys ja li vaig llegir,aquest mateix exemplar amb els dibuixos de la Carme Soler. És una petita joia!

11 d’abril de 2009, 18:09 de-raspalls-llunes-boires-i-lacets
Marta ha dit...

Perdona, parlo del Raspall.

11 d’abril de 2009, 18:09 de-raspalls-llunes-boires-i-lacets
L'Espolsada llibres ha dit...

Marta, doncs ara els han reeditat. Jo d'en Raspall en tinc molt bons records. Per qui no el conegui és un conte escrit per en Pere Calders. Thera jo també enyoro una col·lecció com la de la Galera, sabies que a cada llibre t'hi esperava una nova aventura.
Mireia tant les il·lustracions de Raspall i de la Lluna d'en Joan són magnífiques.

11 d’abril de 2009, 19:59 de-raspalls-llunes-boires-i-lacets
Salvador ha dit...

El Raspall també era un dels llibres peferits de llegir per la meva filla quan era petita. A més jo li explicava altres contes que m'inventava, com el de la Bruixa Sajoana..., però el Raspall era potser el seu preferit...

11 d’abril de 2009, 23:50 de-raspalls-llunes-boires-i-lacets
Tonina ha dit...

Mel's apunto per regalar als meus fills. Devoren tots els llibres que compram.
Darrerament, he trobat contes amb il.lustracions boníssimes, com les de R. Dautremer, els hi encanta, sobretot El Cyrano.

12 d’abril de 2009, 16:58 de-raspalls-llunes-boires-i-lacets
aranya ha dit...

Talment, és així. Quin fart de disfrutar amb aquests i d'altres títols!

12 d’abril de 2009, 17:55 de-raspalls-llunes-boires-i-lacets
Agnès Caixàs ha dit...

Buscaré Raspall. Gràcies pel consell, Espolsada.

12 d’abril de 2009, 19:16 de-raspalls-llunes-boires-i-lacets
kweilan ha dit...

Què bonics! Gràcies per aquestes recomanacions!

13 d’abril de 2009, 22:01 de-raspalls-llunes-boires-i-lacets
Gonzalo («Darabuc») ha dit...

Jo havia comprat La lluna d'en Joan a l'edició anglesa, perquè ja no trobava la catalana. Quina bona notícia!

13 d’abril de 2009, 22:56 de-raspalls-llunes-boires-i-lacets
montse feliu ha dit...

Viatge al país dels lacets, un llibre fantàstic. Recordo que el vaig llegir quan era nena i em va agradar moltíssim. Ara tinc 51 anys, i el tinc a casa, el vaig comprar pels meus fills quan eren petits, i el penso guardar per quan sigui àvia.

19 d’abril de 2009, 22:14 de-raspalls-llunes-boires-i-lacets

Lectures de l'Espolsada: De vacances i de llibres

Lectures de l'Espolsada: De vacances i de llibres

divendres, 31 de juliol de 2009

De vacances i de llibres



Les Lectures de l'Espolsada se'n van de vacances, ara bé, això no vol dir que deixem de llegir. Em trobo fent la llista de llibres que posaré a la maleta i tot són clàssics. La feina em fa prioritzar la novetat i tinc coses pendents de fa temps que vull llegir, aquest estiu em perdré per una illa amb la maleta plena de clàssics.

Que tingueu unes bones vacances i lectures. Us espero a la tornada.

16 comentaris:

Jaume Puig ha dit...

Bones vacances i fins aviat!

31 de juliol de 2009, 13:36 de-vacances-i-de-llibres
Rosa ha dit...

Bones vacances i bones lectures!
Una abraçada

31 de juliol de 2009, 16:08 de-vacances-i-de-llibres
digue'm ariadna ha dit...

... Molt bones vacances i lectures, fins la tornada...

31 de juliol de 2009, 16:35 de-vacances-i-de-llibres
unquepassava ha dit...

Bones vacances!

31 de juliol de 2009, 18:33 de-vacances-i-de-llibres
elisabet ha dit...

a una illa amb una maleta de clàssics... mmmh, això promet, i molt! torna aviat, doncs, amb totes les cròniques lectores! bon estiu!

31 de juliol de 2009, 19:35 de-vacances-i-de-llibres
Marta ha dit...

Fins a la tornada! Que vagi molt bé i esperem les teves recomenacions com sempre!

31 de juliol de 2009, 20:08 de-vacances-i-de-llibres
hypatia ha dit...

... perdre's en una illa amb una maleta de clàssics sona del tot a delícia....

Molt bones vacances, wapa,
una abraçada!!

=;***

1 d’agost de 2009, 12:38 de-vacances-i-de-llibres
L'Espolsada llibres ha dit...

La llibreria encara romandrà oberta fins al dia 7 però el blog se'n va de vacances que li convé respirar.
Vindrem amb les piles carregades per poder-vos oferir noves lectures i noves propostes pel club de lectura.
Una abraçada a tothom!

Fe

1 d’agost de 2009, 12:56 de-vacances-i-de-llibres
Sílvia Tarragó Castrillón ha dit...

Molt bones vacances i gaudeix de la teva maleta! Saps? jo he fet el mateix que tu, ara que no haig de llegir novetats m'he tirat de dret als clàssics. Aprofita!

2 d’agost de 2009, 8:43 de-vacances-i-de-llibres
estel armengol ha dit...

aquest any faig unes vacances força curtes (vull dir que el viatge serà molt curt, només de 4 dies) els altres dies estaré per Granollers, gaudint d'una ciutat sense massa gent i amb mooolts aparcaments, per tant llegirem, i ens posarem al dia que encara s'em acumulen els de sant Jordi i els del meu aniversari.
a veure si a la tornada et puc dir què t'han semblat els llibres que he llegit.

3 d’agost de 2009, 12:01 de-vacances-i-de-llibres
darabuc ha dit...

Bones vacances, bon descans i bona desconnexió!

3 d’agost de 2009, 12:46 de-vacances-i-de-llibres
bajoqueta ha dit...

Bones vacances! I que pugueu descansar molt :)

5 d’agost de 2009, 12:50 de-vacances-i-de-llibres
jomateixa ha dit...

Jo també he agafat uns quants clàssics, així no et pots equivocar...

7 d’agost de 2009, 10:11 de-vacances-i-de-llibres
el comptable ha dit...

Almenys un clàssic el llegiré. ;-)

10 d’agost de 2009, 0:45 de-vacances-i-de-llibres
Anònim ha dit...

Tinc pedent LA MUNTANYA MÀGICA, i sempre acabo llegint llibres d´ara, i la veritat és que tb n´hi ha que valen la pena.
Imma

13 d’agost de 2009, 18:35 de-vacances-i-de-llibres
Rosa ha dit...

Hola Fe,
Espero que les vacances hagin anat be. Gracies per la teva felicitació.
Fins aviat

28 d’agost de 2009, 12:11 de-vacances-i-de-llibres