dissabte, 4 d’octubre de 2008
Tretze tristos tràngols
A mi, els contes sempre m'han costat i alhora captivat. Em fascina la capacitat de crear històries amb un breu espai, però jo en voldria més detalls, i és per això que em costa, perquè voldria saber el perquè d'això, el rerefons d'un personatge, la motivació que ha portat algú a escriure allò i no una altra cosa, en resum, preguntes que en els contes, sovint, queden obertes.
He llegit diferents crítiques del llibre del Sánchez Piñol que em fan sentir petita i que encara em queda molt per aprendre i per llegir, de totes maneres, penso que la gent de peu quan agafa un llibre de contes ho fa per gaudir-ne i passar una bona estona i no per veure-hi tantes referències literàries. Tretze tristos tràngols ho ha aconseguit, són relats molt ben travats, que pel títol ja podeu endevinar que el que tenen en comú són protagonistes que passen per tràngols ben tristos.
Parlar de tots és difícil i perdria la gràcia, cada conte té el seu que, per això he decidit descriure'ls amb una, dues o tres paraules segons el que m'han inspirat mentre anava llegint.
Quan queien homes de la lluna: esclavitud segle XXI
Tot el que li cal saber a una zebra: genialitat
La nau dels bojos: angoixa
La solidaritat que va venir de les estrelles: corrent intern polític
La llei de la selva: rodoredià, sentiment de culpa
De petit, tos de gos; de gran, pota d'elefant: aparença, metamorfosi
Entre el cel i l'infern: ensopiment administratiu
Titus: passat gloriós inexistent
Ja no puc més: incomunicació
L'espantocells que s'estimava els ocells: solitud, acceptació del destí
Mai no compris xurros en diumenge: no t'hi fiquis
El Rei de Reis i les dues ciutats: règims totalitaris
Només digues si encara m'estimes: m'ha encantat!
Llegiu-lo i en parlem, de totes maneres a mi em va fer decidir l'entrevista a L'hora del lector
Publicat per La Campana