Gonzalo («Darabuc») ha dit...

Hola, Fe.

A mi el tema de les biblioteques escolars em sembla imprescindible. És el que més pot fer, dins de l'escola, que llegir sigui normal. Lògicament, també caldria fer a la televisió, com bé dius, i sobre tot, a les famílies.

Hi ha biblioteques escolars en les quals es fa una feina admirable, dia rere dia, i encara aprofitant els recursos de la xarxa. Per exemple, la del CEIP Sant Jordi de Lleida. Els nanos llegeixen, comparteixen, es comuniquen amb nanos d'altres centres... En summa, fan vida normal amb els llibres, com parlarien de qualsevol altre tema.

Però en general, falta dotació econòmica per tenir uns fons dinàmics i personal especialitzat. Sovint ho fan, com bonament poden, les o els mestres. El més raonable seria que, de partida, hi hagués un bibliotecari i, a més, animadors.

En qualsevol cas, els centres on la biblioteca ja funciona com a espai veritablement dinàmic és ben cert que marquen una diferència clara.

Felicitats a la Carme i al Sanpera i Torras en general.

8 de juny de 2008, 8:26 el comptable ha dit...

La feina de les institucions, de les escoles, de les biblioteques i de les famílies és important. I ho és també el de les llibreries de veritat, les de proximitat. Entre tots hem de poder fer persones més vives, per aconseguir països més lliures.

8 de juny de 2008, 22:51 L'Espolsada llibres ha dit...

Recursos, la paraula clau, i a vegades no tan econòmics sinó més humans i de formació del personal docent.

10 de juny de 2008, 12:12 Quimet ha dit...

a poc a poc jo crec que el jovent va agafant estima per la lectura, almenys és el que puc percebre en el meu entorn familiar, hem de ser optimistes.

Canviant de tema: ja he acabat HAVANERA, l'espolsada, he gaudit moolt!! M'agradaria animar-te a continuar descobrint-nos llibres com aquest que, malauradament, ens passen desapercebuts 8i més encara si ens vénen de València o de les Illes).

10 de juny de 2008, 16:12 Montse ha dit...

En Gonzalo ens mira amb molts bons ulls. Fem, però encara falta fer més.
I el curs vinent s'acaba la mitja jornada. I ara a "patir" per a aconseguir una bona distribució del temps i la gent de l'escola, per tal de que els objectius proposats de totes les àrees s'aconsegueixin i els de la biblioteca també.

10 de juny de 2008, 18:09 Mireia ha dit...

La veritat és que es tracta d'un tema complicat. Encomanar la passió per la lectura és tot un repte però no sé si una necessitat. Ja sé que això dit així queda fatal. Però jo crec que la lectura per oci és un plaer, un divertiment i com a afició no tothom hi està( ni té perquè estar-hi)interessat. Crec que és una tasca molt lloable que intentem transmetre el gust per la lectura , però que allò que realment és IMPRESCINDIBLE és una bona habilitat de comprensió lectora. Jo em conformaria amb que des de l'escola es pogués adquirir aquesta habilitat, si a més hi sumem el gust per la lectura ; perfecte !

10 de juny de 2008, 20:58 Montse ha dit...

Tens raó, Mireia.
La comprensió lectora és molt important, és el quid de la qüestió.I si aquesta s'ha aconsegueix per pròpia voluntat de la majoria d'alumnes motivats per una idea agradable que els faci sortir airosos, per una proposta, o perquè s'encomanen les ganes de llegir, o ... Doncs, endavant les atxes!

11 de juny de 2008, 7:47 L'Espolsada llibres ha dit...

Montse benvinguda a les lectures de l'Espolsada i enhorabona per la feina que feu.
Estic d'acord que la comprensió lectora és bàsica, per això el títol "llegir per ser més lliure". Al CEIP fan una bona feina no només perquè encomanen el gust per la lectura sinó perquè els nens llegeixen i per tant exerciten la comprensió. I també perquè descobreixen la lectura per plaer i no per obligació.

11 de juny de 2008, 10:06 Gonzalo («Darabuc») ha dit...

El punt de la Mireia és important, és clar. Tanmateix, penso que on hi ha una bona comprensió lectora és rar que no es trobin llibres a gust i alhora, llegir bons llibres és dels millors estímuls per a desenvolupar a fons la comprensió lectora. Fins i tot quan pensem en esports solitaris i arriscats, com els d'alta muntanya, trobem una bona pila de llibres que converteixen l'experència en narració i poesia.

[ Montse:

El premi Espiral no us l'he donat jo. :) ]

Petons

12 de juny de 2008, 11:16 Assumpta Montellà i Carlos ha dit...

al cap i a la fi, els nens fan el que veuen a casa.
Si a casa hi ha llibres i diaris, el plaer de la lectura arriba sol...

13 de juny de 2008, 15:47 Carme ha dit...

L'escola del s.XXI ha d'ensenyar a aprendre i la biblioteca n'ha de ser un recurs essencial.
Segur que les biblioteques escolars poden contribuir, entre altres coses, a fer que els nens i nenes tinguin més competències en llengua (oral i escrita).
Tutoritzar el procés lector dels nostres alumnes i transmetre, si som capaços,gust per la lectura(de llibres de coneixement, d'imaginació, còmics....) no tan sols els ajudarà a aprendre sinó que els farà més feliços.
Enhorabona a l'Espolsada.

13 de juny de 2008, 17:11 Carme ha dit... Un administrador del bloc ha eliminat aquest comentari. 13 de juny de 2008, 17:12