Lectures de l'Espolsada: Les veus del Pamano

dimarts, 8 de gener de 2008

Les veus del Pamano

"La història, quan entra en detalls, perd volada èpica. Jo, com que visc des de dins i de molt a la vora la història que m'ha tocat, no puc deixar de percebre aquests detalls."

Aquest nadal la meva vàlvula de descompressió després de tancar la llibreria ha estat Les veus del Pamano, d'en Jaume Cabré. Puc afirmar que malgrat anar cansada, a dies rebentada, cada nit m'endinsava en la lectura d'aquesta gran novel·la. Quan fa dos dies la vaig acabar la meva pregunta va ser i ara què?
Si és cert que al principi del llibre em va costar, a mesura que anaven passant els capítols en Jaume Cabré aconsegueix transportar-nos de manera sublim del passat al present de la Tina, una mestra de poble que mitjançant la transcripció d'unes cartes ens va narrant la història de Torena.
Torena és un poble del Pallars amb habitants plens de silencis, rancúnies, delacions. Veïns dividits, republicans, falangistes amb majúscules, maquis amagats al Pirineu.
Una realitat viscuda a molts pobles del Principat. Torena però és l'Elisenda Vilabrú, una dona capaç de tot i més per defensar l'honor de la família, capaç d'autodestruir-se, de perdre qui més estima per l'orgull, per vestir una moral que en el fons està esquitxada de sang.
No exagero si dic que Les veus del Pamano hauria de ser un llibre de lectura imprescindible.

"Adéu filla meva. Fes el possible per respectar, tota la teva vida, la memòria i les idees per les quals jo dono la meva."

Publicat en català per Proa

12 comentaris:

hypatia ha dit...

... "descobreixo" aquest bloc i, d'un plas, me l'afegeixo a preferits: m'agrada...

hi trobo molts dels llibres que m'han anat cridant l'atenció des de les lleixes de les llibreries, quan encara ningú no en parlava, i jo vaig endur-me a casa per viure plegats la petita aventura de submergir-s'hi...

"Les veus del Pamano" és un llibre magnètic, ple de força des d'una ploma impressionant. Ho corroboro.

Mil gràcies per ser-hi!!

=;)

15 de gener de 2008, 6:52

L'Espolsada llibres ha dit...

Moltes gràcies pel comentari, espero retrobar-te sovint a partir d'ara.
Parla, parla d'aquests llibres!
Fins aviat!

15 de gener de 2008, 17:25

Anna ha dit...

a mi també em va agradar moltíssim quan el vaig llegir, va ser un dels primers que vaig comentar al blog tot i que feia temps que me l'havia llegit.

16 de gener de 2008, 11:26

Glòria Maria ha dit...

Hola, acabo de descobrir el blog i M'HA AGRADAT MOLT!!! Casualment, aquest llibre de'n Cabré és un dels que figura a la meva llista de lectures pendents, ara estic amb PA NEGRE.
Ja et comentaré. Fins aviat

16 de gener de 2008, 17:58

assumpta Montellà i Carlos ha dit...

les veus del pamano, per a mi, el millor llibre llegit d'un escriptor contemporàni català en molt temps.
S'apropa molt a la categoria de literatura.
una abraçada

17 de gener de 2008, 0:31

L'Espolsada llibres ha dit...

Glòria Maria,

Benvinguda al bloc, espero llegir-t'hi sovint.
Després de Les veus del Pamano m'ha quedat un buit, he trigat uns quants dies a agafar un altre llibre. Sovint que m'he ficat tant en la lectura d'un llibre em costa seguir llegint, necessito pair-lo i fer un espai per tornar-hi!

17 de gener de 2008, 10:11

josepmanel ha dit...

Estic totalment d’acord amb tu. La seua lectura es fa imprescindible. Potser resulta contraproduent exagerar però t’he de dir que compartisc plenament amb tu la sensació d’orfandat que deixa una vegada l’has llegit. El seu pes literari és indiscutible.

17 de gener de 2008, 18:41

Africa ha dit...

Acabo de tancar el llibre..i, sí, et quedes una mica orfe.Magnífic, en tots els aspectes!!

21 de gener de 2008, 13:57

L'Espolsada llibres ha dit...

Amb els dies es va paint i encara l'assaboreixes més. Sort que sempre hi ha alguna altra bona hisòria que espera ser descoberta.

21 de gener de 2008, 18:28

CAMINO INCIERTO ha dit...

És magnífic.Les històries de la guerra civil no poden passar a la memòria ni quedar tancades, perquè encara la gent no ha pogut parlar-ne suficient i moltes d´aquestes persones tenen ferides greus en la seva ànima.

28 de gener de 2008, 11:07

estel armengol ha dit...

a mi també em va sorprendre. era una barreja de soledat un cop acabat el llibre, però també d'alegria per havewr pogut viure intensa,ment la història del poble. em va agradar!!!!

24 de juliol de 2008, 11:28

bajoqueta ha dit...

Un gran desplegament de personatges i una gran història. Fa dos dies que l'he acabat i tinc mono :)

3 de setembre de 2009, 12:44

Publica un comentari a l'entrada