La història de Les set caixes va calant a poc a poc, com la pluja fina, et deixa el cor glaçat i l'ànima freda. Des que es va publicar per primera vegada, en castellà, a l'editorial Circe i des del novembre passat en català, a Angle, no ha deixat de sorprendre o corprendre als lectors.

Tot i que podria semblar l'argument d'una novel·la, la història de la Dory Sontheimer és tan real com la vida. Dory Sontheimer és una farmacèutica i òptica catalana d'origen alemany. Als 18 anys li diuen que els seus avis eren d'origen jueu i ella respira de saber que a casa seva no eren alemanys nazis. El que ella no s'imagina, i triga molts anys a saber, és tota la història familiar. Arrel de la mort de la seva mare, a l'altell de la seva habitació de soltera, Dory troba set caixes amb tot de documentació molt ben classificada de la seva família, set caixes com set braços que té la Menorà. Unes caixes que expliquen qui eren els seus avis materns i els seus avis paterns, tiets, cosins... curosament classificades, Dory ja d'adulta descobreix l'origen de la seva família i decideix amb molt coratge posar-hi ordre i explicar-nos-ho en aquest magnífic llibre que és testimoni d'una història familiar alhora que el testimoni de tot un poble.

Ahir al vespre vam tenir la sort de tenir la Dory Sontheimer a la llibreria, els qui em coneixeu sabeu que m'agrada preparar curosament cadascuna de les presentacions o actes que hi fem, hi crec fermament. Amb aquest llibre volia no només omplir la llibreria de gent adulta sinó que vaig demanar a tots de joves preadolescents que m'hi acompanyessin, els volia fer el regal de la història de la Dory, una lliçó que ni amb tot un curs d'història podrien viure de la manera que ho vam fer ahir a la llibreria. Amb gran fermesa i emoció continguda la Dory va desfullant la història familiar, amb fotos, records, cartes i documentació que posen la pell de gallina i et glacen el cor. No explicaré els detalls del llibre perquè m'agradaria que els llegíssiu perquè són un gran llegat i són també una manera d'aturar-nos a pensar i reflexionar amb el que no pot tornar a passar. En aquests moments convulsos en què a la vella Europa es respiren aires que no m'agraden i que la gent fa servir el concepte de nazi amb una alegria que no li és pròpia, vespres com els d'ahir em reconcilien amb l'espècie humana.

Gràcies Dory pel coratge de donar a conèixer aquesta història i a tots vosaltres, lectors i amics de l'Espolsada per la confiança, una vegada més. Ahir mentre la Dory parlava us veia les cares i la mirada, quan va acabar es va fer un silenci gruixut i espès davant la barbàrie. Vull pensar que ahir vam sembrar una petita llavor en els més joves que es transformarà en tolerància envers els altres.
"La tolerància és un valor que hem de practicar cada dia, cada hora i cada minut."