Dissabte, 26 de febrer de 2022

"Esperança" és la cosa amb plomes

que s'ha enfilat a l'ànima

i canta la melodia sense paraules

i no s'atura mai."

Aquest vers d'Emily Dickinson és potser dels que més he llegit aquests dos darrers anys tan desconcertants que ens han tocat viure. La poesia de Dickinson ha sigut far i la figura de la poeta també. Nascuda a Amherst, Massachusetts, l'any 1830, ben aviat es va manifestar com una persona única, sensible, amb una mirada crítica al món i de gran admiració per la natura. Dickinson es va fer famosa per haver-se reclòs a casa, a la seva habitació, des d'on va escriure centenars de poemes que relligava amb cura i que no es van trobar fins al cap dels anys. Dickinson també va fer un herbari de flors premsades i guardat amb molta cura, flors a qui tants poemes va dedicar. La figura controvertida de la poeta que va triar recloure’s com un acte d'alliberament personal. Aïllar-se per observar des del finestral els boscos que envoltaven la casa, els ocells que la visitaven, la llum que banyava la cambra i per escriure poesia.

"Aquesta és la meva carta al Món

que mai no m'ha escrit a Mi.

Les notícies senzilles que amb tendra

Majestat la Natura va dir."

Dickinson és considerada una de les creadores de la poesia moderna nord-americana juntament amb Walt Whitman. Dickinson va fer el que va voler amb la poesia, fora de cànons i cotilles, només guiada pel seu instint, segurament viure aïllada del món intel·lectual, que l'hauria menystinguda per poc acadèmica i per ser dona, li va donar la llibertat estètica i creativa que ara tant valorem. L'única persona que havia llegit algun dels seus poemes va ser la seva cunyada amb qui s'escrivia moltes cartes. Lavinia, la seva germana, va trobar els poemes cosits i relligats a mà en quaranta fascicles dins d'una calaixera després de la mort d'Emily. 

Si us explico tot això, és perquè la Tina Vallès va escriure aquest article  sobre Las ciudades de papel, un llibre preciós sobre la vida d'Emily Dickinson. Un assaig novel·lat sobre la vida de la poeta, una biografia gens biografia que ens presenta Dickinson a partir dels llocs on va viure i escriure, començant des del carrer, la casa, la petita ciutat i les estances. Dominique Fortier ens presenta un llibre rebonic que és una porta d'entrada a la poesia i a la vida d'Emily. Un convit a perdre-li la por, a deixar-se seduir per la melodia i la bellesa dels versos. Fortier va guanyar el Renaudot amb un assaig molt poc acadèmic, com la poesia d'Emily, i que en canvi arriba al fons de l'ànima. 

"El otoño no nos necesita. Se basta a sí mismo con sus oros y sus bronces suntuosos. Tiene tantos que arroja al suelo sus riquezas con una risotada. Sabe que el verano es breve y la muerte larga. Emily entreabre la ventana y se queda casi sin aliento. Las fragancias se le suben a la cabeza. El mundo ha cobrado intensidad desde que lo contempla de lo alto de su cuarto. Como si la ventana concentrara los colores a la manera de las primeras cámaras fotográficas, camera obscura. Para verlo todo mucho mejor, para observarlo por entero, habría que mirar por el ojo de la cerradura." 

Las ciudades de papel ens fa evident que la llibertat viu dins la ment encara que impliqui renúncies per poder escriure i existir, les dones en saben molt de creació en espais petits. A Dickinson li va caldre veure molt poc món per poder-nos-el explicar amb els versos que ens commouen. Fortier ens ho narra des de l'admiració i la consciència perquè Dikinson trobi el lloc als prestatges. Llegiu-les, si us plau!

Las ciudades de papel de Dominique Fortier en traducció de Iballa López Hernández

Els poemes que acompanyen la ressenya són d'Aquesta és la meva carta al món, Poemes escollits, a cura de Marcel Riera, ed. Proa

Herbario y Antología Botánica a cura d'Eva Gallud editat a Ya lo dijo Casimiro Parker