Què és una llibreria? Càpsula 4

Dissabte, 15 de gener de 2021

lespolsada 40

Som gener i no ha arribat la quarta càpsula de la llibreria -em deia l’altre dia una clienta i no us negaré que em va fer il·lusió, saber-se llegida i saber que algú espera les teves paraules hauria de ser motiu suficient per trobar la inspiració, però m’ha costat. Som a mitjans de gener i hem passat una altra campanya de nadal, la més rara que mai hem viscut, i no us negaré que estic esgotada en molts sentits, les coses no han anat prou bé o no tan bé com esperàvem. Caldrà aturar-se, reflexionar i pensar, estem a punt de fer 15 anys de llibreria i jo m’imaginava que hi arribaria amb pas ferm, convençuda i em trobo que hi arribo fent ziga-zagues i plena de dubtes. Si una cosa m’ha regalat la campanya és trobar-me amb els lectors i poder fer allò que tant m’agrada, prescriure i recomanar (de viva veu o bé amb els Imprescindibles que trobeu damunt d'alguns llibres).

De les coses boniques que té l’ofici és intentar seduir els lectors, fer-los sortir de la zona de confort per convidar-los a viatjar per altres espais literaris que no haguessin imaginat. El primer cop que entra algú a la llibreria que et demana consell sempre li pregunto: quina és l’última cosa que has llegit? Quin és el llibre que més t’ha agradat? A partir de la resposta el cervell s’activa i començo a fer creuament de llibres, personatges i situacions fins que m’acosto a les taules, a les prestatgeries de fons i n’agafo dos o tres, els explico, en parlo i deixo un espai perquè el client se’ls miri i se’ls faci seus, sempre hi afegeixo: si no et fan el pes en busquem un altre joc. Sovint no cal, entre la primera tria n’hi ha un que els pica l’ullet, és el que tenen els llibres que saben esperar pacientment que el lector els trobi. Poder fer aquesta feina és un privilegi, és com ser part de la biblioteca de moltes persones, sobretot quan tornen i et diuen: aquell llibre que em vas recomanar m’ha agradat moltíssim, a partir d’aquí anem construint un camí lector. Penso en aquests 15 anys i en els camins lectors que he vist fer, per dins somric i penso que és molt bonic poder-ho fer. És un autèntic privilegi arribar al punt de comunió amb alguns lectors que quan entren per la porta els poso un llibre a les mans i dic, aquest, sense més.

De les coses especials de ser llibretera és el retorn dels lectors, grans i petits. És gratificant rebre missatges en totes les seves formes que la tecnologia permet, sigui el dia que sigui. Quan el cap de setmana s’il·lumina la pantalla i veus missatges que diuen: Fe aquest llibre... o els àudios de lectors amb fragments i frases subratllades, les trobades pel carrer amb petits lectors que t’aturen per dir: Fe, aquell llibre que em vas recomanar ja me l’he llegit, o quan una mestra et truca per explicar com han compartit aquella lectura a l’aula i les sensacions que ha provocat o un simple, gràcies era just el llibre que necessitava. Tot això ens regenera i ens fa seguir endavant, àvides de lectura i nous horitzons per explorar, oferir i compartir. La Fe lectora té les seves dèries que no sempre pot compartir, llibres que m’han agradat moltíssim i que en canvi, no soc capaç de convèncer, també passa!

De les coses increïbles que passen a la llibreria en dies de feina és veure-us als propis lectors fer de llibreters i recomanar-vos llibres entre vosaltres mentre feu cua o espereu el vostre torn. Vosaltres no ho sabeu però quan això passa aplaudeixo per dins i m’emociono. Al final de la jornada poder compartir amb la Glòria les lectures, les percepcions, els neguits, ser i fer equip fa que el projecte tingui sentit. Saber-me unida per un fil invisible a moltes persones, a través dels llibres, és de les millors coses que m’haurà passat a la vida. Ja ho deia l’admirada Karen Blixen a El festí de Babette: "L'únic que ens podem endur d'aquesta vida és el que haguem donat als altres."
Gràcies!

Fe
#lespolsada15anys

Lectures