Fa quinze anys mentre els operaris feinejaven en el que havia de ser l'espai físic de la llibreria, la Fe pensava com dotar-la de contingut. Una de les primeres coses que vaig fer va ser buscar-ne la definició al diccionari, una de les meves eines de treball fins aleshores. Pels qui no ho sabeu, soc traductora de formació, els anys a la facultat de traducció és de les coses més boniques, interessants i estimulants que mai m'han passat i buscar al diccionari de paper una de les meves passions secretes, de tant en tant obro el diccionari a l'atzar i m'aprenc una paraula. 

Segons el DIEC
llibreria f. Comerç de llibres; botiga on es venen llibres. // Moble per guardar llibres. // Professió de llibrer o llibreter. 

Interioritzar els diferents significats de la paraula em va ajudar a entendre què havia de ser L'Espolsada, però ben aviat vaig intuir que jo no volia només una botiga, ni un moble jo el que volia era ser llibretera i això ho vaig entendre en el moment que parlava amb els lampistes i fusters, però sobretot en les llargues converses que tenia amb els comercials de llibres, persones que m'han acompanyat aquests anys i m'han assessorat. De seguida, vaig entreveure que l'ofici era una qüestió d'equilibris entre vendre el que es ven i el que jo defensava que havia de vendre. Aquesta defensa aferrissada de com entenia l'ofici, del fons que volia tenir i fer la llibreria rendible és una equació que encara no he aconseguit resoldre, però que mentre hi treballo m'ha permès oferir-vos L'Espolsada que tots coneixeu. 

Avui us parlo potser de la part menys bucòlica de l'ofici, la que no es veu però que és imprescindible, albarans, factures, caixes plenes per tornar o per col·locar, tetris a les taules per ensenyar-vos els llibres que volem que trobin lectors. Treballar colze a colze amb la Glòria, sovint amb els llums mig abaixats, connectades sempre mentre ella us atén a la llibreria i jo soc fent clubs, xerrades, assessorament o fent de mare. La cuina de la llibreria, la menys agraïda, la més cansada però la imprescindible perquè L'Espolsada sigui l'espai que coneixeu, amb flors sempre, perquè flors i llibres són dues coses que formen part de la vida petita que tant defenso. I així, si ens ho permeteu, cada mes fins al febrer que celebrarem els 15 anys anireu rebent petites càpsules de la llibreria.

Us hem preparat una llista de llibres que parlen de llibreries, de llibres i de les nostres dèries, esperem que us agradi.

Les fotografies són de la Mariló Martín, una dona amb una mirada molt especial i que ha sigut un regal trobar-la, gràcies a una altra dona que cada matí us desvetlla la paraula del dia al Matí de Catalunya Ràdio. 

Fe
#lespolsada15anys