Dissabte, 2 de juny de 2018
No és cap secret la meva admiració per Maggie O'Farrell, l'autora irlandesa capaç de descriure les relacions i la quotidianitat humana com pocs. És un tret comú a la seva obra trobar personatges amb un passat no resolt que els persegueix. També ho és la manera de narrar la intimitat, O'Farrell és capaç de donar veu als pensaments que tots tenim i que no gosem verbalitzar, ella se serveix dels personatges per donar veu allò més personal.
Aquesta vegada O'Farrell entrecreua la història de dues dones apassionades per la vida i l'art. La Lexie és una jove universitària que viu en un poblet entre Devon i Cornwell que somia marxar a Londres per sortir d'un entorn que l'oprimeix i més des de l'arribada d'un germà que tot el dia plora. L'Elina és una jove pintora que viu al Londres actual, acaba de ser mare després d'un part difícil en què ha perdut molta sang, està dèbil, atordida i no pot fer res més que dormir.
I així, com aquell qui no vol la cosa tornem a rendir-nos a la prosa d'O'Farrell, ens trobem viatjant en el temps de la mà de la Lexie que aterra a Londres als anys cinquanta amb Innes Kant, un home seductor que dirigeix una revista d'art. L'Innes i la Lexie es mouen entre artistes, es queden fins tard a la redacció escrivint sobre les inauguracions o les exposicions, viuen una història d'amor apassionada, però la Lexie ja no és aquella joveneta innocent, la Lexie es converteix en una especialista en art capaç de descriure l'ànima de la pintura i posar en ordre la vida i l'ofici de l'Innes Kant mentre fa de mare i demostra una nova maternitat gens habitual a l'època.
L'Elina es desperta d'una letargia provocada per un part que la deixa exhausta, sent plorar un nadó i sobresaltada s'adona que és el seu fill. En Ted, el seu marit un productor reconegut, tenia rodatge i els ha deixat sols a casa, essent conscient que no hauria de marxar. La paternitat també l'ha deixat desconcertat, aquell nadó que plora li recorda a alguna cosa que no és capaç de situar. Tots dos comparteixen una amnèsia i serà en aquest aprenentatge com a pares que Elina trobarà la força per recordar el part i que en Ted omplirà els buits vitals que té. Maternitat, passat i memòria són paraules claus per entendre l'obra d'O'Farrell.
O'Farrell se serveix de les dues protagonistes per fer un tapís literari, mentre vas llegint saps que totes dues històries acabaran connectades sense saber massa com, però la prosa d'O'Farrell s'encarrega que a partir de les veus de la Lexie i de l'Elina en Ted aconsegueixi saber qui és. Dues dones, dues maternitats i molta riquesa de matisos en la condició humana, així són els personatges d'O'Farrell, deu ser per això que ens agrada tant com escriu. Aquesta vegada una ciutat, Londres, com a testimoni de tantes vides que li donen forma mentre els carrers mantenen l'essència i l'esperit. Si encara no heu descobert Maggie O'Farrell esmeneu l'error!
Traduïda per Núria Parés en català i Concha Cardeñoso en castellà
Edita L'Altra editorial i Libros del Asteroide