Dissabte, 5 de maig de 2018
Recordo les classes de literatura quan parlàvem dels temes universals que la nodreixen: l'amor, la família, el conflicte camp-ciutat.. en certa manera, podríem dir que els grans temes ja estan tots inventats. El que no deixa de sorprendre i aquí rau la grandesa de la ficció és com se'ns narren les històries. Paolo Cognetti ha irromput amb força amb aquesta novel·la clàssica, un noi de ciutat, en Pietro, passa els estius a muntanya i allà coneix en Bruno, un noi de muntanya que hi viu i coneix el territori com si fos el seu adn.
El que fa de Les vuit muntanyes una novel·la ben especial és com Cognetti va desgranant les relacions humanes amb la muntanya com a testimoni. En Pietro deixa la ciutat cada cap de setmana per anar al poblet situat als Alps italians i espera els mesos d'estiu per instal·lar-s'hi amb la mare i el pare que hi va pujant. En Bruno no ha marxat mai del poble ni de les muntanyes, és fill d'un paleta de la zona a qui no veuen massa i pastura les vaques de l'oncle. En Pietro i en Bruno van forjant una amistat que ens va descobrint tots els paisatges canviants de muntanya, el fred, la pluja d'estiu, la boira, la humitat van penetrant en el lector a mesura que ens endinsem en la lectura. Pietro i Bruno van creixent i la vida els porta per camins diferents, en Pietro descobreix la ciutat de cap de setmana i cada cop li costa més tornar a la muntanya de la infantesa. Els documentals que grava el porten a viatjar per les muntanyes del món, mentre que en Bruno continua aprenent a viure amb la muntanya de sempre.
"Del meu pare havia après, al cap de molt de temps d'haver deixat de seguir-lo pels camins, que en algunes vides hi ha muntanyes on no es pot tornar."
Cognetti narra una història d'amistat masculina i s'endinsa en les relacions paternofilials. El pare de Pietro està obsessionat a fer el cim mentre que ell gaudeix del trajecte, però arrossega el fill i l'amic fins al límit sense adonar-se que projecta els seus desitjos en el seu fill mentre la mare mira d'aturar-ho. La manera que tenen de relacionar-se amb la muntanya és la manera de fer front a la vida, el pare persegueix els cims i la mare gaudeix dels prats, de les flors i dels ocells. Hi ha molt silenci en aquest llibre, entre amics a qui no cal dir-se res perquè mirant-se en tenen prou o entre persones que ja no saben què més dir-se. Amb trets autobiogràfics ja que el propi autor passa llargues temporades de silenci a la muntanya, Cognetti mostra una forma de mirar el món on els arbres, els boscos, els prats, els tolls i els llacs són noms propis dins de la paraula natura.
A la llibreria, sovint, em trobo amb homes que a una determinada edat deixen de llegir novel·la, per només llegir assaig, com si ja ho haguessin llegit tot, jo sempre els dic que per entendre la realitat cal llegir ficció i Les vuit muntanyes de Cognetti m'ho demostren una vegada més. Cognetti ha escrit una novel·la molt honesta que ens mostra la muntanya com una manera de viure, un lloc dur, salvatge, solitari com a metàfora de vida. Com diu l'autor, el bosc com a lloc de resistència.
Traducció de Xavier Valls i Guinovart
Edita Navona/ Literatura Random en castellà