Dissabte, 17 de març de 2018

Quan l'Anna, la meva comercial de Salamandra, em va parlar per primera vegada d'aquest llibre no havia sentit mai a parlar de Gaël Faye, sortirà un llibre que em sembla que t'agradarà, em deia. Uns dies més tard vaig rebre un paquet de l'editor Josep Lluch amb una nota que deia, si et ve de gust llegeix-te'l perquè em sembla que t'agradarà. Quan dues persones amb qui fa temps que col·labores i que et coneixen a través dels llibres et fan aquest suggeriment no queda altra opció que endinsar-t'hi. Qui és Gaël Faye? Un jove raper fill de francès i de ruandesa. Nascut a Burundi, fugit de la guerra civil i crescut a París, fins fa poc treballava a la City de Londres en un fons financer. Però com es gestiona ser un tutsi i haver pogut sobreviure a la guerra civil gràcies a l'avió i al passaport francès del pare mentre el teu món es fa miques?

Gaël Faye va començar a trobar respostes i consol mitjançant les cançons de rap, però es va adonar que no podia aprofundir amb tot el que volia explicar i així va néixer Un país petit. 

En Gabriel és un nen de 10 anys que corre pels carrers d'un barri benestant de Bujumbura, la capital de Burundi. Amb la seva germana juguen al carrer, van a l'escola, mengen mangos deliciosos i tot transcorre plàcidament fins que l'ombra de la guerra civil ruandesa s'acosta i el dolor és insuportable per la mare. La mare de Gabriel és una supervivent ruandesa d'ètnia tutsi que va haver de fugir de Ruanda, casada amb un empresari francès que sovint la mira amb certa condescendència. El petit país de Gabriel que és alhora el seu món s'esfondra quan els pares se separen, la mare pateix una experiència traumàtica que no la deixa reconciliar-se amb el passat i la violència arriba també al barri benestant de Bujumbura, a Burundi un país maltractat des de sempre. Gabriel de sobte pren consciència que és mestís i tutsi, que gràcies al passaport del pare pot agafar un avió deixant enrere el seu paisatge familiar, perdent amics i sent testimoni de la violència dels carrers. 

"La felicitat només es veu pel retrovisor. L'endemà? Mi-te'l. Aquí el tens. Destruint les esperances, fent inútil l'horitzó, encongint els somnis."

Faye ha tingut la sort de créixer a París lluny de la barbàrie i de veure com les cicatrius entre ètnies cicatritzaven, però és aquesta sort la que no el deixa acabar de sobreposar-se al fet d'haver sobreviscut. A París pren consciència del seu mestissatge, no és blanc ni és negre, però és tutsi i desplaçat. És per això que Faye viu a cavall entre París i Kigali per tocar la terra materna i mirar de recompondre's. A Faye l'escriptura l'ajuda a sobreviure, a Gabriel, el protagonista, el salven els llibres que troba a la biblioteca d'una veïna grega.

Un país petit és una història que fa mal i alhora és un llibre molt bonic, Faye dibuixa la infantesa a Burundi, un país del que ningú parla si no és per la violència, descriu els paisatges, les olors, el joc al carrer, l'escola i en dissecciona la societat. Faye dibuixa un fil d'esperança amb la humanitat quan el protagonista torna al cap dels anys i es retroba amb la mare, una mare a qui l'èxode forçat pel genocidi ha trastocat.

"Vaig acabar acceptant el seu estat, deixant de buscar en ella la mare que havia tingut. El genocidi és una marea negra, els que no s'hi ofeguen queden tacats per a tota la vida."

Veus literàries interessants que arriben amb força per capgirar el panorama literari habitual i permetre'ns mirar el món des d'una altra perspectiva. 

Traduït al català per Mercè Ubach

Edita Empúries/ Salamandra en castellà