Dissabte, 10 de març de 2018

 "Passarà, camarada. La maldat també ha de reposar."

Ludo viu amb la seva germana i el seu cunyat en un edifici luxós de Luanda, a l'11è pis, des d'allà observa el carrer des de les finestres i el terrat. Som a la vigília de la independència d'Angola, els carrers bullen d'excitació, exaltació i ràbia, la Ludo que s'ha quedat sola en companyia d'en Fantasma, un pastor alemany albí, aixeca una tàpia i viu vint-i-vuit anys aïllada del món real quan se sent amenaçada per un mercenari. A partir d'aleshores i conscient que la seva germana no tornarà es dedica a conrear hortalisses al terrat i a cuidar gallines. La por al nou món, al desconegut fan que Ludo segueixi la vida des del seu aparell de ràdio quan els talls elèctrics li permeten, en mica en mica es veu obligada a cremar la fusta dels mobles per cuinar i a cremar les pàgines dels llibres que tanta companyia li han fet durant aquests anys.

A l'exterior, vivim la història d'Angola, la lluita per a la revolució, l'arribada del socialisme, el desengany i el desembarcament del capitalisme més ferotge de la mà de l'escriptor angolès José Eduardo Agualusa que amb una escriptura màgica explica un dels episodis de la història recent d'Angola. La novel·la és ficció però no ho és la seva protagonista que es basa en un fet real, la Ludo va existir a la realitat tal com demostren els poemes i les pintades a les parets del pis on va romandre tancada dues dècades i els dietaris que va escriure. Agualusa ficciona aquesta vida que fa estremir i tanmateix Teoria general de l'oblit és una novel·la lluminosa, plena de vida i d'esperança que torna al final de la novel·la de la mà d'un nen. 

Aquests retalls de realitat escrits per la Ludo encapçalen alguns capítols de la novel·la. És a través d'aquests escrits que anem entenent com evoluciona la història d'Angola i el confinament de Ludo i que Agualusa té la destresa de fer novel·la.

"Escric palpant lletres. Una experència curiosa, perquè no puc llegir el que he escrit. Per tant, no escric per a mi. Per a qui escric? Escric per a qui vaig ser."

La por ens roba la vida diu l'autor al discurs d'acceptació del Premi Internacional de Literatura de Dublín, tot es torna gris i en canvi, la literatura ens fa veure la humanitat dels altres. Agualusa fa servir la terrassa del pis com un mirador per descriure la cruesa de la guerra civil angolesa que va durar molts anys i que va tenir un impacte brutal ens els infants, els nens del carrer. És precisament que el color torna quan la Ludo anciana coneix un nen de carrer que l'ajuda a reconciliar-se amb el passat dolorós que l'ha atemorit durant tants anys. Una cruesa que explica molt bé Xavier Aldekoa al pròleg que acompanya el llibre.

"Ens morim sempre de desànim, és a dir, quan ens falla l'ànima; llavors ens morim."

Són aquests llibres i aquesta literatura la que dona sentit a tot plegat.

Traduït per Pere Comellas Casanova

Pròleg de Xavier Aldekoa

Editat per Edicions del Periscopi