Dissabte 17 de febrer de 2018
Anit va ser una vetllada màgica. Només tinc paraules d'agraïment. Hem fet comunitat al voltant de la llibreria i ahir ho vau demostrar una vegada més. A vegades, m'envaeix la sensació de no poder més, m'espanta perdre la passió d'encomanar el que sento per la literatura, a vegades defalleixo, però saber que hi sou, que ompliu la llibreria, veure com us brillen els ulls m'esperona, molt!
No és en va que la Iolanda Batallé decidís recuperar una figura clau en la literatura i en el feminisme del país com l'Aurora Bertrana tampoc ho és que jo l'escollís ahir per celebrar els 11 anys de la llibreria. Descobreixo Aurora Bertrana ja fa uns quants anys arran de la meva militància política, quan vull saber quines dones han militat en el mateix partit per llegir-les i sentir-les. Vaig caure rendida a la figura de Bertrana, fundadora d'un grup de jazz, viatgera incansable, defensora de les minories ètniques, músic, escriptora, lliure pensadora... tot un referent que havia gairebé desaparegut de les llibreries i que ara torna amb força.
En aquesta tasca de descobrir-la, Iolanda Batallé va topar amb una edició antiga dels Paradisos oceànics en castellà, quan acarava l'edició catalana i la castellana descobreix que en aquesta última hi ha 8 capítols més que a la catalana no hi són. Decideix traduir-los i encarrega la feina a la Jenn Díaz que descobreix i s'enamora de la Bertana a mesura que la va traduint. Bertrana filla d'escriptor català però educada en castellà que tria el català per convicció sense renunciar a la llengua materna, molts paral·lelismes amb Jenn Díaz que un dia també decideix escriure en català. Bertrana es presenta a les llistes del Congrés de Diputats als anys 30, Jenn Díaz ho fa al 2017. Hi ha moments, situacions històriques que et fan decidir a mirar el món o a intentar posar-hi el teu gra de sorra per canviar-lo. Fa 11 anys que em miro el món des de L'Espolsada, una finestra que m'ha regalat instants únics que només es poden explicar si els vius. Ahir el vespre en va ser un, tenir la Jenn a prop parlar de l'impacte de traduir la Bertrana al català i mirar la Iolanda com viu i s'apassiona pel que fa, sentir-la explicar el seu projecte Rata. Viatjar a la Polinèsia de la mà de Bertrana, descobrir com viu la població autòctona gràcies a la mirada no de turista, sentir els colors i les olors de les illes del paradís. Aurora Bertrana és una dona del segle XX, pionera en molts aspectes encara ara en ple segle XXI.
La foto de l'Aurora Betrana és una reproduccióp procedent del Fons Bertrana de la Universitat de Girona
El vespre d'ahir va ser literari, però també va ser de compromís amb la llengua i literatura catalanes. Aquest any del 10è aniversari ha estat intens i combatiu, ens hem trobat a la llibreria, als carrers i a les places. Ha calgut tornar a defensar la paraula, el dret a pensar, dissentir i tenir ideologia. Quan la llibreria era buida em mirava una foto de l'Aurora Bertrana amb un ram de tulipes grogues darrere i pensava la Bertrana avui hauria estat molt contenta.
Un agraïment etern a totes vosaltres dones incansables.
Editat per Rata books