Dissabte, 25 de juny de 2016
Començar l'estiu amb el Premi Llibreter ha de ser un bon presagi, el solstici segur que ens portarà alegries amb els tres llibres premiats. Dilluns al vespre feia cap a l'antiga fàbrica Damm per assistir al lliurament del Premi Llibreter 2016, no ho feia sola sinó molt ben acompanyada per persones que sense treballar a la llibreria en són un puntal imprescindible, dins el cotxe els llegia fragments de Germà de gel perquè descobrissin què amaga un llibre d'aparença gèlida.
Aquest any he tingut la sort de ser membre del jurat de la categoria d''Àlbum il·lustrat amb companys de viatge experts i grans persones, la Paula, la Núria, l'Olivia, en Miguel han estat font d'aprenentatge. Després d'una llarga travessia i de molta pedagogia, els mitjans s'han fet ressò d'aquesta categoria que era l'eterna oblidada per la premsa. En mica en mica anem fent camí, ara només caldria incorporar una nova categoria que premiés els autors de narrativa infantil i juvenil catalans.
Arribats a la fàbrica Damm i amb les primeres felicitacions als editors premiats, Enrique i Eugènia, salutacions als companys d'ofici, editors, autors presents... la música dels Morgat Morgat va obrir un acte que va anar rodat, presentat pel gran Toni Puntí i amb la benvinguda del president del Gremi, Antoni Daura. La primera sorpresa de la nit va ser el pregó de Gerard Quintana amb el crit de Bona nit llibreters! En Gerard va fer un discurs emotiu dedicat al seu tiet Pere, llibreter emblemàtic de la llibreria Geli de qui vaig tenir l'honor de rebre el Memorial que porta el seu nom, Pere Rodeja, ara fa dos anys. Que personatges públics, en aquest cas del món de la música, manifestin la seva passió pels llibres és una bon símptoma: "Un dels meus primers i més colpidors records em remet a un 12 d’Octubre de 1970 coincidint amb el darrer gran aiguat del centre de Girona. Recordo els crits i el tràfec a l’escala de casa en plena matinada mentre tots corrien a salvar llibres de l’aigua. Era a punt de fer 6 anys i encara no sabia que estàvem salvant els llibres que més endavant m’haurien de salvar a mi." Gràcies Gerard.
Tot seguit va venir el reconeixement als companys que celebraven 35 anys d'ofici, aquesta és la cara que feia la Núria Dòria quan recollia el pin... Ella no sap com d'agraïda estic que al menjador de casa seva s'hagin forjat llibres com El zoo d'en Pitus que m'han fet com a lectora. La Núria porta els llibres a la sang d'aquí el meu agraïment públic.
El primer dels guardons va ser per la categoria d'Àlbum il·lustrat, El viatge de Francesca Sanna editat per Impedimenta dins la recent estrenada col·lecció La petita Impedimenta, va llegir l'acta la Paula Jarrín, llibretera entusiasta i apassionada. Un àlbum de màxima actualitat, el viatge que cada dia milers de persones emprenen sense saber on acabaran i amb l'esperança posada en una Europa que ha perdut el nord. Francesca Sanna explica que darrere cada xifra hi ha una història personal i amb el llibre volia reivindicar aquestes històries perquè no caiguin en l'oblit. Sanna juga amb els colors de manera magistral, fent servir els negres per la por, la foscor, el pànic i amb un esclat de color per l'esperança i saber que mentre estiguin junts res podrà contra ells. Recullen el premi Francesca Sanna, autora, Enrique Redel, editor i Anna Gorina, traductora. Estic molt contenta per l'Enrique Redel perquè és valent, té talent i és un editor impecable.
El segon guardó de la nit en la categoria Altres literatures va ser per Manual per a dones de fer feines de Lucia Berlin. Va llegir l'acta una emocionadíssima Cecilia del Librerío de la Plata. Darrere meu tenia assegut un senyor del món de la distribució que deia amb llibreters que parlen així sí que dóna gust fer la feina. Doncs sí i amb llibres tan bons com aquests també. No puc ser objectiva amb aquest llibre perquè més aviat corro el risc de ser molt pesada però la vetllada que vam dedicar a l'autora a principi de març no era sinó un presagi del que estava per venir. L'Albert Torrescasana, el traductor al català, estava dalt d'un núvol, però tot plegat és molt terrenal perquè la traducció és magnífica. Enhorabona Albert, a l'Espolsada tens les portes obertes! Eugènia Broggi, l'editora que va abandonar el transatlàntic fa tres anys, comença a recollir fruits a dues bandes. Ella ja sap com n'estic de contenta, ser testimoni del naixement de l'editorial i haver anat seguint els seus llibre és un privilegi. Podeu llegir aquí, la carta que David Berlin va enviar com a mostra d'agraïment, preciosa, entre moltes coses diu: "A més a més, el fet que no fos prou reconeguda quan era viva i que mai tinguéssim diners i que ella lluités per mantenir-nos i tirar la família endavant, i alhora mantenir el seu compromís amb l’escriptura, feia impossible per mi veure la seva feina com literatura. Només era la meva mare explicant històries. Ara, a través dels ulls del món literari, quan llegim les ressenyes d’altres escriptors, crítics i acadèmics estem aprenent (els meus germans i jo) a apreciar-la des d’un altre punt de vista. Tenim l’oportunitat de veure-la com la veu el món: com una gran escriptora, una narradora excepcional." Recullen el premi l'editora al castellà d'Alfaguara, Albert Torrescasana, traductor i Eugènia Broggi editora de l'Altra.
El tercer moment de la vesprada va ser per la categoria Literatura catalana i per Alicia Kopf i el seu magnífic Germà de gel. Va llegir l'acta en Jordi de l'Alibri. Si em deixeu que faci de llibretera us demanaria que no us fes por endinsar-vos dins les aigües gèlides de la novel·la perquè la recompensa serà molt gran. Si voleu una mostra de l'escriptura de l'Alicia Kopf aquí podeu llegir el discurs d'agraïment en el moment de recollir el guardó que diu coses tan boniques com certes:
