Lectures de l'Espolsada: Dentro de mí

Lectures de l'Espolsada: Dentro de mí

diumenge, 3 d’abril de 2011

Dentro de mí


Tàndem creatiu excel·lent que aquest cop ens regala la història d'una nena i una papallona, com juga, l'espera, la busca, l'espia... fins que descobreix que aquella papallona sempre ha estat a dins seu.
Aquella papallona són les emocions que la fan sentir alegre, sospirar, plorar de riure i li donen forces per atrapar la lluna.



Un poema preciós, intimista, acompanyat d'unes il·lustracions a carbó que guanyen color a mesura que la protagonista s'emociona. Uns dibuixos que voldries tenir a les parets de casa.


Un llibre amb una enquadernació especial que ja ens dóna pistes que el contingut ho serà encara més. Un cop més felicitem les autores i l'editorial per fer-nos aquests regals.

Publicat per Thule

Lectures de l'Espolsada: Coses que passen en una llibreria de poble

Lectures de l'Espolsada: Coses que passen en una llibreria de poble

dissabte, 2 de juliol de 2011

Coses que passen en una llibreria de poble

Ara fa un any vam gestar un projecte entre aquesta senyora i servidora de vostès, era una embrió que no sabíem si seria viable ni si creixeria. Aquesta setmana podem dir que el somni s'ha fet realitat i que dilluns passat vam veure com culminava entre rialles i molts llibres.



El setembre de 2010 va néixer el Club de lectura infantil de l'Espolsada, aquí els podeu veure amb el seu primer llibre i els somriures després de la primera sessió. Ha estat un any de lectures compartides, de descobrir que aquestes persones d'entre 9 i 12 anys tenen criteri, que saben expressar la seva opinió i el més important saben respectar la dels altres.

Aquests són els llibres que hem llegit aquest curs.


Aquest és el mètode enginyat per la Glòria per escollir el llibre que més els havia agradat, pots de vidre amb les cobertes dels llibres i galets per votar la millor lectura, qui es va endur més galets va ser en Philip Pullman i la Lila i els secrets del foc.

Dilluns com que ens acomiadàvem fins al setembre ho vam fer de manera ben especial, l'Anna Manso, autora del llibre que llegien, ens va acompanyar durant tota la sessió i va ser bombardejada a preguntes sobre el procés d'escriptura i de creació i algunes preguntes més personals, és el que té ser nen, que no tens pèls a la llengua! Gràcies Anna.



Bones vacances a tots i que gaudiu de la lectura d'aquest estiu, cosa que vol dir que això de llegir i compartir no està tan malament i que el curs que ve voleu continuar!

4 comentaris:

viu i llegeix ha dit...

Felicitats per la iniciativa i per l`èxit.
quin goig deu ser ser nen lector a prop de L'espolsada!!!

2 de juliol de 2011, 11:34 coses-que-passen-en-una-llibreria-de
carina ha dit...

Felicitats, m'ha encantat la iniciativa. Al nmeu centre aquest any hem endegat el projecte Biblioteca Puntedu i he trobat en el teu bloc una inspiració. T'aniré seguint i possiblement, t'agafarem idees, si la finalitat és la lectura tot sigui benvingut.

3 de juliol de 2011, 18:20 coses-que-passen-en-una-llibreria-de
SU ha dit...

Jo vull (tornar a) ser nena i venir a L'Espolsada!!!

Felicitats i endavant!

SU

5 de juliol de 2011, 0:02 coses-que-passen-en-una-llibreria-de
Un chat botté ha dit...

ha estat un plaer fe, gràcies per fer-me partícep del teu projecte

bon estiu

23 de juliol de 2011, 18:28 coses-que-passen-en-una-llibreria-de

Lectures de l'Espolsada: Cartes a Mercè Rodoreda

Lectures de l'Espolsada: Cartes a Mercè Rodoreda

dissabte, 10 de setembre de 2011

Cartes a Mercè Rodoreda


Ninons,

Reconec que em fascines, que t'envolta un cert misteri que se'm fa irresistible, t'admiro literàriament parlant i per això intento que no se m'escapi res del que es publica sobre tu. No sóc de mena tafanera, però ai las! Des que s'han començat a publicar els epistolaris adreçats a tu... no m'hi puc resistir. Vaig xalar d'allò més amb les cartes entre en Sales i tu i aquest estiu ho he fet amb les de l'Obiols. Et demano disculpes per ficar-me a la teva vida més íntima, tot i que ja et vas encarregar de destruir les cartes que escrivies a l'Obiols i em sento una mica orfe de respostes. No obstant, tens talent i caràcter i això es nota a través de les cartes de l'Obiols.

Una bona abraçada,
Fe

Cartes a Mercè Rodoreda, volum curosament editat per la Fundació La Mirada, de l'epistolari entre Armand Obiols i Mercè Rodoreda (tot i que les d'ella no hi són). Les cartes es divideixen en dos blocs principals ben diferenciats. A la primera part vivim l'exili forçat de tots dos, les penes i treballs per sobreviure i l'auge del seu enamorament. A la segona part, ja entrada la maduresa, amb un amor consolidat però sense haver aconseguit viure junts, les cartes se centren més en la producció literària de l'autora, en la feina de l'Obiols com a traductor a les Nacions Unides i en les crítiques literàries de literatura catalana i universal.

Havent llegit tots dos epistolaris, trobem coincidències en les opinions de Sales i Obiols sobre l'escriptura de Rodoreda, també el neguit que l'autora pateix per assolir la perfecció literària, motivada tant per Obiols com per Sales. No vull desvetllar més detalls, ni opinar sobre ells ni del que se'n desprèn per mitjà de les cartes, val la pena llençar-s'hi de cap i viure-les com a testimoni d'una època cabdal del nostre país. Des d'aquí reclamo que es reeditin les cartes a l'Anna Murià.

"Repeteixo: La Plaça [es] llegirà encara d'ací 300 anys. Si encara queden catalans."

"Treballa, amb calma, perquè has arribat a trobar el que molts escriptors no acaben de trobar mai: un estil. I és això, precisament, el que salva per sempre les obres."

Publicat per Fundació La Mirada

4 comentaris:

digue'm ariadna ha dit...

... En prenc nota, i ja som dos que les reclamem...

10 de setembre de 2011, 17:03 cartes-merce-rodoreda
Marta ha dit...

Sóc una entusiasta de la Rodoreda. Tinc la biografia que li va fer la Montserrat Casals i Couturier l'any 1991 i em va agradar molt. El llibre conté moltes fotos de la seva vida i també cartes d'ella i l'Obiols i la cuina dels Premis literaris. Algun dia el rellegiré. Gràcies per la teva recomanació.

12 de setembre de 2011, 18:37 cartes-merce-rodoreda
viu i llegeix ha dit...

Magnific apunt. El subscric 100%, aixi m'estalvio de fer-lo en el meu blog

15 de setembre de 2011, 21:55 cartes-merce-rodoreda
L'Espolsada llibres ha dit...

Viu i llegeix no siguis gandulota que espero el teu apunt. A la resta espero que les llegiu per parlar-ne!

21 de setembre de 2011, 18:13 cartes-merce-rodoreda

Lectures de l'Espolsada: Carlota, estafa!

Lectures de l'Espolsada: Carlota, estafa!

dissabte, 15 d’octubre de 2011

Carlota, estafa!


La Carlota és:
una mica d'insolència
dues cues de color de carbassa
uns pares que s'entenen massa bé (estafa!)
un germà petit a qui es pot fer qualsevol cosa
unes verdures que no creixen (estafa!)
un enamorat que es diu... Perceval
unes calcetes que es fiquen al culet (estafa!)
i un enginy extraordinari!
La Carlota és una nena ÚNICA...
Com totes les altres!

Amb aquesta definició de la Carlota ja m'imagino que us feu una idea que estem davant d'una nena gens convencional, divertida, enginyosa i gens bleda. Un llibre que m'ha robat el cor i que m'ha fet riure. Recomanat a partir de 8 anys però jo li afegeixo fins als 99! Us deixo amb alguns fragments perquè el tasteu i sortiu corrent a comprar-lo!









Publicat per Flamboyant

Traduït per Sònia Torrent Marquès

2 comentaris:

viu i llegeix ha dit...

La carlota seria una bona amiga de la meva filla. L'invent" supermama" és el somni de tota criatura i adolescent, però tothom sap que són una estafa!!

15 d’octubre de 2011, 13:16 carlota-estafa
triplearroba ha dit...

aaaaaaaaaaaara ho he pogut llegir :) mola molt!! m'encanta el sentit de l'humor!! apuntat als llibres infantils per fer-li una ullada (:

17 d’octubre de 2011, 18:11 carlota-estafa

Lectures de l'Espolsada: Bones festes

Lectures de l'Espolsada: Bones festes

dissabte, 24 de desembre de 2011

Bones festes


Amb aquesta il·lustració que pertany al llibre Canción de Navidad de Charles Dickens, il·lustrat pel geni Roberto Innocenti, us desitjo molt bones festes i bones lectures a tots.

Publicat per Kalandraka

7 comentaris:

kokamuskes ha dit...

Molt bon Nadal per a tu també! I de nou, l'enhorabona pel premi!!!

24 de desembre de 2011, 17:02 bones-festes
Mireia ha dit...

Bon Nadal i bones lectures

24 de desembre de 2011, 19:06 bones-festes
Rosa ha dit...

Bon Nadal i felicitats pel guado.

Una forta abracada

25 de desembre de 2011, 13:03 bones-festes
Anònim ha dit...

Pen molts anys pel premi!! Ben merescut!

BON ANY 2012!!

Bons llibres i lectures!

Imma C.

27 de desembre de 2011, 11:35 bones-festes
EL BLOC DE SAM ENFOT ha dit...

Bones festes!!

27 de desembre de 2011, 20:16 bones-festes
viu i llegeix ha dit...

... i bones lectures

27 de desembre de 2011, 23:10 bones-festes
Carmen ha dit...

¿Què hi tinc jo a veure, digueu-me homes,
amb les espases i les batalles?
L'única estrella que prenc per guia
és la del gaudi i de la música.
Feliç any 2012!!

30 de desembre de 2011, 20:55 bones-festes

Lectures de l'Espolsada: Bibí i l'estiu

Lectures de l'Espolsada: Bibí i l'estiu

dissabte, 17 de setembre de 2011

Bibí i l'estiu



Hi ha llibres que formen part del teu itinerari lector, llibres que passen els anys i els recordes com si els acabessis de llegir. En aquesta vida som moltes coses, però també som el que llegim i hi ha lectures que ens han fet passar bones estones, que ens han educat visualment i ens han fet despertar un munt de sensacions que passats els anys un dia et retornen.



Bibí i l'estiu és d'aquells contes que hauries de poder trobar fàcilment a les llibreries i Mercè Llimona hauria de ser una de les nostres autores i il·lustradores a reivindicar i posar en alça. Jo l'he pescat de la meva biblioteca infantil i el plaer de fullejar-lo de nou ha estat immens.


Publicat per Hymsa

5 comentaris:

Un chat botté ha dit...

Quanta raó que tens!

17 de setembre de 2011, 11:04 bibi-i-lestiu
carina ha dit...

No el conec, de quin any és?

20 de setembre de 2011, 23:04 bibi-i-lestiu
L'Espolsada llibres ha dit...

Ui el meu és del 82!

21 de setembre de 2011, 18:05 bibi-i-lestiu
Nita miu ha dit...

Jo en tenia un, no en recordo el títol, però hi havia un rellotge a la portada... m'encantava. Les il·lustracions de la Mercè LLímona són encantadores... tens tota la raó, els seus contes haurien d'estar tots reeditats.

15 de desembre de 2011, 10:38 bibi-i-lestiu
Sara Vendrell ha dit...

Aquesta tarda, amb el Grup de lectura d'àlbums il·lustrats (Biblioteca Cervera), comentarem l'extensa obra de la Mercè LLimona. Ens ha agradat trobar aquesta entrada al bloc de l'Espolsada. Per sort, moltes biblioteques encara conserven els llibres d'aquesta gran il·lustradora!!

21 de març de 2014, 17:01 bibi-i-lestiu

Lectures de l'Espolsada: Anem de festa

Lectures de l'Espolsada: Anem de festa

dissabte, 29 d’octubre de 2011

Anem de festa


Moniato

Fumejant,
tou i calent,
amb la pell
socarrada
i cruixent.
Clava-li
una queixalada,
sense esperar
ni un moment.




Extret de l'àlbum il·lustrat Anem de festa, de la Lola Casas i il·lustrat per la Carmen Queralt. Un àlbum que s'estructura seguint les estacions de l'any que es divideix en petits poemes que ens permeten seguir el curs de l'any mentre celebrem les nostres festes. Bona castanyada a tothom!




Publicat per Baula

1 comentari:

carina ha dit...

Quins dibuixos més preciosos i els textos estan molt bé, els ensenyaré al meu nenet.

30 d’octubre de 2011, 23:41 anem-de-festa

Revista Literaria AZUL@RTE: Alberto MANGUEL/William TREVOR: Historia de amor perfecta

Revista Literaria AZUL@RTE: Alberto MANGUEL/William TREVOR: Historia de amor perfecta

samedi 23 juillet 2011

Alberto MANGUEL/William TREVOR: Historia de amor perfecta

CRÍTICA: William Trevor - Verano y amor

Historia de amor perfecta

Por Alberto MANGUEL


El gran escritor irlandés William Trevor otorga a lo nimio una importancia vital hasta formar un complejo y exquisito tapiz en el que cada vida depende y modifica a las otras. Verano y amor es una vasta epopeya en la que el autor desgrana el empeño del carácter irlandés, su sentimentalismo, humor y prejuicios, y la dolorida historia de su país.


En alguna de sus novelas, Vladímir Nabokov imaginó que su protagonista podría tratar de animar un cuadro de Brueghel, una de esas minuciosas composiciones en las que los incontables personajes retratados en una aldea flamenca cobrarían de pronto vida propia y ofrecerían, no ya un conjunto de pequeñas escenas diversas, sino una sola gran escena móvil y múltiple. Nabokov intentaba, supongo, resolver de alguna manera uno de los mayores problemas técnicos de la narrativa: cómo contar simultáneamente, no de manera falazmente sucesiva, todos los acontecimientos que ocurren a la misma vez en cada uno de los diversos episodios de un relato. ¿Cómo deshacerse del "mientras tanto"? ¿Cómo contar, por ejemplo, y sin imponer una falsa cronología al episodio, el sueño de Don Quijote, las actividades censorias del cura y el barbero, los chismorreos del ama y de la sobrina, y tantas otras cosas que suceden en ese mismo instante ficticio?


Verano y amor es la respuesta que el gran escritor irlandés William Trevor propone a sus lectores. Desde la publicación de sus primeros cuentos y novelas en los años sesenta, Trevor hizo suyo un tono y una estrategia narrativa particular: contar lo nimio como si fuese de una importancia vital, y dejar que pequeños gestos, palabras apenas dichas, amagos, sospechas e intenciones sirvan para llevar adelante la insinuada acción. En sus últimas novelas (ésta fue publicada en inglés hace dos años) Trevor ha afinado su técnica de manera casi perfecta; la traducción de Victoria Malet respeta escrupulosamente la delicadeza y la falta de énfasis del original.


El marco de la novela es Rathmoye, un pequeño pueblo irlandés del día de hoy. Los personajes son campesinos, comerciantes, amas de casa, jóvenes y ancianos: una solterona que sueña con redimir un pecado de juventud, un granjero que se siente culpable de la accidental muerte de su esposa e hija, un bibliotecario que vive en el pasado de una gran mansión abandonada, un joven desilusionado llamado Florian, y la huérfana Ellie, con quien el granjero viudo se ha casado. En las primeras páginas, Trevor nos muestra pequeños retazos de sus vidas aparentemente individuales y aisladas; luego, con enorme destreza, va entrelazándolos gradualmente hasta formar un complejo y exquisito tapiz en el que cada parte, cada vida, depende y modifica a las otras. La novela apenas excede las doscientas páginas, pero al llegar a la última el lector siente que ha participado en una vasta epopeya cuyas raíces remontan al medioevo celta y cuyas ramificaciones no han acabado de proliferar. La dureza y empeño del carácter irlandés, su sentimentalismo y su humor, el particular uso del idioma inglés, mordaz y poético, la dolorida historia de Irlanda, el desenfreno heredado de sus antepasados prehistóricos y los prejuicios inculcados por la Iglesia católica: todos estos aspectos se entretejen en el relato de Trevor con meticulosa coherencia.


Verano y amor es sobre todo la historia de Florian y de Ellie. Florian ha decidido marcharse de Irlanda después de la muerte de sus padres quienes, artistas ellos mismos, siempre supusieron que su hijo también lo sería. La ambición de sus padres condujo a Florian a una sucesión de frustraciones, y sólo la huida a un país desconocido (Noruega, tierra inmensamente extranjera para un irlandés) parecería ofrecerle la posibilidad de una vida lograda. Pero poco antes de partir, Florian se encuentra con Ellie. Casada, paciente, desamorada, Ellie piensa que la suya es la vida a la cual está destinada, hasta que conoce a Florian. Entonces se dicen unas pocas palabras, logran unos pocos encuentros, y al final del verano, Florian se va. Eso es todo. Podría decirse que nada sucede en esta breve novela, o casi nada, salvo el nacimiento y el obligatorio fin de una pasión amorosa. Sin embargo, eso basta para que, contada en la magistral voz de Trevor,Verano y amor sea una de las más perfectas historias de amor de nuestro tiempo.


Verano y amor

Traducción de Victoria Malet

Salamandra. Barcelona, 2011

218 páginas. 15,90 euros


Articulo : http://www.elpais.com  23/07/2011