Sylvia Plath

Dimecres, 27 de desembre de 2023

 

Això és l'hivern, això és la nit, amor petit:
una mena de negra crinera,
estofa del camp, muda i rude,
acerada amb la lluentor
d'allò que verdes estrelles poden fer-ne a la nostra porta.

Amb aquests versos d'A la claror d'una espelma, donem la benvinguda a Sylvia Plath que serà l'autora del mes. Vaig començar l'any parlant-vos de Montserrat Abelló i el tanco amb Plath, si podem llegir els poemes de Plath, en català, és gràcies a la mirada, el criteri i la força poètica de la Montserrat Abelló. M'ha semblat bonic cloure l'any amb Plath ara que Edicions del Periscopi acaba de publicar Cartes a la meva mare. El recull viu a la meva tauleta de nit perquè les llegeixo a glopets, en subratllo fragments i m'hi submergeixo alguns vespres d'insomni. 

No és la primera vegada que a L'Espolsada es parla de Sylvia Plath, al gener de 2020 li vam dedicar un vespre amb l'editora, Marta Rubirola i la traductora, Marta Pera Cucurell, després de la publicació amb nova traducció de La campana de vidre.
La novel·la ens narra de manera simbòlica la baixada als inferns de la protagonista, alter ego de Plath, l'Esther Greenwood, una noia bonica, brillant i amb talent que rep una beca per treballar com a redactora en una revista de moda a Nova York. L'estada a la gran ciutat, la descoberta, les festes, els vestits fan que Esther Greenwood col·lapsi, la sensibilitat amb què observa la realitat, la vida i l'escriptura provoquen una depressió tan gran en l'Esther que acaba ingressada en un sanatori després d'un intent de suïcidi. A tot el llibre plana l'ombra de la mort, però no com una amenaça més aviat com una sortida a la vida, al voler ser i al voler crear. Plath trasllada tot el seu talent a l'Esther, bonica, amb pretendents que la voldrien lluir com un trofeu en sopars i esdeveniments socials, però ella no suporta el paper de dona abnegada i retreu a la seva mare, la de ficció i la real, que només esperi d'ella un matrimoni i uns fills.

 

 

Plath era una estudiant brillant, va rebre diferents beques entre les quals la Fulbright que li va permetre ampliar els estudis literaris a Cambridge. Allà coneix el poeta Ted Hughes i als quatre mesos ja es casava enamorada i enlluernada d'un home que en part li retornava la figura intel·lectual del seu pare. Plath va ser feliç durant uns mesos, una mostra en són els dibuixos que va fer i que estan publicats per Nórdica Libros en el llibre Dibujos.


Plath adorava Londres, però Hughes la convenç per deixar-la i anar a viure en una caseta de Devon seguint els desitjos del poeta, un llogaret amb un jardí on fer créixer les flors més boniques i alhora una gàbia per Sylvia. Tot el que passa al jardí és una metàfora de la vida i la mort. 

Ser mare, escriptora i dona. Viure, escriure i estar amb el seus. Són les constants de l'obra de Plath. Sempre ens l'hem mirada des del prisma de la depressió, del mal caràcter i la foscor de l'obra, però Plath també era vida i talent. Plath era sens dubte una de les veus literàries més sensibles, intel·ligents i avançades per una època on no se li va permetre trobar l'espai necessari per escriure i ser mare. Mai sabrem del tot qui va ser Sylvia Plath, va morir molt jove, a més, part del seu llegat literari i memorial va ser eliminat per Ted Hughes, el que encara era el seu marit legal després del suïcidi i que es va fer càrrec del llegat de l'autora. 


La maternitat va conviure en un moment d'explosió creativa, va publicar el poemari El colós i la seva única novel·la La campana de vidre va veure la llum setmanes abans de la mort amb el pseudònim de Victoria Lucas. Els últims 8 mesos van ser duríssims escrivia de nit amb el cafè i la nicotina com acompanyants, Ted Hughes l'havia abandonat per una de les moltes amants que l'adulaven.
Plath va morir exhausta i amb el cap dins el forn, però l'hem de recordar com una dona vital i curiosa tal com narra la magnífica novel·la, Eufòria d'Ellin Cullhed. L'autora explora la maternitat i la creació, tal com va fer Plath en un dels seus poemes més celebrats Tres dones, traduït per Montserrat Abelló i que va ser dut als escenaris.



Un poema ambiciós i dramàtic, il·lustrat per Anuska Allepuz en la versió en castellà, que dona veu a tres dones que es troben en una sala de maternitat. Va ser un encàrrec de la BBC i va ser llegit per tres actrius. A Barcelona es va representar el 1994. Des d'aquí un clam perquè torni a ser dramatitzat.
La primera veu és la d'una dona casada que decideix tirar endavant amb l'embaràs; la segona veu és la d'una secretària que pateix un avortament espontani i la tercera veu és la d'una estudiant que vol avortar.
Plath va morir amb només dos llibres publicats, la seva obra va ser editada a títol pòstum. El millor homenatge que podem fer-li és llegir-la i reivindicar-la com una de les grans autores del segle XX.
Plath viu a la columna de L'Espolsada perquè és una de les autores que més m'ha disseccionat com a lectora.

A Filmin hi ha un documental que he vist en bucle i que mostra una Sylvia que era estimada i admirada pels amics d'infància i joventut, ploro cada vegada que sento un dels poemes d'adolescència. Quin talent perdut abans d'hora i quina sort que Montserrat Abelló decidís portar-la al català, és així com també es construeix una cultura.

Només escric perquè
hi ha una veu dintre meu
que no vol callar.

Amb aquest versos de Plath escrits entre els quinze i els disset anys, us convido a llegir-la i regalar-la.


Trobareu una taula amb tots els seus llibres perquè pugueu triar i remenar.


Fe
#lesescriptoresdelespolsada