Arriba l'estiu i donem la benvinguda a Astrid Lindgren. No és casualitat que hagi triat aquesta època per parlar d'ella, va ser l'estiu de 2019 que vaig poder fer la ruta Astrid Lindgren per Suècia. Compartir aquest viatge amb el meu fill és de les coses boniques de la vida. La passió per Lindgren em ve de lluny, en realitat em va arribar a través de la Pippi Calcesllargues. Soc pigada, molt, i quan era petita era motiu de befa i de comentaris ridículs com: que prens el sol amb un colador? o bé, Cara pigada, cara estimada, qui en té més de tres no val res... Analitzeu la càrrega que hi ha rere aquestes frases que deixem anar als infants. Sempre he estat molt orgullosa de les meves pigues i vist amb perspectiva sé que tenir un referent com la Pippi Calcesllargues va ser molt important. Com a mare d'un nen racialitzat he pres consciència de la importància dels referents en la literatura, és vital tenir personatges que s'assemblin a tu i que reflecteixin com et sents. Per això estimo la Pippi, perquè sense saber-ho em va donar les eines per creure que la Fe pigada també podia ser forta i valenta. En un dels capítols la Pippi entra en una botiga de cosmètica on venen un producte per treure les pigues, a fora hi ha un cartell que pregunta si vols fer-les desaparèixer, ella hi entra i diu No! a la dependenta que se la mira astorada.
Després de la Pippi, van arribar altres llibres de Lindgren gràcies a Conchita Zendrera, de l'editorial Joventut, que va veure en aquella autora una mirada de respecte cap a la infància. La lectura de Ronja, la filla del bandoler i Els germans Cor de Lleó, són d'aquells llibres que et transformen. La prova és que ara que els ha reeditat Kókinos, molts adults se'ls han comprat pel record extraordinari que en tenen.
*Finestra de la casa natal d'Astrid Lindgren a Näs |
|
|
|
|
