La casa de 1908, La casa, La cámara verde

Dissabte, 7 de juliol de 2018

 

Diu el DIEC com a definició de casa: Edifici destinat a servir d’habitació humana. Penso en la definició i alhora rumio amb dues de les últimes lectures que acabo de fer, totes dues narrades per una casa, la casa com a protagonista i com a narradora omniscient que tot ho sap. Testimoni del temps, els usos i costums i de la història. Ha estat coincidència haver-les llegides gairebé de seguit, no ho és però el record que m'han portat tots dos llibres de l'àlbum il·lustrat La casa (en català ja descatalogat). Lectures entrellaçades que em porten avui a recomanar-vos no un sinó tres llibres. 

La Casa de 1908, de Giulia Alberico

 

casas1908 1

 

És un bombonet de la col·lecció Micra de l'editorial Minúscula, textos en una col·lecció de mida petita però de gran dimensió literària. Alberico dona veu a una casa d'estiueig davant del mar, una casa que l'obren per Nadal i els tres mesos d'estiu. Una casa que es va construir amb un jardí esplendorós, dissenyada perquè la mestressa se sentís una mica com a Argentina, el seu país d'origen. A través de la casa coneixem tres generacions d'una família italoargentina, amb dues filles nascudes a l'altra costat de l'Atlàntic i tres fills més nascuts a Itàlia. Una mort sobtada, el dol, el silenci i el feixisme. Una casa plena de detalls i records que en mica en mica s'amunteguen a les golfes, sort de la Marcella la jove de la família que l'estima, l'observa, l'obra, la tanca i la ventila com ningú. La casa que troba en ella la millor aliada a qui traspassar tot un llegat, una vida i que veu com se'n volen desprendre. La casa de 1908 que ha vist com era botiga, testimoni d'alguna història d'amor impròpia i de les llàgrimes vessades en silenci. Llegiu-la, no us en penedireu. 

 innocenti

 

La casa, de J. Patrick Lewis i il·lustrada pel mestre Roberto Innocenti

Un àlbum en què la imatge ho és tot i que arrenca així: "A la llinda que hi ha sobre la meva porta hi diu 1656, any de pesta, l'any en què em van construir. Em van fer de pedra i de fusta, però amb el pas del temps les meves finestres van començar a veure-hi, els ràfecs van començar a sentir-hi. Vaig veure famílies que creixien i arbres que queien. Vaig sentir rialles i escopetes. Vaig conèixer tempestes, serres i martells i, al final, l'abandó."

 

lacasa 1       

Un àlbum que narra la història d'aquesta masia que la troben al 1900 després d'anys d'abandonament i que és testimoni de la història del segle XX. Amb les il·lustracions realistes i precises d'Innocenti veiem com la vella masia es va transformant, prenent vida. Testimoni de la verema, dels hiverns crus i dels joves que marxen a ciutat. Refugi d'aquells que fugen de la guerra i aixopluc de noves vides. Amb un pla frontal de la casa, Innocenti dibuixa tot el segle XX, magistral.

 

La cámara verde, Martine Desjardins

 

 camaraverde

 

Feia temps que no reia tant amb un llibre i alhora sentia una pena profunda per la família que habita aquesta casa que té una cambra verda al soterrani. En aquest cas la narradora és una mansió gòtica situada als afores de Montreal, habitada pels Delorme. Una gent que té els diners com a religió i que bateja els fills en la fe dels diners, la cobdícia i l'avarícia. L'avi de la família ja fa negoci quan la zona poblada per grangers i ramaders és venuda a una gent que hi vol construir un barri residencial. I així, en mica en mica els diners trastoquen una família fins a límits insospitables. La novel·la arrenca amb la profanació, després d'anys, a la casa i amb una troballa macabra de la mòmia d'una dona amb una totxana a la boca dins d'una càmera socarrimada i amb restes de monedes i de color verd. A partir d'aquí la mansió escriu un relat gòtic, sarcàstic sobre l'emmirallament que produeixen els diners en determinades persones que els converteix en vils i dèspotes. Una crítica mordaç i deliciosament ben escrita del capitalisme ferotge. Una família que veu trontollar el seu tarannà amb l'arribada d'una jove inquilina, la Penny Sterling, que trastoca la pau familiar i desvetlla fins a quin punt els Delorme freguen el ridícul i alhora són malvats i perversos. Un llibre d'edició acuradíssima marca da la casa, Imepdimenta.

Tres llibres, tres cases, moltes vides i maneres de viure. Tres relats per mirar, pensar i reflexionar.

 

Traduccions de César Palma, Jaume Subirana i Luisa Lucuix Venegas.

Edita Minúscula, Kalandraka i Impedimenta