Dissabte, 23 de juny de 2018
No és en va que publiqui avui la ressenya de Frank, dia de la revetlla de Sant Joan, solstici d'estiu, nit que tirem al foc tot allò del que voldríem desprendre'ns. No fa ni una setmana que el nou govern del PSOE ha anunciat que vol exhumar el cos del dictador Francisco Franco, enterrat al Valle de los Caídos, per traslladar-lo a un altre lloc. Sens dubte, ha obert la caixa del trons en un Estat on sempre s'ha passat de puntetes per la dictadura, amb una transició fallida i on la memòria històrica es veu que s'ha d'escriure sense mirar el passat. Tenim sort de l'art i dels creadors com Ximo Abadía que ha gosat escriure un àlbum per compartir grans i petits sobre la figura del dictador. Espanya és un dels pocs països del món que no ha volgut obrir les fosses i que té persones enterrades a les vores dels camins i carreteres.
Fa uns mesos, a la llibreria vam presentar Dies que duraran anys del fotoperiodista Jordi Borràs, abans de començar la presentació amb la llibreria plena a vessar vaig decidir llegir en veu alta aquest àlbum. Quan vam acabar l'acte va venir un senyor gran i tot emocionat em va dir: gràcies, Fe per llegir-me una història en veu alta, fa molt de temps que ningú ho feia, i gràcies per haver triat aquest llibre que parla del meu passat, si mai coneixes aquest noi dona-li les gràcies. Quan passen aquestes coses és quan t'adones que àlbums com Frank són més necessaris que mai, perquè hi ha una generació que marxa i la que ve darrere va ser educada per oblidar. Frank arriba perquè nosaltres mirem enrere per construir un futur.
Ximo Abadía autor que combina la feina en el camp del còmic i el llibre infantil ha trobat el to perfecte per explicar la història d'aquesta dictadura. Amb colors plans i figures geomètriques en té prou per fer una sàtira sobre el dictador i mostrar-nos la barbàrie. Amb un text concís que acompanya les il·lustracions gràfiques Abadía construeix la figura del dictador, un ésser ridícul que va arribar a dominar i paralitzar un país amb l'ajuda dels militars i l'església. Un dictador de mentalitat quadrada i monolítica que no acceptava matisos i que va sotmetre un país a una amnèsia col·lectiva, on alguns van fer molts diners i on la paraula llibertat encara continua enterrada. Gràcies Ximo per il·lustrar de manera tan simple i colpidora el mal d'una dictadura i fer-ho en forma d'àlbum que ens permet compartir amb família i parlar amb els nostres fills d'un tema gens fàcil com és una dictadura i les conseqüències que encara té.
Edita Dibbukks