Dissabte, 20 de gener de 2018
En aquesta setmana de gener que ja queda lluny de la febre de les rebaixes, de les festes de nadal, a les llibreries es produeix un silenci que durarà uns mesos. Tothom que és al capdavant d'una llibreria sap com costa convocar la gent, programar actes i ser capaç de convèncer algú perquè vingui, s'assegui i gaudeixi. El calendari ha volgut que hagin coincidit dues cites literàries i artístiques, molt diferents i alhora molt semblants, un fil invisible les uneix, l'art com a forma de viure la vida i sobretot com a instint de supervivència.
Dijous al club de lectura, vam tenir el privilegi de comptar amb la Maria Bohigas, editora de Club editor. Néta de Joan Sales, ha viscut l'edició de llibres de ben petita, els ha mamat i ara, quan ha decidit prendre les regnes de l'editorial (ja fa uns anys), tradueix en passió i qualitat allò que fa. Així doncs, si Joan Sales va preservar la poesia de Màrius Torres i fou el primer en editar-la, ella s'ha encarregat que puguin veure la llum les cartes entre Màrius Torres i Mercè Figueras, Cartes a Mahalta, escrites al sanatori de Puig d'Olena. La Mercè i en Màrius estan malalts de tuberculosi, no arriben a la trentena, es coneixen en una sessió de cinema i allà neix l'epistolari més sincer, divertit, rampellut, savi, literari i d'amor que mai hàgiu imaginat. Les cartes, que s'enviaven gràcies a la complicitat d'una infermera, són testimoni d'una època essencial del nostre país. Són cartes riques en el llenguatge, en l'estima per les arts, la literatura, la música, la dansa... i d'un gran respecte per la natura. Màrius amb tota la família a l'exili viu reclòs al sanatori protegit per la propietària i per un estol d'amics que no el deixaran fins al seu últim alè. És gràcies a ells i a la seva feina de copistes que ara podem llegir la seva obra i estimar-la. La gran descoberta és l'escriptura de la Mercè que redacta unes cartes excelses, la Mercè va sobreviure a la tuberculosi però ja no va tornar a escriure.
Vaig demanar a la gent del club que triés una carta o fragment, que el transcrivís i el posés en un sobre. Volia sentir-los llegir les cartes en veu alta, l'efecte va ser preciós. Ens sentim deutors dels nostres poetes i dijous els vam fer un homenatge perquè és la manera que segueixin vius.
Encara amb les Cartes a Mahalta al cap ahir vam acollir el projecte artístic de Nochera liderat per l'artista Jordi Pagès i el poeta David Caño nascut del poemari Nictàlgia, aquell no voler marxar de la nit i haver de desprendre't del que t'hi enganxa i que a vegades fa mal. La presentació va anar a càrrec de Pruden Panadès, us recomano vivament el seu article Esquarterar la nit mentre escolteu el cd inclòs dins el poemari Nictàlgia tan ben editat per Edicions Terrícola. Llegiu Caño però si teniu ocasió sentiu-lo recitar, viure i dir la poesia. Una poesia que en veu alta agafa una volada que omple la nit. Nochera és una capsa d'artista numerada i que traspua art en totes les seves formes.
Si sou afortunats, com ho vam ser nosaltres divendres al vespre (mireu que us vaig avisar) i podeu sentir-la dita per en David Caño, cantada per Ivette Nadal, una de les veus del cd, sentireu com s'atura el brogit, com la ment es relaxa i es deixa endur per la paraula. Parlem de divendres al vespre, en una llibreria petita de poble, on tothom hi té cabuda i la poesia omple l'espai, on la literatura és una manera d'anar per la vida i la llibertat hi troba el punt de partida.
La Ivette Nadal acaba de treure un poemari escrit quan va compondre Tornar a mare, un cant a reivindicar la vida, a ser-hi i a lluitar com diu en un vers: La felicitat no pesa, alimenta.
Ahir també vam poder escoltar alguns poemes d'Arbres, mars i desconcerts. Un plaer pels sentits, gràcies a tothom que va venir, als qui ho vau fer possible, a en Jordi Pagès per les seves caminades des de Granollers fins a l'Espolsada, a Elles, i ahir en especial a la Paula i la Maria, dues lectores de 17 anys a qui he vist créixer entre llibres.