Dissabte, 18 de novembre de 2017

"M'explica que troba curiós que cada segon, cada minut, cada dia, mes, any pugui comptabilitzar-se i anomenar-se, quan el temps, o la vida, és impossible de copsar, és tan intangible i llisquent."

Quin títol tan bonic per una novel·la, Les tristes recances, és evocador i alhora melancòlic com ho és la història de l'Elfrieda i la Yolandi. Dues germanes nascudes en el si d'una comunitat mennonita del Canadà, educades en un entorn sever i rígid per uns pares que dins la congregació no són del tot ben vistos perquè es permeten certes llicències que la comunitat no tolera, com ara tenir un piano i que les nenes estudiïn.

Les germanes creixen amb una relació molt ferma i de complicitat, l'Elf esdevé una pianista de prestigi mundial, amb una vida perfecta, ordenada, un marit que l'estima i un reconeixement professional que molta gent anhelaria, fins i tot la seva germana. La Yoli, en canvi, està divorciada, fa el que pot amb una filla adolescent i un fill a la Nova York, i encadena relacions sentimentals que no li surten mai bé. Escriu novel·les per joves-adults que formen part d'una sèrie que es diu Rodeo, mentre aspira a fer una novel·la literària que porta en folis dins d'una bossa del súper arreu on va. 

Una bona part de la novel·la transcorre a la planta de psiquiatria de l'hospital, l'Elfrieda ha intentant suïcidar-se per enèsima vegada, ningú entén per què ho vol fer si la vida li somriu, però ella només demana morir i troba en la seva germana la millor aliada. La Yoli que té una vida que és un desastre no entén perquè la seva germana vol morir a qualsevol preu, el pare ja va suïcidar-se temps enrere, la mare fa el cor fort i sobreviu a la tragèdia.

Toews esdevé una narradora hàbil que fa petits retrats que ens transporten al passat mennonita de la família, a la infantesa de les dues germanes, a la pressió en els pares per no seguir les normes rígides de la comunitat alhora que ens manté en el present més immediat. Malgrat ser una novel·la amb un fons molt dolorós, Toews aconsegueix fer-nos somriure en més d'una ocasió, potser perquè té pinzellades autobiogràfiques i sap que només l'humor pot salvar-nos de la desesperació. Toews aborda un tema delicat, el de la mort digna però no d'una persona amb una discapacitat funcional sinó la d'algú que ja no vol formar part d'aquest món.

"Reconfigurar i començar de nou i un altre cop. Ens arrupim en un camp aguantant-nos per les espatlles, amb els cascos a frec, refent l'estratègia i tirem endavant un altre partit. Quan era petita, vaig dir a la l'Elf (o potser només m'ho vaig dir a mi mateixa?) que li conservaria el cor. "

Les tristes recances és el punt de trobada de tot de personatges secundaris al voltant de les dues germanes que conformen una novel·la intel·ligent, necessària i molt bonica. Si teniu l'oportunitat, deixeu-vos acompanyar de bona música de piano mentre en gaudiu la lectura i pregunteu-vos constantment: què faríeu en el lloc de l'Elf i la Yoli? Estimar la teva germana és acompanyar-la fins aquí? Grans preguntes en aquesta breu novel·la de la canadenca Miriam Toews, si us agrada el to i l'escriptura de Maggie O'Farrell o Anne Tyler, ja teniu una nova candidata. 

Traduïda per Carme Geronès

Edita Les hores editorial