El cuento de la criada

Dissabte, 22 de juliol de 2017

 handmaids tale hulu FULL 2017

 

Fa molt de temps que tenia pendent de llegir El cuento de la criada de l'Atwood, l'anava deixant per més endavant perquè la novetat se'm menja, però quan vaig saber que n'havien fet una sèrie, que s'havia convertit en un llibre de capçalera pels antiTrump vaig pensar que m'havia d'afanyar. No us negaré que les distòpies em fan certa mandra però clar veure que un llibre escrit l'any 1985 tenia com una segona vida m'hi va dur de cap, sobretot quan vaig llegir la introducció de la pròpia autora que explica que no volia fer una novel·la de ciència ficció ni fer menció a res que no fos real i que no hagi passat, per tant estem parlant d'una novel·la ambientada en un temps futur, però no hi ha cotxes volant pel cel ni vestits platejats i espacials sinó que la localització de Gilead és ben real, al campus de Harvard, en els parcs, la biblioteca i residències, un lloc conegut per l'autora i que no menciona per res en la novel·la. Un lloc escollit i ple d'intenció per fer-nos veure com una institució del saber pot contenir els fonaments del puritanisme que tan presents són a la novel·la. 

Aquesta és la història de Gilead, una població on un dia les dones treballaven, portaven mitges i els cabells a l'aire lliure, els nens jugaven, anaven a l'escola i tothom feia la seva vida però pel relat sabem que un dia es va acabar. Un atemptat terrorista va sembrar la por, la gent va començar a ser identificada i en mica en mica un poder teocràtic es va establir. Veiem el Gilead que ens narra la protagonista, una minyona, fet de records del passat del poble i de la lluita feminista de la seva mare i del present lligat al vestit vermell i al barret blanc i que adreça a algú que no sabem qui és. La jerarquia establerta per a les dones és les vídues, minyones, les Martha i les Ties, la nostra protagonista i la seva amiga Moira no volen ser encasellades en cap. En una població amb greus problemes de fertilitat per la contaminació, les noies en edat de procrear són esclaves que es veuen obligades a mantenir relacions amb els coronels amb l'únic propòsit de quedar-se embarassades, en un acte fred, asèptic i sempre sota la mirada de l'esposa del comandant que aguanta les faldilles enlaire, la pressió per la natalitat és constant. La dona com a receptacle. Els dirigents i les dones més grans tenen l'esperança posada en la nova generació que ja no haurà conegut una altra manera de viure i se sotmetran més fàcilment als dictamens totalitaris de les classes dirigents que no suporten les dones, ni la sensualitat i que les veuen com un perill i una amenaça pel seu tron. Enemistar les dones entre elles, que siguin elles les que es vexin i es castiguin. Us sona? Aquest és l'argument principal d'El cuento de la criada, podria ser un faula o una història de la Bíblia, no en va les referències hi son constants però és la història de les dones de molts llocs del món en aquest moment i fins i tot ho podria ser de les dones de països considerats més avançats. És per això que el llibre d'Atwood s'ha convertit en un referent literari i social, com a llibre de capçalera a no perdre de vista. El cuento de la criada ens recorda que no podem abaixar la guàrdia ja que cada fita assolida no és en va, per això el llibre deixa lloc a petits espais d'esperança sobretot quan la protagonista pensa en les lluites que li explicava la seva mare, però el preu per dissentir o intentar escapar-se és molt elevat, massa. Llegiu l'Atwood, rellegiu Orwell i trobareu les claus per entendre què està passant al món. 

 

Traduït per Elsa Mateo Blanco

Editat per Salamandra