Dissabte, 3 de juny de 2017
Hi ha llibres que només veure'ls et roben el cor perquè connecten amb alguna cosa de tu, una sensació difícilment explicable però que quan la veus per escrit i il·lustrada saps que allò és el que voldries dir o expressar, parlo dels records que ens serveixen per entendre qui som i de què estem fets. Per això m'agraden els llibres per a nens que connecten amb el meu jo petit de genolls pelats, despentinada, plena de pigues i llegint sota un para-sol o a l'ombra d'un arbre, perquè enyoro aquells estius en què el temps s'estirava com un xiclet, em miro el meu fill i voldria que ell també tingui aquesta sensació. L'altre dia una persona propera em deia que quan veia el meu fill jugar li recordava els nens d'abans. No visc ancorada en el passat ni sóc nostàlgica però sí que reivindico el dret dels nens a ser-ho, a no fer-los anar ràpid, un dret que hauria de ser universal! Avui us parlaré de dos llibres amb els que m'ha passat això. Ara que s'acosta el final de curs i comencen les vacances, la celebració de les rutines se'ns fa més necessària que mai per donar l'espai i el temps de confiança que els nens necessiten per créixer. Enmig d'un món frenètic, calma.
Fins l'any que ve! d'Andrew Larsen i il·lustrat per Todd Stewart
Acaba l'escola i la nostra protagonista marxarà una setmana de vacances amb la família, al mateix lloc de sempre, el mateix ritual de sempre i els retrobaments de sempre: "Sempre hi arribem un dissabte. Sempre ens hi estem una setmana. Venim cada estiu, des que era petita. Res no canvia. I és per això que m'agrada."
Enguany la protagonista fa un amic nou, un amic a qui retrobar l'estiu següent. Juguen, salten, es banyen, es queden a casa el dia que plou i escriuen postals.
"Els dijous, el meu nou amic i jo no tenim res a fer, així que ens posem a fer un forat a la sorra. Volem que sigui molt fondo, fins al centre de la terra. No hi arribem, però hem trobat aigua."
Acaba la setmana de vacances i arriba la tornada a casa amb un sorpresa...
Al text l'acompanyen unes il·lustracions retro, mig difuminades com si evoquessin els records, a cavall entre el disseny gràfic i la pintura amb ceres de colors, amb un joc de llum i ombres fascinants.
Traduït per Núria Sales
El trobareu editat per Símbol editors
L'altre llibre de qui em vaig enamorar a primera vista és Un día perfecto de Danny Parker i il·lustrat per Freya Blackwood
Un recull de petits imatges que acaben bastint un dia perfecte, el sol del matí a l'esmorzar, dibuixar amb guixos a terra, potinejar amb farina i aigua, fulles i fang, explorar, compartir secrets, mirar la pluja rere la finestra, acariciar el gat i adormir-se llegint un conte. Les aquarel·les de Freya Blackwood, de tall clàssic, donen molta força al text i en capten les olors, si mireu en aquest enllaç podreu veure com es va inspirar per il·lustrar aquest àlbum, si ja m'agradaven ara les adoro!
Una història que ens permet replantejar-nos al costat dels infants el significat de la paraula perfecte. En un temps en què la publicitat ens recorda a cada instant com n'hem de ser de perfectes, jo reivindico una altra perfecció! Dos llibres necessaris en qualsevol biblioteca familiar o escolar per aprendre a valorar les petites coses, aquelles essencials, aquelles memòries que quan et fas gran recordes. Al llegir-los he connectat amb una sèrie de quan jo era petita, la Bibí de la Mercè Llimona, les aventures d'una nena a cada estació, encara ara quan els miro no puc evitar somriure. Ens calen llibres d'aventures i d'acció però també ens calen contes on passi la vida quotidiana.
Traduït per Isabel de Miguel
Editat per Patio
A la memòria de Carles Capdevila que tant ha lluitat per reivindicar les petites coses