Basat en una història real

Dissabte, 19 de novembre de 2016

El desembre de l'any passat passejant per una llibreria preciosa d'Aix-en-Provence a la taula de novetats hi havia una pila de llibres que em cridaven l'atenció, de sobte els ulls es van aturar en veure Delphine de Vigan. Llibre nou i jo sense saber-ho... anys enrere havia tingut la mateixa sensació en una altra llibreria de la Provença, a Apt, amb Res no s'oposa a la nit... començo a pensar que la meva relació amb de Vigan passa per la Provença, de fet, els llibres i la vida com deia la Roig són indestriables. Entre altres joies, D'après una histoire vraie va venir cap a casa i ha estat reposant mesos per altres lectures i una mica per la por... la por que no estigués a l'alçada del Res no s'oposa a la nit, un dels meus llibres de capçalera. 

"Escric avui aquella escena, amb tot el que conté de fatiga i desbordament, perquè quasi tinc la certesa que, si no s’hagués produït, no hauria conegut la L. La L. no hauria trobat en mi un terreny tan fràgil, tan mal·leable, tan trencadís."

El llibre arrenca precisament amb una autora, que es diu Delphine de Vigan, que després d'haver escrit un llibre de gran ressò en què ficciona la vida de la família i ret homenatge a la mare, es bloqueja. És incapaç d'escriure una sola línia, un correu... després de la promoció del llibre queda tan exhausta i sense res a dir que no pot escriure ni tan sols el nom. Un vespre decideix sortir i en una festa coneix L, una  dona misteriosa i seductora que escriu biografies de gent coneguda. L s'hi acosta amb actitud amical, però en mica en mica se la va fent seva, la va aïllant del món, de la parella, dels fills... i li treu del cap la idea de novel·la que li balla perquè torni a fer una novel·la autobiogràfica, fins al punt que li suplanta la personalitat. 

S'ha de ser una gran autora per haver escrit Res no s'oposa a la nit i després parir Basat en una història real, un thriller psicològic que li serveix per qüestionar-se on són els límits de la novel·la; quina és la relació entre realitat i ficció. Si a Res no s'oposa a la nit, de Vigan recrea la història de la família i de la malaltia de la mare per entendre el dolor que li produeixen alguns fets en la seva vida, i exposa al món els secrets d'una família des del seu record construït a partir de la memòria, a Basat en una història real ens fa saltar a l'altra banda del mirall per fer-nos qüestionar per què és tan important per al lector saber si allò que se'ns explica és real o no. De Vigan en una entrevista que li fa Anna Guitart (no us la perdeu) reivindica la necessitat de ficció per entendre la vida, sembla que a mesura que ens fem grans anem perdent aquesta capacitat d'emocionar-nos per allò que no és real i de Vigan fa una feina per tensionar-nos, per agafar-nos al llibre i passar por, no en va, a l'encapçalament dels capítols hi ha tot de cites de Stephen King. Als que heu llegit Misery o n'heu vist la pel·lícula, sabeu de quina por parlem. De Vigan crea un ambient que sacseja el confort del lector, constantment juga amb la teva ment perquè no sàpigues què hi ha de cert, de real, en allò que escriu i que acabes la novel·la sense saber si L realment ha existit o és fruit de la ment. Un gran exercici literari per tots els amants de l'escriptura.

Traduïda per Oriol Sánchez Vaqué al català, publica edicions 62

Traduïda per Javier Albiñana al castellà, publica Anagrama