Nosotros en la noche

Dissabte, 15 d'octubre de 2016

Totes les baules del món del llibre són importants, ho són els editors, les editorials, els traductors, correctors, dissenyadors, impressors, llibreters però també ho són, i molt, els comercials. Els comercials que no només vénen a vendre't sinó que recomanen i prescriuen perquè abans de res són lectors. En Jordi és d'aquests súper lectors amb qui mai no atrapem la feina perquè sempre tenim coses pendents per llegir. Al setembre em va dir: "et portaré un llibre que he llegit que t'agradarà molt, segur."  I així va ser com vaig arribar a Nosotros en la noche, de Kent Haruf, autor totalment desconegut però que se'm va guanyar quan vaig llegir que havia guanyat el Wallace Stegner Award. Un premi que porti el nom d'un dels meus autors de capçalera no pot ser qualsevol cosa i efectivament no és qualsevol cosa sinó una petita joia. 

A Holt, una població de Colorado, transcorre la novel·la. És un poblet tranquil de cases de fusta amb jardí que s'omple de fulles rogenques i grogues a la tardor, tothom es coneix i hi ha un carrer principal de botigues on algú, ja fa temps, va decidir talar els arbres. Allà viuen Louis Waters i Addie Moore dos veïns jubilats, un era professor i l'altra, mestressa de casa, mare de família tot i que va acabar treballant molts anys a l'ajuntament com administrativa. En Louis i l'Addie comparteixen viduïtat i una mica de solitud. Són a la recta final de la vida, els seus fills són grans i viuen lluny de casa i això porta l'Addie a trucar un dia a la porta d'en Louis per fer-li una proposta sorprenent. L'Addie li demana d'anar a dormir algun dia amb ella, només per estirar-se al costat d'algú i per poder parlar i fer les nits més curtes.

"Y entonces llegó el día en que Addie Moore pasó a visitar a Louis Waters. Fue un atardecer de mayo justo antes de que oscureciera. Vivían a una manzana de distancia en la calle Cedar, en la parte más antigua de la ciudad, con olmos y almezos y un arce que crecían a lo largo del bordillo y jardines verdes que se extendían desde la acera hasta las casas de dos plantas."

Al principi se senten estranys però a mesura que van passant les nits i es van explicant la vida i, sobretot es van fent aquelles preguntes que mai havien gosat, estableixen una amistat molt peculiar, sincera i afectuosa. A poc a poc, sabem de les seves vides, no sempre fàcils, de les decisions no preses, les pèrdues i el dolor. Al poble tothom enraona i no tothom els entén, començant pels fills, tret del nét de l'Addie que troba en ells dos un nucli familiar que li és molt necessari.

Haruf, que va morir just després d'entregar les correccions del llibre, escriu una novel·la de trama senzilla que amaga una gran profunditat. Només és a l'abast dels grans escriptors descriure aquesta vida tranquil·la, sense grans accions, i que en canvi el lector la percebi com una gran història. Explicar la vida de dos jubilats més preocupats pels dies que els queden que no pas pel que diran els altres. La prosa de Haruf és preciosa i precisa ja que de fet, mentre llegeixes, poses cara als protagonistes, t'imagines el parc, les cases, el carrer, les llums de les llars al vespre quan tot és fosc i sobretot sents el tacte dels protagonistes quan ja estirats i agafats de la mà s'expliquen la vida. És una petita joia que commou, plena d'una gran saviesa, no jutja ningú només cerca la companyia per fer l'últim tram del viatge, l'últim tastet de felicitat. Si sou admiradors de la prosa de Wallace Stegner, d'Elizabeth Strout, Anne Tyler, Marylinne Robinson aquest llibre és per vosaltres. Robert Redford i Jane Fonda estan rodant la pel·lícula basada en el llibre, jo el llegiria abans que algú altre no ens mostri el paisatge de la intimitat. 

Traduïda per Cruz Rodríguez Juiz

Editada per Literatura Random House