Setembre és aquell més tan estrany, xafogós, d'alguns ruixats i algunes fulles grogues. És quan comença el curs escolar però també la rentrée literària. Servidora torna amb les piles carregades per les lectures fetes i les hores amb família, la tornada a la llibreria és un cop de puny perquè durant unes dies navegues entre encàrrecs de quaderns, manuals de batxillerat, llibres d'anglès i famílies despistades que no saben quin curs fan els seus plançons, gent maleducada que crida perquè els llibres no han arribat i una sèries de coses lletges que més m'estimo no escriure.
Durant els primers dies de setembre van apareixent, com un bàlsam, els lectors, els teus lectors, aquells que entren amb un somriure i diuen: hola, Fe, com han anat les vacances? T'abracen i t'expliquen què han llegit, entren petits lectors a buscar contes nous i de cop recordes el perquè vas obrir una llibreria. Ha estat també un setembre màgic que m'ha permès conèixer l'Elizabeth Strout, retrobar amigues llibreteres en dinars de novetats, hem reemprès els clubs de lectura juvenil, infantil i han nascut les puces lectores. Hem estat a Banyoles a l'Altell per celebrar els seus 25 anys, hem sabut que la Paula Jarrín serà la comissària a la fira de Bolonya de l'exposició que representarà Catalunya i Balears i hem dinat amb tres dones fantàstiques com la Marta Orriols, la Jenn Díaz i la Tina Vallès. El que podria semblar un dinar qualsevol només va ser un presagi del que ahir a la nit va passar a la llibreria.
No hi ha millor manera d'acabar el mes de setembre que amb un vespre com el d'ahir. Saber que tens un tribu al teu costat, que desembarca com un exèrcit i se t'emporten a sopar quan els dius: no puc més! Avui m'han cridat perquè no ha arribat un llibre. Una tribu que té altres feines però que arriba com un remolí per deixar la llibreria preciosa per la presentació més anhelada. Ahir vam presentar Anatomia de les distàncies curtes, un llibre que m'estimo i del que ja n'he parlat obertament i que et recorda que sóc llibretera precisament per això, per nits com les d'ahir. Perquè és un privilegi tenir asseguts a l'Aniol, editor de Periscopi, la Jenn Díaz i la Marta (Tina, et vam tenir molt present) i descobrir la feina que hi ha darrere un llibre i la xarxa de complicitats que s'estableixen perquè arribi a bon port. Perquè és molt bonic que una autora recordi els correctors, perquè es mencioni la Marta Bellvehí, il·lustradora de la coberta del llibre, i perquè s'entengui el llibre com un tot, com un artefacte perfecte que espera trobar els seus lectors.
Sentir parlar de literatura, de l'ofici d'escriure, de les nits curtes de son mentre la Marta escriu, de corregir, de reescriure. De saber que la Marta és una observadora nata i que estar aturada als semàfors és motiu d'inspiració. De veure com un llibre que has vist des de les beceroles ja no és només de la Marta sinó de tots els lectors que mica en mica es fan seus els contes. Descobrir que desmuntem el tòpic (ahir vam saber que la segona edició és a impremta) que els contes no venen i encara menys si estan escrits en català i per una dona és la cirereta ideal per tancar el mes de setembre i donar pas a una tardor de bona literatura. Moltes gràcies Aniol per la feina que fas, a la Jenn per la seva generositat i a tu Marta, per tenir-te com amiga i ara ja com a escriptora. I gràcies a tots vosaltres per omplir un divendres al vespre la llibreria i per donar sentit a la meva feina.