Dissabte, 11 de juny de 2016
La tarda de dijous va ser una injecció de moral en un mes que a les llibreries ens costa de passar i que segur que ens fa pensar massa i qüestionar-nos moltes coses. Dijous vam tenir sessió de club de lectura infantil amb un grup d'una vintena de nens i nenes que són la bomba, són grans lectors, observadors i crítics. Si al mes anterior vam gaudir d'una sessió molt plàcida que ens va portar per terres etíops i a descobrir un país de l'Àfrica, ahir la lectura proposada era Duna, diari d'un estiu, amb l'al·licient que comptàvem amb la presència de l'editora, la Mar, l'autora, Muriel Villanueva, i l'il·lustrador en Ferran Orta.
Quan durant el mes que tenen per llegir el llibre et van arribant comentaris, somriures, nens que entren a la llibreria i et diuen: "Fe, m'encanta el llibre" o quan mares t'ensenyen dibuixos fets arran del llibre... quan alguna mestra et diu: "Ostres Fe, el llibre d'aquest mes del club deu ser preciós perquè no paren de parlar-ne a l'escola..." per dins saps que s'augura una sessió com la de dijous. I sinó mireu les cares d'aquestes dues nenes durant la sessió, qui diu que la lectura és avorrida?
Sempre defenso que un bon llibre infantil ha d'agradar als adults també i Duna és d'aquells llibres que ha vingut per quedar-se i per ser un clàssic, que l'editi la Mar de Babulinka encara em fa més feliç. Muriel Villanueva aconsegueix el to, el contingut, la forma perfectes per convidar els nens a pensar, sentir i empatitzar amb el que senten els altres. La forma del dietari acompanyat de les il·lustracions úniques d'en Ferran Orta amb aquell punt oníric fan que sigui un llibre molt especial. Cada sessió de club és un aprenentatge per tots, petits i grans, però la de dijous va ser un regal.
Nens i nenes van omplir la sessió del club de paraules amb les respostes pausades de la Muriel i amb la mirada atenta del Ferran que es va passar la sessió fent un dibuix que ara lluirà a les parets de la llibreria. Parlar del dol, de l'amor, dels estius, l'amistat i veure'ls la mirada atenta... Jo que els observava des de la rereguarda per dins somreia, em mirava la Glòria i pensava no estem boges, estem fent una feina, incerta, però que estic segura que donarà fruits. Ahir vam sembrar una altra llavor en aquest camí que vam començar fa tres anys, els hem vist créixer com a persones i com a lectors, poder-los acompanyar és un privilegi.
Els que teniu canalla al voltant dels 11 anys faríeu bé de llegir aquest llibre i comentar-lo amb els vostres fills. Visca la bona literatura tinguem l'edat que tinguem.
Gràcies a la Muriel, en Ferran, la Mar, la Glòria (ai la Glòria!) i a les famílies que mes rere mes ens feu confiança.